La tarda del divendres 17 de juny, una colla de persones, desafiant la calor xafogosa que feia, arribava al Miracle per a celebrar l’Aplec anual, que els Amics i les Amigues de la Casa dedicaven, aquest 2022, a reflexionar sobre la pau.

I sí, la pau ha estat el leitmotiv de la trobada. En vam començar a parlar després del sopar del primer dia i, l’endemà de bon matí, va ser el motiu central de la pregària a Sant Gabriel. La pau va ser també el tema de la xerrada d’en Quim Cervera (Justícia i Pau), que, prenent com a base la societat en transformació en què vivim i les formes de violència que hi tenen lloc, presentà diverses propostes per a construir comunitats veritablement pacífiques.

Ramon Ribera-Mariné, Un retaule que parla. El miracle del Miracle, Barcelona, Centre de Pastoral Litúrgica, 2021, 81 il·lustracions, 161 pàgines.

(M. Teresa Fau) El retaule del Miracle és, sens dubte, una de les obres cabdals del barroc català. Situat en una contrada corprenedorament austera i d’accés no gaire fàcil, impressiona el visitant per la seva grandària majestuosa alhora que el convida a endinsar-s´hi per tal de treure’n l’entrellat. Entendre’l, però, no és pas senzill. Ha passat molt de temps d’ençà que, entre els anys 1747 i 1774, Carles Morató i Antoni Bordons el feren possible. I la sensibilitat actual és lluny del context social i ideològic en què va néixer. Calen, doncs, eines que ajudin a interpretar-ne el sentit, eines tan eficaces com quest llibre de R.Ribera-Mariné, monjo de la comunitat benedictina de Montserrat.

El vent mou
les branques de l’arbre
al ritme dels ocells.

I al fons blau,
muntanyes altes.
Hi faig camí.

El vent s’atura
i l’ocell negre vola.
El sol escalfa.

(Fina Ginesta) Aquest llibre publicat per “Publicacions de l’Abadia de Montserrat” i escrit per Salvador Giralt és la transcripció d’una tanda de converses que es van realitzar entre l’estiu del 2017 i al llarg del juliol del 2018.

Salvador Giralt, l’entrevistador, comenta a la introducció que portava preparades una sèrie de preguntes, però que en fer-les prenien camins insospitats. “Són converses en espiral”. I “ La matemàtica dels afers espirituals és d’allò més desconcertant; un i un no sempre fan dos”.

Estimats Amics:

Per no solapar la nostra estada anterior amb la propera trobada de tardor de Natura i Espiritualitat, us envio les meves reflexions sobre la trobada en què vaig participar aquest estiu.

Com un mitjó girat: així em vaig quedar després de la presentació del recés. Jo venia amb la idea d’aprendre d’uns mestres i resulta que em vau convertir en el meu propi mestre, depenent, com no podria ser d’una altra manera, del més alt i millor.

(Raül Maigí) Des de la publicació d’El Senyor dels Anells (1954-1955) han estat incomptables les interpretacions que s’han donat a la gran epopeia de J. R. R. Tolkien (1892-1973). El mateix escriptor es va fer un tip de respondre cartes de lectors i va reiterar que ni pretenia fer cap al·legoria moral o política ni buscava fer un paral·lelisme amb el gran impacte que havia suposat la Segona Guerra Mundial. És un conte de fades. Tots els estudiosos que s’han endinsat en la seva obra, no obstant, coincideixen en la profunditat simbòlica d’El Senyor dels Anells, que pren força en el context monumental del conjunt del seu llegendàrium. També és de sobres conegut que Tolkien era catòlic devot, per això molts s’han entestat a cercar dobles lectures que, intencionades o no, hi són en part, perquè l’escriptor no es pot abstraure d’allò que sent i d’allò que l’envolta ‒ni tant sols en els gèneres fantàstics‒, encara que determinats valors o arquetips no són ni molt menys exclusius del cristianisme.