Arxiu de la categoria: Temps per a Déu

Jo faré que tot sigui nou

DSC_0485.JPG

Un altre any, i ja en són set, he pogut gaudir de la Setmana Santa al Santuari del Miracle. És la crida de cada any a compartir aquests dies no només amb la meva família sinó també amb els hostes que som acollits a la Casa d’Espiritualitat pel P. Ramon Ribera, i, al Santuari, pels monjos de tota la comunitat.

És una crida a l’escolta, a la pregària, a la contemplació. És una escolta de les lectures, de les conferències, dels cants, de l’orgue i de les pregàries. És una pregària amb la comunitat el Dijous de la Cena, el Divendres de Passió i la Vetlla de Resurrecció. És una contemplació del Crist Servent,  del Crist Crucificat, del Crist Ressuscitat i una contemplació de dels colors de les flors, dels éssers vius i dels sons de la Creació.

La Casa d’Espiritualitat convida a participar de “les activitats a la carta” segons els diferents gustos i necessitats de cadascú: la litúrgia de les hores, els oficis, les conferències, l’audició, la caminada… El Santuari del Miracle és un espai d’encontre personal amb Déu i amb els homes i tot el que s’ha pensat per a aquests dies de Setmana Santa ho afavoreix en gran mesura. L’estada hi facilita el diàleg i el silenci. És un temps únic per tenir cura de l’Esperit i dels sentits, per conduir-nos de la Setmana Santa a la Pasqua de Resurrecció. És un temps privilegiat per veure, escoltar, i, a les hores de les menges, assaborir cada detall d’una cuina sòbriament i curosament elaborada.

En acomiadar-nos, Diumenge de Pasqua, m’ha ressonat la frase dels monjos del Santuari del Miracle: “Jo faré que tot sigui nou”. Cada any és Setmana Santa, cada any és Pasqua, i cada any, després d’aquests dies, tot és nou.

Montserrat Boixareu

La Setmana Santa al Miracle

IMG_6917És una experiència que dóna vida. Tot acompanya… La litúrgia, els monjos, el paisatge, la companyia de tots els visitants. Alguns ja coneguts d’altres anys, altres no, però trobes en tots acolliment, germanor, fins i tot amistat.
Es viuen uns dies de plenitud, participant en les diferents activitats programades que ajuden ha meditar intensament la Passió de Jesús i la seva Resurrecció. I finalment la trobada amb el Crist ressuscitat que ens diu a tots:

La meva pau us deixo
La meva pau us dono

Carme Iduarte

Amb el mantell d’Elies

110 a Miracle foto

(Concepció Rovira) És d’hora, m’he despertat i la son no ha volgut tornar, així que estic escrivint abans d’anar a Laudes. Des de la finestra de l’habitació del monestir del Miracle noto la nit fosca, sense lluna, imposant encara el seu mantell de negror. Molt aviat per Orient, el sol sortirà i permetrà contemplar un paisatge amorós i treballat.
El profeta Elies estimava Déu, però era humà i temia per la seva vida. Va perdre les forces, la temença era massa forta i va fugir per amagar-se a la cova de la muntanya de Horeb.
La veu del Senyor va interpel·lar-lo insistentment: “Que hi fas, aquí, Elies?”. (1 Reis19,9-18). Vencent els seus temors, pren la decisió de seguir a Déu. El profeta surt del seu amagatall, per anar a la recerca d’Eliseu, el seu deixeble i receptor del seu mantell a la fi de la seva missió profètica. Continua la lectura de Amb el mantell d’Elies