Arxiu de la categoria: Art & Espiritualitat

Art & Espiritualitat

L’Ikebana ha tornat al Miracle

2 comentaris

Després de l’inevitable paréntesi que ens ha imposat la pandèmia els dies 26, 27 i 28 de març  l’ikebana ha tornat al Miracle.

Han tornat les branques, i  les flors envoltades de silenci.

Aquest cap de semana un reduït grup de persones hem gaudit de la pràctica de l’ikebana. El bosc que comença a renéixer ens ha regalat una infinitat de bellesa. Veient-la hem escoltat els batecs dels nostres cors que també volien abandonar la letargia d’aquests mesos de confinament.

Seguint humilment les petjades d’en Vicenç Santamaria i d’en Ferran Rodríguez hem obert un nou espai on compartir branques, flors, recipients i aquell neguit per cadascun dels seus moviments que ens porten al gaudi de la composició floral que ens harmonitza.

Després d’aquest retrobament proposem la continuïtat d’aquest espai privilegiat que ens regala el Miracle. Volem aplegar persones que ja hagin practicat l’ikebana (molt o poc) i també persones que vulguin aproximar-se a aquest preciós art japonés que ensenya l’escola Sogetsu de Tòquio.

Fins la tardor. Sayonara

Assumpció Ros

Amics de la Casa del Miracle, Art & Espiritualitat

Per a escoltar l’obra musical de Johann Sebastian Bach (1685-1750) i gaudir-ne

1 comentari

Una de les activitats amb més fidels adeptes del Miracle són, sens dubte, les audicions a càrrec del pare Jordi-Agustí Piqué. Divendres Sant un bona colla (uns quants des del Miracle i la resta des de casa) vam gaudir d’un comentari de la Passió segons sant Joan de Bach. Arran d’aquesta audició, un dels participants, Josep Nuet, ha preparat aquest recull de pàgines web d’interès per a totes les persones que estimen la música de Bach. Tot un regal que agraïm!

Continua la lectura de Per a escoltar l’obra musical de Johann Sebastian Bach (1685-1750) i gaudir-ne →
Amics de la Casa del Miracle, Art & Espiritualitat

Un cap de setmana al Miracle… des de casa

1 comentari

Impressions personals

Les audicions del Miracle –que es van haver de cancel·lar el 2020 a causa de la covid19- s’han reprès el 2021 en un format “una mica” diferent. Els tres dies al Miracle, amb les cinc sessions de costum, amb els àpats en comú, amb les passejades pels voltants de la casa, amb la participació en les pregàries dels monjos, amb el breu i magnífic recital del pare Jordi-Agustí a l’orgue del segle XVI… tot això que omple un cap de setmana de març es va convertir en tres videoconferències –dues el dissabte 6 i una el diumenge 7- que cadascun dels assistents va poder seguir mitjançant ordinador, tauleta o mòbil. Tots confinats, i tots al Miracle. Les cares conegudes que vèiem a les finestres del zoom ens transportaven al Solsonès.

L’obra proposada era la Missa Solemne de Santa Cecília, de Charles Gounod. De la vintena llarga de participants, alguns, entre els quals m’incloc, no la coneixíem i vaig agrair els materials que prèviament ens va fer arribar el pare Jordi-Agustí, per poder tenir un tast de la composició tot esperant l’anàlisi musical i textual que ens oferiria durant les tres sessions.

Entre els materials enviats amb antelació no hi havia la gravació que vam escoltar majoritàriament, i que no era d’un concert sinó d’una missa celebrada a l’església de Sant Pau (Sint-Paulus) d’Anvers, a Flandes, amb solistes, cor i orquestra situats al “cor de dalt”. El mateix diumenge al vespre ens va arribar l’enllaç per poder escoltar la gravació sencera, i això em va permetre fixar-me bé en l’espai on tenia lloc la litúrgia. Un temple tardogòtic, una decoració barroca i una música romàntica eren el marc d’una celebració eucarística del segle XXI. Vaig trobar molt suggerent aquesta harmonia d’espai i temps.

