L’alcalde de Riner, Joan Solà va tenir l’amabilitat de d’explicar-nos les obres que són a punt de començar als entorns del Santuari del Miracle i que està previst que finalitzin a finals de juny.

Es tracta de portar a terme una adequació del camí orbital que tots estem acostumats a fer quan tenim la sort d’hostatjar-nos uns dies al Miracle. Partint de la Casa anirem cap els bancs dels roures, cap a la capella de la Desaparició , seguirem el camí de xiprers i cap al passeig de darrere l’esglèsia, per passar davant del cirerer, la formatgeria, les vinyes, i, fent el  revolt , tornarem a la carretera per arribar al punt de partida. Aquest adequació permetrà fer accesible a les persones amb discapacites físiques aquest entranyable camí.

També s’aprofitaran aquestes obres per fer un nou ordre ens els aparcaments dels voltants dels allotjaments per tal de millorar-los.

Vàrem aprofitar la visita per demanar a l’alcaldes la possibilitat d’instal·lar algun cartell demanant que es respecti el silenci acollidor del recinte. Potser tindrem sort i ho faran!

Ens agradarà veure aquestes millores i gaudir-les.

Assumpció Ros

Què ha passat? Fa mesos, les amigues i els amics de la Casa ens acomiadàvem tot esperant de retrobar-nos ben aviat. Entremig hi ha hagut, però, el gran parèntesi causat per aquest virus -no li farem l’honor de dir-ne el nom- que s’entossudeix a no marxar.

Senyor, tu que a ningú veus com a un estrany
i a ningú deixes sense la teva protecció,
conforta els nostres germans i germanes migrants
perseguits i els detinguts en els CIE.
Concedeix-los a tots fortalesa i serenitat
per a afrontar els difícils moments que viuen.
I a nosaltres, dóna’ns un amor fort i decidit,
per poder ser hospitalaris, acollidors i profètics.
Ajuda’ns a posar els mitjans per lluitar
per una reforma migratòria integral
i pel tancament dels CIE.
En aquest món, que sembla tan deshumanitzat,
ajuda’ns a ser llum en el nostre entorn.
Llum que ajudi a deixar enrere la hostilitat
per donar pas a la hospitalitat i l’acollida.
Ajuda’ns a caminar sense pors, i a plena llum,
com a filles i fills del mateix Déu.

(De la pregària que ara mateix acaba de fer-se davant del CIE de Barcelona, organitzada per Migrastudium)

L’he vist molts cops, però sempre n’espero alguna cosa nova. El camí de pujada va bé per pensar. El retaule barroc diu que per brillar cal amagar la matèria, cal dissimular-la sota tota mena d’exuberàncies, com si ens fes nosa; però alhora acumula tot un bosc, com si calgués amuntegar la fusta per assegurar-se que hi ha alguna cosa a sota, i potser de tant amuntegar i tant daurar acaba fent evident que dins de tota aquella matèria hi ha alguna mena d’insuficiència, una buidor inquietant. ¿I si calgués fer el contrari? Exposar l’austeritat, mostrar-la en el seu magnetisme, en la seva aura. No daurar res. Venerar el roc. El dolmen descontextualitzat té una simplicitat que pica, com un poema de Brossa o una escultura de Tàpies. Et diu simplement: mira el món, l’havies vist milers de vegades i no et pensaves que era així. Al voltant s’esbatanen els horitzons, les muntanyes del nord i del sud, les pinedes, els rostollars, les cases, les carreteres que cal·ligrafien la terra.

Finalment arribo a dalt, tot suat, i la llosa prehistòrica no hi és: només queden els dos pilars. Un cartell informa que se l’han enduta per restaurar-la; les decoracions s’engrunaven i a l’aire lliure s’haurien esborrat.

Dos pilars sense res a sobre. Potser encara és millor així: el buit elevat, enaltit, vibrant sota la calda d’agost, per mostrar allò que no es veu.

(Raül Garrigasait, País barroc, L’avenç: Barcelona 2020, plana 84)

Estimats amics i amigues

Desitgem que malgrat les circumstancies difícils que estem vivint aquest any, us trobeu bé, i que el temps d’espera de l’hivern que comencem, ens ajudi a mantenir l’esperança.

Ens plau dir-vos que la nostra associació ja ha estat inscrita en el Registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya. Ho hem aconseguit  entre tots i totes, i és per això que us volem donar les gràcies. Un agraïment particular, pel suport especial en els aspectes formals dels estatuts, a l’amiga Maria Vendrell i, per la correcció del català de la versió final, a la Teresa Maria Castanyer. A la satisfacció de resoldre aquest tràmit, s’hi suma el record entranyable de tot el que vàrem compartir a l’Aplec del passat mes octubre.

Aquesta notícia s’anticipa, per pocs dies, a les festes nadalenques.  Volem aprofitar per desitjar-vos un bon Nadal, tot esperant celebrar el retrobament del Amics i participar conjuntament de les activitats de la Casa d’Espiritualitat del Miracle.

El pare Ramon evoluciona lentament i en donem gràcies.

Una abraçada,

Junta de l’Associació d’amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle