Arxiu de la categoria: Natura & Espiritualitat

Amb ull contemplatiu

(Òscar Bardají i Antoni Pou) La Casa d’Espiritualitat del Miracle organitza exercicis espirituals i altres activitats que fan descobrir l’espiritualitat en la natura, la fotografia, la literatura, la música, la cuina, l’ikebana (art floral). L’objectiu dels organitzadors és «que les persones que hi participin puguin tenir una experiència espiritual profunda, que aprenguin a tenir un ull contemplatiu de la realitat». El P. Antoni Pou, OSB, n’és el responsable.

Quins són els objectius de la nova temporada?

Potenciar el que funciona, no perdre el caràcter d’hostatgeria monàstica, fer una acollida personalitzada, iniciar en la interpretació simbòlica dels clàssics i de la Bíblia, possibilitar que homes i dones d’origen espiritual molt divers puguin trobar el seu camí de creixement humà i espiritual. Volem que els laics, després d’haver incorporat el nostre carisma benedictí, agafin més protagonisme en l’acolliment i en l’organització d’activitats.

Què proposen?

Volem continuar l’estil creat fa 12 anys pel P. Ramon Ribera. Proposem cursos que relacionen experiència de natura i espiritualitat, interpretació de somnis i Bíblia, literatura i salms. També n’oferim d’audició musical, per aprofundir en la nostra pròpia tradició cristiana i benedictina… I, davant la demanda de tècniques de silenci i meditació (mindfulness), cursos on s’integren natura, meditació i pregària del cor.

Què li aporta aquesta tasca?

És engrescadora, perquè ets testimoni de com es va creant el miracle de la transformació espiritual de tanta gent que s’hi apropa. Jo coordino i soc el lligam de la Casa amb la comunitat del Miracle i, en darrer terme, amb la de Montserrat, de la qual som monjos.

(Entrevista publicada al Full Dominical de Barcelona l’1 de març de 2020).

confiar en l’hivern

(Mercè Solé) Em va ajudar a entendre-ho el cicle “Natura i Espiritualitat”, que organitza el Santuari del Miracle. Va ser una mirada tranquil·la a un hivern que es presenta després de despullar arbres i vegetacio de tot el que és superflu, que ens sotmet al vent i al fred, que ens replega a viure i treballar arreserats.

Això és el que passa en la natura, però jo vaig sentir que també és el que de vegades ens passa a les persones: perdem els punts de referència, perquè nosaltres ens fem grans o perquè algunes coses en què havíem cregut han esdevingut obsoletes; vivim dols i fracassos, i potser una certa solitud; mirem al nostre voltant i la lluita diària ens sembla que serà estèril. Coneixem millor les nostres limitacions i ens sentim fràgils. No veiem clars els camins. Vivim en la foscor i la nit és llarga. Però és dins d’aquest hivern, en un lloc invisible de la terra, on la llavor mor per convertir-se en un brot nou. És probable que si mirem el camp, cobert per la neu o la gebrada, no sapiguem veure-hi cap signe de canvi (bé, sobretot els urbanites!). I aleshores ens sorprendrem amb la primera brotada. Una brotada que no hagués estat possible sense el treball amagat i incert que s’ha fet misteriosament durant l’hivern, sota terra, que ha necessitat foscor, temps i pluja, i en el qual nosaltres no hi hem tingut part. No pot haver-hi primavera sense hivern.

És bonic pensar que, en el nostre interior, aquest despullament i aquest xoc de la nostra fragilitat amb la tossuda realitat, que sovint vivim tan negativament, també conté elements invisibles i gratuïts (que no depenen de nosaltres), que fan brollar la vida i l’esperança. Aquesta és l’experiència de l’Advent: esperar la llum en la foscor i creure que hem de continuar treballant el camp perquè algú en farà sorgir una brotada. Motiu d’alegria, sens dubte.

Del blog El Mosquit i el Camell

Els fruits de l’estiu: segar i seguir

segar i seguir.jpg

(Concepció Rovira) He estat traient pinassa. Amb la calor, la feina cal fer-la a primera hora del mati o quan el sol es pon. Segurament per això m’ha vingut a la ment la caminada del dissabte passat al Miracle. El títol ja era eloqüent: “Sota un sol inclement”.

Certament així va ser, la transpiració era tan forta que ni suava, l’evaporació era gairebé instantània. Vaig parar atenció el soroll de les meves passes damunt la pinassa del camí;  no sentia res mes, sols la meva respiració.

Va ser un d’aquells moments de contemplació que sols puc percebre a la Natura, amb silenci extrem, amb tots els sentits atents, sense deixar-me portar per cap pensament atabalador. Continua la lectura de Els fruits de l’estiu: segar i seguir

Trobada entre el Museu de Solsona i la plataforma NaturaLitat en relació als menhirs

Us transcrivim a continuació un resum de la reunió que el passat 15 de gener van mantenir el Museu Diocesà de Solsona, el delegat territorial de Patrimoni de la Catalunya Central i representants de la Plataforma NaturaLitat en relació als menhirs que es van retirar per ser restaurats i que de moment són a la Casa Gran de Riner. Continua la lectura de Trobada entre el Museu de Solsona i la plataforma NaturaLitat en relació als menhirs

Vols anar a la presentació del curs de postgrau en valors i significats espirituals de la Natura?

DSC_0040.JPGBon dia a tots

Em plau convidar-vos a la presentació de la quarta edició curs de postgrau en valors i significats espirituals de la Natura, aquest divendres 15 de febrer, a les 4 de la tarda, a la sala de Juntes de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (Campus barri vell). Allà presentarem el plantejament d’aquesta quarta edició del curs, els alumnes matriculats, i el professorat, a més d’una breu presentació de la plataforma Naturalitat, creada pels alumnes de les edicions anteriors, per part d’un membre de la seva comissió. Continua la lectura de Vols anar a la presentació del curs de postgrau en valors i significats espirituals de la Natura?

Meditant al Carme

(Josep M. Fisa) Meditant al Carme. Així vam anomenar una petita experiència que fem el segon i quart dimecres de mes de les sis a les set trenta de la tarda. La vam començar l’octubre de l’any passat i l’hem acabat el juny. No ha sigut una improvisació. En la construcció del nou temple de la Mare de Déu del Carme, a Sant Joan Despí, vam fer la previsió d’habilitar una sala per fer meditació. Les persones que hem convocat i iniciat aquesta experiència havíem coincidit en alguns caps de setmana de natura i espiritualitat al Santuari del Miracle. Allà ens vam endinsar en una experiència de silenci que ens va agafar una mica d’imprevist. Entre la salmòdia dels monjos, el toc de les campanes i el silenci del caminar, només amb el sorollet de les penjades sorrenques, no te’n adones i vas entrant en una nova manera de sentir les coses i de veure’t a tu mateix i els altres. Contemplar el que és diminut, l’espai on tu medites a sota d’un roure o al redós d’una roca que t’empara de mirades i en fas la teva pustínia… Havíem llegit Biografia del silenci de Pablo d’Ors, on explica, amb una sinceritat que corprèn, que endinsar-se en el camí contemplatiu, no ha de ser per a escollits especials, sinó per a tothom que vulgui entrar en l’experiència del silenci interior i que només cal la voluntat de fer passos. Ell descriu aquest itinerari d’una manera autobiogràfica… i per això hi entres i et dius: jo potser també ho puc intentar. Continua la lectura de Meditant al Carme

Tardor, el miracle

Concep 1

No és aleatori el color del títol. Marronosos,  carabasses, lilosos, omplen els camps durant la primera part de la estació tardoral. El Miracle i la seva Natura no podien ser cap excepció.

Tornar a fer el cercle de Natura & Espiritualitat és un privilegi que no he volgut prendre’m. Aquest fet  m’ha permès gaudir d’aquest paisatge que sempre em sorprèn,  tot i ser vells amics. Continua la lectura de Tardor, el miracle