(Teresa Fau) Certament, aquesta trobada dels amics i les amigues de la Casa Gran no ha estat pas “com les altres”. I això ja ho vam intuir divendres mateix quan tot just iniciàvem la reunió de presentació. En ser preguntats pels motius de la nostra assistència, no es van sentir les frases (“sóc aquí per retrobar el silenci i la pau de la natura”, “vull aprofundir en l’experiència de pregària”, “he vingut a carregar bateries”…) que se solen escoltar al començament d’aquestes trobades. Ben al contrari, els participants manifestaven que havien vingut “a treballar”, conscients que aquest cap de setmana dedicarien força hores a la Casa i els seria plantejada la possibilitat de prendre part en accions de voluntariat.
Hi ha dies que marquen una fita i et permeten adonar-te del camí que has anat fent, pas a pas.
Avui en Toni, l’Àngels, la Mercè, en Pep , (la Teresa no ha pogut venir) i jo mateixa , és a dir la Junta de l’Associació d’amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle, hem viscut un dia d’aquests. En nom de tots les amigues i els amics que, fa uns mesos, ens vàreu posar confiança hem signat un conveni de col·laboració amb el Monestir de Montserrat per tal de reforçar els fonaments del nostre objectiu principal: donar suport a la Casa d’Espiritualitat en la seva activitat que tan estimem.
A més de la signatura hem tingut l’oportunitat de saludar en Ramon Ribera que ja ha tornat al Monestir després de la seva llarga hospitalització. Ha estat una petita estona molt feliç que ens ha permès gaudir de la seva companyia tan positiva com sempre.
L’excel·lent acollida de la Comunitat Benedictina, la davallada del confinament i un bonic dia de primavera ens han fet somiar en la tornada a l’activitat de la Casa d’Espiritualitat i amb això l’oportunitat de recuperar la nostra amistat i les ganes de trobar ocasions per eixamplar les nostres vivències al Miracle.
Molts records
Assumpció Ros, presidenta de l’Associació d’Amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle
(Pablo Gil) El passat cap de setmana del 7, 8 i 9 de maig, vàrem poder gaudir, per fi, d’un retir de silenci amb tot el grup del Centre Amaiti (de Barcelona) a la Casa d’Espiritualitat i tot l’entorn del Santuari del Miracle.
No és el primer retir al qual assisteixo, però si és ben cert que cada retir és diferent i produeix sensacions oposades en aquesta persona, davant aquest retir hi havia una certa agitació, fins i tot excitació, després de tant de temps (i quin temps!) sense poder ajuntar-nos en un sol entorn, en Un sol, tots junts.
L’alcalde de Riner, Joan Solà va tenir l’amabilitat de d’explicar-nos les obres que són a punt de començar als entorns del Santuari del Miracle i que està previst que finalitzin a finals de juny.
Es tracta de portar a terme una adequació del camí orbital que tots estem acostumats a fer quan tenim la sort d’hostatjar-nos uns dies al Miracle. Partint de la Casa anirem cap els bancs dels roures, cap a la capella de la Desaparició , seguirem el camí de xiprers i cap al passeig de darrere l’esglèsia, per passar davant del cirerer, la formatgeria, les vinyes, i, fent el revolt , tornarem a la carretera per arribar al punt de partida. Aquest adequació permetrà fer accesible a les persones amb discapacites físiques aquest entranyable camí.
També s’aprofitaran aquestes obres per fer un nou ordre ens els aparcaments dels voltants dels allotjaments per tal de millorar-los.
Vàrem aprofitar la visita per demanar a l’alcaldes la possibilitat d’instal·lar algun cartell demanant que es respecti el silenci acollidor del recinte. Potser tindrem sort i ho faran!
Ens agradarà veure aquestes millores i gaudir-les.
Després de l’inevitable paréntesi que ens ha imposat la pandèmia els dies 26, 27 i 28 de març l’ikebana ha tornat al Miracle.
Han tornat les branques, i les flors envoltades de silenci.
Aquest cap de semana un reduït grup de persones hem gaudit de la pràctica de l’ikebana. El bosc que comença a renéixer ens ha regalat una infinitat de bellesa. Veient-la hem escoltat els batecs dels nostres cors que també volien abandonar la letargia d’aquests mesos de confinament.
Seguint humilment les petjades d’en Vicenç Santamaria i d’en Ferran Rodríguez hem obert un nou espai on compartir branques, flors, recipients i aquell neguit per cadascun dels seus moviments que ens porten al gaudi de la composició floral que ens harmonitza.
Després d’aquest retrobament proposem la continuïtat d’aquest espai privilegiat que ens regala el Miracle. Volem aplegar persones que ja hagin practicat l’ikebana (molt o poc) i també persones que vulguin aproximar-se a aquest preciós art japonés que ensenya l’escola Sogetsu de Tòquio.
Una de les activitats amb més fidels adeptes del Miracle són, sens dubte, les audicions a càrrec del pare Jordi-Agustí Piqué. Divendres Sant un bona colla (uns quants des del Miracle i la resta des de casa) vam gaudir d’un comentari de la Passió segons sant Joan de Bach. Arran d’aquesta audició, un dels participants, Josep Nuet, ha preparat aquest recull de pàgines web d’interès per a totes les persones que estimen la música de Bach. Tot un regal que agraïm!
La primera vegada que vaig prendre part en una activitat del Miracle va ser en un curs de “Fotografia i espiritualitat”, un curs breu, poc tècnic (per sort, perquè jo de fotografia no en sé gaire!), però em va aportar dues coses: aprendre a mirar l’espai i aprendre a obrir l’esperit per captar-ne alguna cosa més enllà de la bellesa del paisatge, que és molta.
Què ha passat? Fa mesos, les amigues i els amics de la Casa ens acomiadàvem tot esperant de retrobar-nos ben aviat. Entremig hi ha hagut, però, el gran parèntesi causat per aquest virus -no li farem l’honor de dir-ne el nom- que s’entossudeix a no marxar.
Les audicions del Miracle –que es van haver de cancel·lar el 2020 a causa de la covid19- s’han reprès el 2021 en un format “una mica” diferent. Els tres dies al Miracle, amb les cinc sessions de costum, amb els àpats en comú, amb les passejades pels voltants de la casa, amb la participació en les pregàries dels monjos, amb el breu i magnífic recital del pare Jordi-Agustí a l’orgue del segle XVI… tot això que omple un cap de setmana de març es va convertir en tres videoconferències –dues el dissabte 6 i una el diumenge 7- que cadascun dels assistents va poder seguir mitjançant ordinador, tauleta o mòbil. Tots confinats, i tots al Miracle. Les cares conegudes que vèiem a les finestres del zoom ens transportaven al Solsonès.
L’obra proposada era la Missa Solemne de Santa Cecília, de Charles Gounod. De la vintena llarga de participants, alguns, entre els quals m’incloc, no la coneixíem i vaig agrair els materials que prèviament ens va fer arribar el pare Jordi-Agustí, per poder tenir un tast de la composició tot esperant l’anàlisi musical i textual que ens oferiria durant les tres sessions.
Entre els materials enviats amb antelació no hi havia la gravació que vam escoltar majoritàriament, i que no era d’un concert sinó d’una missa celebrada a l’església de Sant Pau (Sint-Paulus) d’Anvers, a Flandes, amb solistes, cor i orquestra situats al “cor de dalt”. El mateix diumenge al vespre ens va arribar l’enllaç per poder escoltar la gravació sencera, i això em va permetre fixar-me bé en l’espai on tenia lloc la litúrgia. Un temple tardogòtic, una decoració barroca i una música romàntica eren el marc d’una celebració eucarística del segle XXI. Vaig trobar molt suggerent aquesta harmonia d’espai i temps.
I encara que va ser “com si”, i tot va anar molt bé, tant de bo no triguem a recuperar les audicions a la Casa del Miracle, amb les cinc sessions de costum, amb els àpats en comú, amb les passejades pels voltants de la casa, amb la participació en les pregàries dels monjos, amb el breu i magnífic recital del pare Jordi-Agustí a l’orgue del segle XVI…
Des del 2018, la Casa d’Espiritualitat del Miracle ha estat l’espai on uns quants alumnes de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona han pogut posar en pràctica en diverses ocasions la connexió entre literatura i meditació. Ells mateixos n’han deixat constància escrita, que hem recollit en aquest blog:
Doncs ara el professor Arnau Vives, assidu a aquestes trobades, ha publicat un article a la prestigiosa revista Estudis Romànics sobre les activitats realitzades a la Casa. Porta per títol “Literatura i meditació en els estudis universitaris de filologia”. El podeu llegir aquí. Per poc que us agradi el silenci i la literatura, estem segurs que us agradarà!