I encara que va ser “com si”, i tot va anar molt bé, tant de bo no triguem a recuperar les audicions a la Casa del Miracle, amb les cinc sessions de costum, amb els àpats en comú, amb les passejades pels voltants de la casa, amb la participació en les pregàries dels monjos, amb el breu i magnífic recital del pare Jordi-Agustí a l’orgue del segle XVI…

                                                                  Teresa Maria Castanyer i Bachs

                                                                                    

Amics de la Casa del Miracle, Art & Espiritualitat, Natura & Espiritualitat, Paraula & Silenci, Santuari del Miracle, Temps per a Déu, Vora la Bassa d'Òria

Amb ull contemplatiu

Deixa un comentari

(Òscar Bardají i Antoni Pou) La Casa d’Espiritualitat del Miracle organitza exercicis espirituals i altres activitats que fan descobrir l’espiritualitat en la natura, la fotografia, la literatura, la música, la cuina, l’ikebana (art floral). L’objectiu dels organitzadors és «que les persones que hi participin puguin tenir una experiència espiritual profunda, que aprenguin a tenir un ull contemplatiu de la realitat». El P. Antoni Pou, OSB, n’és el responsable.

Quins són els objectius de la nova temporada?

Potenciar el que funciona, no perdre el caràcter d’hostatgeria monàstica, fer una acollida personalitzada, iniciar en la interpretació simbòlica dels clàssics i de la Bíblia, possibilitar que homes i dones d’origen espiritual molt divers puguin trobar el seu camí de creixement humà i espiritual. Volem que els laics, després d’haver incorporat el nostre carisma benedictí, agafin més protagonisme en l’acolliment i en l’organització d’activitats.

Què proposen?

Volem continuar l’estil creat fa 12 anys pel P. Ramon Ribera. Proposem cursos que relacionen experiència de natura i espiritualitat, interpretació de somnis i Bíblia, literatura i salms. També n’oferim d’audició musical, per aprofundir en la nostra pròpia tradició cristiana i benedictina… I, davant la demanda de tècniques de silenci i meditació (mindfulness), cursos on s’integren natura, meditació i pregària del cor.

Què li aporta aquesta tasca?

És engrescadora, perquè ets testimoni de com es va creant el miracle de la transformació espiritual de tanta gent que s’hi apropa. Jo coordino i soc el lligam de la Casa amb la comunitat del Miracle i, en darrer terme, amb la de Montserrat, de la qual som monjos.

(Entrevista publicada al Full Dominical de Barcelona l’1 de març de 2020).

Art & Espiritualitat

Ikebana, una espiritualitat d’ulls oberts

Deixa un comentari

(Eva Palanca) La Casa del Miracle i l’hospitalitat del seu Silenci ens han regalat l’ikebana de la tardor. Mil gràcies vessades.

Ha estat el primer contacte amb l’ikebana i la veritat, és que un cop més, es revela en la intimitat el secret més profund de la natura: el que és sagrat és desconegut, així la Vida.

Permetre que l’existència et parli. L’ikebana és l’existència, és la quotidianitat i és en la vida i en la seva quotidianitat on sorgeix allò que és Etern deixant espai obert a una nova manera d’expressió que permeti evocar l’harmonia en totes les coses. Continua la lectura de Ikebana, una espiritualitat d’ulls oberts →

Art & Espiritualitat

La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa

1 comentari

(Arnau Vives) “Escolta’m, escolta el meu silenci. El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa. Quan dic ‘aigües abundants’ estic parlant de la força del cos a les aigües del món. Copsa aquesta altra cosa de què en realitat parlo perquè jo mateixa no puc. Llegeix l’energia que hi ha en el meu silenci.” Clarice Lispector va deixar escrites aquestes línies magnífiques a la novel·la Aigües vives. Què estava expressant? “El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa.” Quan comuniquem una experiència no podem fer més que acostar-nos-hi, mai dir-la, el que hi ha darrere sempre va més enllà, però l’espai silenciós on no arriba la paraula també forma part de la paraula. Aquesta paradoxa del llenguatge, la distància que es crea entre com percebem la realitat i com és, ha trobat un desllorigador singular quan l’atén la literatura. Us ho explicaré. Continua la lectura de La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa →