Treballar la interioritat a partir d’El senyor dels anells

Avui que fa anys que va morir Tolkien, em ve de gust fer-vos propaganda d’una activitat que farem a l’octubre al Miracle: treballar la interioritat a partir d’El Senyor dels Anells. Que una obra publicada per primera vegada el 1954 vagi captivant una generació rere l’altre té el seu mèrit. Jo la vaig llegir fa molts anys, en una edició del “Círculo de lectores” del 1983. En un únic -i gruixudíssim- volum que encara conservo. I recordo que no me’n podia desenganxar. Caminava pel carrer amorrada al llibre, corrent el risc d’atropellar algú o de “menjar-me” algun arbre o algun vianant. La meva lectura, però, no va anar més enllà de gaudir d’una magnífica novel·la d’aventures, que sempre m’han agradat.

Continua la lectura de Treballar la interioritat a partir d’El senyor dels anells

Comunicat

En relació amb la notícia publicada per Nació Digital sobre una campanya de recollida de signatures per a demanar que sigui retirada la rampa instal·lada a la façana de la Casa Gran de El Miracle, l’Associació d’Amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle MANIFESTA:

-que no ha endegat l’esmentada campanya ni hi participa de cap manera,

-que no ha emès, fins ara, cap comunicat amb referència a aquesta qüestió,

-que és voluntat de la nostra Associació seguir mantenint un clima de bona entesa amb totes les persones i institucions que, d’una manera o d’una altra, estan relacionades amb aquest indret.

El Miracle, 26-9-2021

La Junta

Contemplació, natura i pregària del cor

Del 26 al 31 de juliol hem pogut gaudir d’unes jornades dedicades a la meditació, en comunió amb la natura i amb una actitud d’obertura a la Transcendència.

Ara que ja portem un grapat de mesos condicionats per les angoixes que ens provoca la Covid, és bo d’aturar-se per tal d’apaivagar els neguits de la ment i mirar vers l’interior. I això és, precisament, el que hem fet aquests dies sota el guiatge del monjo Antoni Pou i de la Teresa Barzano, que han posat al nostre abast recursos que ens podien ajudar a aconseguir-ho.

La meditació és, sens dubte, una eina útil per a centrar la ment: hi hem dedicat força hores tot conscienciant la pròpia respiració, el manteniment de la postura apropiada i la utilització del mantra.

La contemplació de la natura pot ser també una eina eficaç per a les persones que volen viure l’experiència del moment present: caminar-hi ben a poc a poc tenint en compte els petits detalls de l’entorn –i restar-hi en quietud durant una bona estona- contribueix a fixar l’atenció i combat la tendència a la dispersió a la qual som tan propensos.

Prendre consciència del propi cos mitjançant tècniques com ara el Txi-Kung i dedicar temps a escoltar música (“escoltar” vol dir submergir-s’hi totalment) són altres dos recursos a què hem tingut accés aquests dies i que ens han ajudat en la tasca de copsar l’ara i l’aquí.

Meditació, contacte amb la natura, exercici físic, audicions musicals… Resumir amb aquests mots l’experiència viscuda és, però, quedar-se ben lluny de la realitat. Perquè, més enllà de la utilització d’unes tècniques i d’uns exercicis gratificants, hi havia la voluntat de connectar amb Allò que ens transcendeix –que cadascú li posi el nom que prefereixi- i que ens pot omplir amb la seva presència absoluta. No té, doncs, res d’estrany que moltes sessions s’hagin desenvolupat en indrets com l’oratori de la Casa o Sant Gabriel. I tampoc és estrany que l’acte culminant de les jornades fos, precisament, una celebració eucarística.

Un element inesperat

I tan inesperat! El primer dia de la trobada, que s’esqueia en dilluns, s’inicià amb el so, no pas harmoniós, d’unes màquines que feien obres a la zona. I aquest mateix so se’ns feu present en nombroses ocasions. La nostra primera reacció fou d’incomoditat: com podríem assolir el silenci interior enmig d’un soroll molest? Cal dir, però, que aquest ingredient sobrevingut ha acabat tenint un caràcter més aviat beneficiós ja que ens ha obligat a assumir-lo i a “integrar-lo” en la nostra quotidianitat.

A l’hora de valorar les jornades, les persones que hi hem assistit n’hem fet un balanç clarament positiu. Certament, hi ha hagut un element amb el qual no comptàvem. Però –qui sap- potser no deixa de ser significatiu que, en aquesta època-Covid en què hem d’aprendre a conviure amb neguits i incerteses, l’aprenentatge del silenci interior s’hagi fet en companyia de sorolls provinents de l’exterior.

Una amiga de la Casa del Miracle

Un Aplec que no ha estat com els altres

(Teresa Fau) Certament, aquesta trobada dels amics i les amigues de la Casa Gran no ha estat pas “com les altres”. I això ja ho vam intuir divendres mateix quan tot just iniciàvem la reunió de presentació. En ser preguntats pels motius de la nostra assistència, no es van sentir les frases (“sóc aquí per retrobar el silenci i la pau de la natura”, “vull aprofundir en l’experiència de pregària”, “he vingut a carregar bateries”…) que se solen escoltar al començament d’aquestes trobades. Ben al contrari, els participants manifestaven que havien vingut “a treballar”, conscients que aquest cap de setmana dedicarien força hores a la Casa i els seria plantejada la possibilitat de prendre part en accions de voluntariat.

Continua la lectura de Un Aplec que no ha estat com els altres

Hem signat un conveni amb Montserrat

Hi ha dies que marquen una fita i et permeten adonar-te del camí que has anat fent, pas a pas.

Avui en Toni, l’Àngels, la Mercè, en Pep , (la Teresa  no ha pogut venir) i jo mateixa , és a dir la Junta de l’Associació d’amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle, hem viscut un dia d’aquests. En nom de tots les amigues i els amics que, fa uns mesos,  ens vàreu posar confiança hem signat un conveni de col·laboració amb el Monestir de Montserrat  per tal de reforçar els fonaments  del nostre objectiu principal: donar suport a la Casa d’Espiritualitat en la seva activitat que tan estimem.

A més de la signatura hem tingut l’oportunitat de saludar en Ramon Ribera que ja ha tornat al Monestir després de la seva llarga hospitalització. Ha estat una petita estona molt feliç que ens ha permès gaudir de la seva companyia tan positiva com sempre.

L’excel·lent acollida de la Comunitat Benedictina, la davallada del confinament i un bonic dia de primavera ens han fet somiar en la tornada a l’activitat de la Casa d’Espiritualitat i amb això l’oportunitat de recuperar la nostra amistat i les ganes de trobar ocasions per eixamplar les nostres vivències al Miracle.

Molts records


Assumpció Ros, presidenta de l’Associació
d’Amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle

SILENCI AL SANTUARI DEL MIRACLE

(Pablo Gil) El passat cap de setmana del 7, 8 i 9 de maig, vàrem poder gaudir, per fi, d’un retir de silenci amb tot el grup del Centre Amaiti (de Barcelona) a la Casa d’Espiritualitat i tot l’entorn del Santuari del Miracle.

No és el primer retir al qual assisteixo, però si és ben cert que cada retir és diferent i produeix sensacions oposades en aquesta persona, davant aquest retir hi havia una certa agitació, fins i tot excitació, després de tant de temps (i quin temps!) sense poder ajuntar-nos en un sol entorn, en Un sol, tots junts.

Continua la lectura de SILENCI AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle i les obres que s’acosten

L’alcalde de Riner, Joan Solà va tenir l’amabilitat de d’explicar-nos les obres que són a punt de començar als entorns del Santuari del Miracle i que està previst que finalitzin a finals de juny.

Es tracta de portar a terme una adequació del camí orbital que tots estem acostumats a fer quan tenim la sort d’hostatjar-nos uns dies al Miracle. Partint de la Casa anirem cap els bancs dels roures, cap a la capella de la Desaparició , seguirem el camí de xiprers i cap al passeig de darrere l’esglèsia, per passar davant del cirerer, la formatgeria, les vinyes, i, fent el  revolt , tornarem a la carretera per arribar al punt de partida. Aquest adequació permetrà fer accesible a les persones amb discapacites físiques aquest entranyable camí.

També s’aprofitaran aquestes obres per fer un nou ordre ens els aparcaments dels voltants dels allotjaments per tal de millorar-los.

Vàrem aprofitar la visita per demanar a l’alcaldes la possibilitat d’instal·lar algun cartell demanant que es respecti el silenci acollidor del recinte. Potser tindrem sort i ho faran!

Ens agradarà veure aquestes millores i gaudir-les.

Assumpció Ros

L’Ikebana ha tornat al Miracle

Després de l’inevitable paréntesi que ens ha imposat la pandèmia els dies 26, 27 i 28 de març  l’ikebana ha tornat al Miracle.

Han tornat les branques, i  les flors envoltades de silenci.

Aquest cap de semana un reduït grup de persones hem gaudit de la pràctica de l’ikebana. El bosc que comença a renéixer ens ha regalat una infinitat de bellesa. Veient-la hem escoltat els batecs dels nostres cors que també volien abandonar la letargia d’aquests mesos de confinament.

Seguint humilment les petjades d’en Vicenç Santamaria i d’en Ferran Rodríguez hem obert un nou espai on compartir branques, flors, recipients i aquell neguit per cadascun dels seus moviments que ens porten al gaudi de la composició floral que ens harmonitza.

Després d’aquest retrobament proposem la continuïtat d’aquest espai privilegiat que ens regala el Miracle. Volem aplegar persones que ja hagin practicat l’ikebana (molt o poc) i també persones que vulguin aproximar-se a aquest preciós art japonés que ensenya l’escola Sogetsu de Tòquio.

Fins la tardor. Sayonara

Assumpció Ros

Per a escoltar l’obra musical de Johann Sebastian Bach (1685-1750) i gaudir-ne

Una de les activitats amb més fidels adeptes del Miracle són, sens dubte, les audicions a càrrec del pare Jordi-Agustí Piqué. Divendres Sant un bona colla (uns quants des del Miracle i la resta des de casa) vam gaudir d’un comentari de la Passió segons sant Joan de Bach. Arran d’aquesta audició, un dels participants, Josep Nuet, ha preparat aquest recull de pàgines web d’interès per a totes les persones que estimen la música de Bach. Tot un regal que agraïm!

Continua la lectura de Per a escoltar l’obra musical de Johann Sebastian Bach (1685-1750) i gaudir-ne

Silenci, agraïment, relació: tres espais del Miracle

La primera vegada que vaig prendre part en una activitat del Miracle va ser en un curs de “Fotografia i espiritualitat”, un curs breu, poc tècnic (per sort, perquè jo de fotografia no en sé gaire!), però em va aportar dues coses: aprendre a mirar l’espai i aprendre a obrir l’esperit per captar-ne alguna cosa més enllà de la bellesa del paisatge, que és molta.

Continua la lectura de Silenci, agraïment, relació: tres espais del Miracle