Arxiu de la categoria: Art & Espiritualitat

Amb ull contemplatiu

(Òscar Bardají i Antoni Pou) La Casa d’Espiritualitat del Miracle organitza exercicis espirituals i altres activitats que fan descobrir l’espiritualitat en la natura, la fotografia, la literatura, la música, la cuina, l’ikebana (art floral). L’objectiu dels organitzadors és «que les persones que hi participin puguin tenir una experiència espiritual profunda, que aprenguin a tenir un ull contemplatiu de la realitat». El P. Antoni Pou, OSB, n’és el responsable.

Quins són els objectius de la nova temporada?

Potenciar el que funciona, no perdre el caràcter d’hostatgeria monàstica, fer una acollida personalitzada, iniciar en la interpretació simbòlica dels clàssics i de la Bíblia, possibilitar que homes i dones d’origen espiritual molt divers puguin trobar el seu camí de creixement humà i espiritual. Volem que els laics, després d’haver incorporat el nostre carisma benedictí, agafin més protagonisme en l’acolliment i en l’organització d’activitats.

Què proposen?

Volem continuar l’estil creat fa 12 anys pel P. Ramon Ribera. Proposem cursos que relacionen experiència de natura i espiritualitat, interpretació de somnis i Bíblia, literatura i salms. També n’oferim d’audició musical, per aprofundir en la nostra pròpia tradició cristiana i benedictina… I, davant la demanda de tècniques de silenci i meditació (mindfulness), cursos on s’integren natura, meditació i pregària del cor.

Què li aporta aquesta tasca?

És engrescadora, perquè ets testimoni de com es va creant el miracle de la transformació espiritual de tanta gent que s’hi apropa. Jo coordino i soc el lligam de la Casa amb la comunitat del Miracle i, en darrer terme, amb la de Montserrat, de la qual som monjos.

(Entrevista publicada al Full Dominical de Barcelona l’1 de març de 2020).

Ikebana, una espiritualitat d’ulls oberts

(Eva Palanca) La Casa del Miracle i l’hospitalitat del seu Silenci ens han regalat l’ikebana de la tardor. Mil gràcies vessades.

Ha estat el primer contacte amb l’ikebana i la veritat, és que un cop més, es revela en la intimitat el secret més profund de la natura: el que és sagrat és desconegut, així la Vida.

Permetre que l’existència et parli. L’ikebana és l’existència, és la quotidianitat i és en la vida i en la seva quotidianitat on sorgeix allò que és Etern deixant espai obert a una nova manera d’expressió que permeti evocar l’harmonia en totes les coses. Continua la lectura de Ikebana, una espiritualitat d’ulls oberts

La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa

(Arnau Vives) “Escolta’m, escolta el meu silenci. El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa. Quan dic ‘aigües abundants’ estic parlant de la força del cos a les aigües del món. Copsa aquesta altra cosa de què en realitat parlo perquè jo mateixa no puc. Llegeix l’energia que hi ha en el meu silenci.” Clarice Lispector va deixar escrites aquestes línies magnífiques a la novel·la Aigües vives. Què estava expressant? “El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa.” Quan comuniquem una experiència no podem fer més que acostar-nos-hi, mai dir-la, el que hi ha darrere sempre va més enllà, però l’espai silenciós on no arriba la paraula també forma part de la paraula. Aquesta paradoxa del llenguatge, la distància que es crea entre com percebem la realitat i com és, ha trobat un desllorigador singular quan l’atén la literatura. Us ho explicaré. Continua la lectura de La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa