Una Casa i uns amics

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Enguany s’ha celebrat, del 7 al 9 de juny, el ja tradicional Aplec dels Amics de la Casa del Miracle. Aquest cop, tanmateix, la trobada s’ha fet en unes circumstàncies especials. Però no avancem esdeveniments i anem a pams…

L’aplec començava la tarda del divendres. I els participants hi vam anar fent cap esglaonadament (algú, fins i tot, no va poder ser-hi fins dissabte al matí). La casa ens esperava, com sempre, endreçada i acollidora. Ens hi vam anar instal·lant i vam baixar a gaudir del sopar que, amb la sol·licitud habitual, havia preparat la Mercè. Després hi havia una sessió de presentació.

En aquesta reunió vam ser convidats a definir breument què significava per a nosaltres la Casa d’Espiritualitat. Els mots sortiren de seguida: aixopluc, lloc de pau, silenci, ocasió de sintonitzar amb un mateix, amb la natura, amb el transcendent… Hi havia consens a l’hora de definir aquest espai com a un referent molt rellevant en la vida de cadascú de nosaltres.

Però, ara, a la Casa, hi haurà canvis: en Ramon Ribera-Mariné, que, com sabeu, ha estat -mal que no ho vulgui reconèixer- el gran dinamitzador de tot això, ens fa saber que, per motius de salut, torna a Montserrat. En Toni Pou, monjo que molt sovint ha col·laborat en activitats a El Miracle, comunica que està decidit a assumir-hi més responsabilitats però que necessita tot l’ajut que li puguem aportar. De fet, ja hi ha unes quantes persones voluntàries que porten uns mesos implicant-se en el funcionament de la Casa. Ara, però, l’esforç que hauran de fer serà més gran i, per tant, caldrà ampliar el nombre d’amics col·laboradors. Amb aquestes reflexions acabem la sessió.

Un matí de debats

Comencem la jornada amb “Tres Retaules”. Els habituals ja sabeu que es tracta d’un temps per a interioritzar, que es pot viure mitjançant la pregària amb els monjos, o bé pujant a Sant Gabriel o gaudint d’algun altre espai de l’indret.

Després d’esmorzar, ens trobem per debatre la situació de la Casa Gran: se’ns presenta un resum de tot el que ja ha fet el grup dels amics voluntaris, es fan noves propostes i se n’analitzen els pros i els contres. Sorgeixen nous temes -alguns força complexos- i es posen sobre la taula opinions diverses (és evident que hi ha qüestions que, ara com ara, no tenen una resposta clara). La reunió és llarga i densa, per bé que enriquidora. Sortosament, en acabar, tenim una altra estona de “Tres Retaules”.

Tot canviant de ritme

Després de dinar (en silenci, com a l’hora d’esmorzar) i de reposar uns minuts, comencem la tarda amb una sessió de cine fòrum.  Veiem un documental (Això és ritme!) que descriu com va canviant la vida d’uns joves, de condició social desfavorida, a mesura que s’impliquen en un projecte artístic de gran abast. El film fa de bon veure i de bon comentar.

Després del cinema, entrem en contacte amb la natura i participem en una activitat d’aquelles que, aquí a El Miracle, anomenen “Cuidar l’entorn”. Proveïts d’estris diversos, traiem males herbes i ajudem a mantenir net el paratge; bé, si més no, aquesta és la intenció perquè cal reconèixer que alguns som més aviat maldestres en aquests afers…

Tot seguit, hi ha una nova sessió de “Tres Retaules”. I, després de sopar, tenim ocasió de mantenir l’actitud d’interiorització assistint a una audició musical que es fa a Sant Gabriel.

Silenci i paraules

Al matí gaudim d’una “Caminada Contemplativa”. En silenci, anant d’un a un, fem un recorregut per la zona. La natura, en plena primavera generosa, ens regala paisatges, sons, flaires, sensacions… És difícil no experimentar agraïment davant de tots aquests obsequis.

Després d’esmorzar, l’amic Josep M. Fisa, prevere, fa una xerrada sobre “La casa que és l’altre: pistes de treball”. “Comunitat”, “aixopluc”, “diversitat”, “acollida”, “discreció”, “cordialitat”, “alegria”, “aliment”, “vincle”, “apertura” i molts altres conceptes relacionats s’entrellacen en aquest parlament –ui!, em sembla que aquesta no és la paraula més adequada- d’en Josep M. que, lluny de fer una master class encarcarada, ens parla de realitat quotidiana i ens fa tocar de peus a terra.

Els “Tres Retaules” que vénen a continuació, els aprofitem, molts, per participar en la celebració eucarística del santuari. Algunes persones han de marxar tot seguit. La majoria, però, ens quedem i compartim el dinar.

Un final que és un principi

Abans de donar l’Aplec per acabat, en fem la posada en comú. Constatem que som davant d’uns canvis molt importants. Algunes coses, les veiem clarament: hem identificat allò que en diuen “els punts forts” i “els punts febles”. Però també hi ha interrogants, qüestions que sorgiran mentre anem fent camí. I les solucions no sempre seran fàcils. Caldrà ajut, molt d’ajut, de part de tots i de totes. Som, certament, davant d’una nova etapa: l’afrontem amb la convicció que, plegats, ens en sortirem.

Maria Teresa Fau

Jo faré que tot sigui nou

DSC_0485.JPG

Un altre any, i ja en són set, he pogut gaudir de la Setmana Santa al Santuari del Miracle. És la crida de cada any a compartir aquests dies no només amb la meva família sinó també amb els hostes que som acollits a la Casa d’Espiritualitat pel P. Ramon Ribera, i, al Santuari, pels monjos de tota la comunitat.

És una crida a l’escolta, a la pregària, a la contemplació. És una escolta de les lectures, de les conferències, dels cants, de l’orgue i de les pregàries. És una pregària amb la comunitat el Dijous de la Cena, el Divendres de Passió i la Vetlla de Resurrecció. És una contemplació del Crist Servent,  del Crist Crucificat, del Crist Ressuscitat i una contemplació de dels colors de les flors, dels éssers vius i dels sons de la Creació.

La Casa d’Espiritualitat convida a participar de “les activitats a la carta” segons els diferents gustos i necessitats de cadascú: la litúrgia de les hores, els oficis, les conferències, l’audició, la caminada… El Santuari del Miracle és un espai d’encontre personal amb Déu i amb els homes i tot el que s’ha pensat per a aquests dies de Setmana Santa ho afavoreix en gran mesura. L’estada hi facilita el diàleg i el silenci. És un temps únic per tenir cura de l’Esperit i dels sentits, per conduir-nos de la Setmana Santa a la Pasqua de Resurrecció. És un temps privilegiat per veure, escoltar, i, a les hores de les menges, assaborir cada detall d’una cuina sòbriament i curosament elaborada.

En acomiadar-nos, Diumenge de Pasqua, m’ha ressonat la frase dels monjos del Santuari del Miracle: “Jo faré que tot sigui nou”. Cada any és Setmana Santa, cada any és Pasqua, i cada any, després d’aquests dies, tot és nou.

Montserrat Boixareu

La Setmana Santa al Miracle

IMG_6917És una experiència que dóna vida. Tot acompanya… La litúrgia, els monjos, el paisatge, la companyia de tots els visitants. Alguns ja coneguts d’altres anys, altres no, però trobes en tots acolliment, germanor, fins i tot amistat.
Es viuen uns dies de plenitud, participant en les diferents activitats programades que ajuden ha meditar intensament la Passió de Jesús i la seva Resurrecció. I finalment la trobada amb el Crist ressuscitat que ens diu a tots:

La meva pau us deixo
La meva pau us dono

Carme Iduarte

Des de Malabo

La Francina Gabarró ha participat sovint en les activitats de la Casa del Miracle. I sempre ha expressat les seves ganes de fer un servei a l’Àfrica. Doncs bé, ara ja hi és. Us transcrivim l’escrit que ha fet per a la revista L’Agulla.

Els diumenges a les deu la parròquia de Santa Claudina al barri de Lamper, a Malabo, queda plena d’infants. És una normalitat a totes les esglésies del país presenciar l’assistència de quitxalla. Unes eucaristies d’una durada de més d’una hora, les homilies són llargues de trenta o quaranta minuts. Una situació poc habitual per nosaltres els blancs, perquè les esglésies de les nostres parròquies no les omplim i quan estan plenes de canalla és quan fan la primera comunió. Continua la lectura de Des de Malabo

Trobada entre el Museu de Solsona i la plataforma NaturaLitat en relació als menhirs

Us transcrivim a continuació un resum de la reunió que el passat 15 de gener van mantenir el Museu Diocesà de Solsona, el delegat territorial de Patrimoni de la Catalunya Central i representants de la Plataforma NaturaLitat en relació als menhirs que es van retirar per ser restaurats i que de moment són a la Casa Gran de Riner. Continua la lectura de Trobada entre el Museu de Solsona i la plataforma NaturaLitat en relació als menhirs

Vols anar a la presentació del curs de postgrau en valors i significats espirituals de la Natura?

DSC_0040.JPGBon dia a tots

Em plau convidar-vos a la presentació de la quarta edició curs de postgrau en valors i significats espirituals de la Natura, aquest divendres 15 de febrer, a les 4 de la tarda, a la sala de Juntes de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (Campus barri vell). Allà presentarem el plantejament d’aquesta quarta edició del curs, els alumnes matriculats, i el professorat, a més d’una breu presentació de la plataforma Naturalitat, creada pels alumnes de les edicions anteriors, per part d’un membre de la seva comissió. Continua la lectura de Vols anar a la presentació del curs de postgrau en valors i significats espirituals de la Natura?

L’homilia d’ahir al Miracle

(Ramon Ribera-Mariné) Acabem d’escoltar dues pàgines magnifiques del llibre que hauria de ser la referència de tot cristià: la Bíblia llegida i meditada amb el rerafons del fet més important de la vida de Jesús, la  seva mort en la creu, un fet en el qual no hi veiem la crueltat de l’espècie humana, capaç de matar un altre per raó de les seves idees o per no oblidar un mal infligit, sinó testimoni del seu amor envers Déu i envers cada un dels qui tenim la gràcia de viure en el nostre estimat planeta Terra. Continua la lectura de L’homilia d’ahir al Miracle

Meditant al Carme

(Josep M. Fisa) Meditant al Carme. Així vam anomenar una petita experiència que fem el segon i quart dimecres de mes de les sis a les set trenta de la tarda. La vam començar l’octubre de l’any passat i l’hem acabat el juny. No ha sigut una improvisació. En la construcció del nou temple de la Mare de Déu del Carme, a Sant Joan Despí, vam fer la previsió d’habilitar una sala per fer meditació. Les persones que hem convocat i iniciat aquesta experiència havíem coincidit en alguns caps de setmana de natura i espiritualitat al Santuari del Miracle. Allà ens vam endinsar en una experiència de silenci que ens va agafar una mica d’imprevist. Entre la salmòdia dels monjos, el toc de les campanes i el silenci del caminar, només amb el sorollet de les penjades sorrenques, no te’n adones i vas entrant en una nova manera de sentir les coses i de veure’t a tu mateix i els altres. Contemplar el que és diminut, l’espai on tu medites a sota d’un roure o al redós d’una roca que t’empara de mirades i en fas la teva pustínia… Havíem llegit Biografia del silenci de Pablo d’Ors, on explica, amb una sinceritat que corprèn, que endinsar-se en el camí contemplatiu, no ha de ser per a escollits especials, sinó per a tothom que vulgui entrar en l’experiència del silenci interior i que només cal la voluntat de fer passos. Ell descriu aquest itinerari d’una manera autobiogràfica… i per això hi entres i et dius: jo potser també ho puc intentar. Continua la lectura de Meditant al Carme