(Raül Maigí) Des de la publicació d’El Senyor dels Anells (1954-1955) han estat incomptables les interpretacions que s’han donat a la gran epopeia de J. R. R. Tolkien (1892-1973). El mateix escriptor es va fer un tip de respondre cartes de lectors i va reiterar que ni pretenia fer cap al·legoria moral o política ni buscava fer un paral·lelisme amb el gran impacte que havia suposat la Segona Guerra Mundial. És un conte de fades. Tots els estudiosos que s’han endinsat en la seva obra, no obstant, coincideixen en la profunditat simbòlica d’El Senyor dels Anells, que pren força en el context monumental del conjunt del seu llegendàrium. També és de sobres conegut que Tolkien era catòlic devot, per això molts s’han entestat a cercar dobles lectures que, intencionades o no, hi són en part, perquè l’escriptor no es pot abstraure d’allò que sent i d’allò que l’envolta ‒ni tant sols en els gèneres fantàstics‒, encara que determinats valors o arquetips no són ni molt menys exclusius del cristianisme.

Prescindint de totes les etiquetes, què passa si es proposa una lectura en clau espiritual d’El Senyor dels Anells? I si els personatges i situacions narrades per Tolkien fossin un instrument per nodrir i exercitar la interioritat personal? Això és el que s’ha proposat un equip de docents dels Estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, que han organitzat el curs Treballem la nostra interioritat amb El Senyor dels Anells, que va tenir lloc del 8 al 12 d’octubre a la Casa d’Espiritualitat del Miracle. Les jornades es van fer per primer cop amb alumnes de Filologia Catalana al juliol passat i s’han repetit ara obertes a tothom. Per absoluta casualitat, el curs va coincidir en les mateixes dates en què la Sociedad Tolkien Española celebrava la seva trobada anual, l’EstelCon, tot i que no hi tenia absolutament res a veure.

La literatura fantàstica atorga múltiples possibilitats de lectura simbòlica. Rere el mite sempre hi ha l’expressió de veritats. Moltes obres clàssiques i contemporànies de ciència-ficció susciten debat polític i social, amb una intencionalitat clara de fer reflexionar el lector, de transformar-lo, de convidar-lo a millorar el món en què viu. Però és molt extraordinari ‒i diria que inèdit en el fàndom‒ que algú gosi anar més endins, i que convidi a fer una mirada introspectiva i profunda; en aquest cas, acompanyant en Frodo, en Sam, en Gòl·lum i companyia en el camí tortuós i meravellós de l’Anell Únic. Precisament, valgui la comparació, perquè en el confort de La Comarca s’hi està molt bé, i el més fàcil és fer unes pintes, cantar unes cançons, fumar en pipa, i no molestar-se gaire pels problemes del món. Interioritat com a antítesi de superficialitat.

En aquesta edició del curs hi van participar una quinzena de persones de diferents edats i amb vincles molt dispars en relació al famós llibre de Tolkien. Alguns ni tant sols havien llegit El Senyor dels Anells, encara que coneixien la història gràcies a la versió cinematogràfica. «El nostre objectiu és crear un espai on l’experiència literària pugui ser compartida amb atenció i calma, lluny de la dispersió i de les presses, lluny dels requeriments acadèmics. Un espai on lectura, escriptura i meditació s’alimentin mútuament», indica el professor Albert Soler, codirector del curs.

Van ser quatre dies intensos, amb meditacions, lectures, activitats d’escriptura, exercicis personals i debats en grup, conferències, visionats de fragments de les pel·lícules, i passejades en el magnífic entorn natural del Solsonès on es troba el Santuari del Miracle. Cada dia del programa situa els participants en episodis concrets d’El Senyor dels Anells, amb l’objectiu d’abordar el significat simbòlic dels elements literaris, i com aquests ressonen en l’interior i la pròpia actitud vital, amb un treball guiat sobre l’inconscient en clau jungiana. «Qui mira a fora somia; qui mira a dins, desperta», diu C. G. Jung.

El camí com a metàfora de la vida és un dels ensenyaments d’El Senyor dels Anells, aplicable a qualsevol realitat personal. Per això els participants del curs es van constituir en Germandat de l’Anell, amb l’objectiu de cercar, personalment i en grup, les pistes amagades en l’obra de Tolkien. La caducitat del món en clau ecologista, la maldat, el caràcter precari de les victòries, el sacrifici pel bé comú, l’ombra personal, la mutabilitat de la bellesa, el pas del temps, la vida com un trànsit, la virtut de la fidelitat i l’amistat, la relació entre destí i llibertat, l’ús del poder, la compassió i la misericòrdia, la reflexió sobre la mort… etc. Són múltiples les capes d’anàlisi, encara que si ho sintetitzem en les paraules de Tolkien els grans temes d’El Senyor dels Anells són «la Caiguda, la Mortalitat i la Màquina».

Aquest taller neix per iniciativa d’Albert Soler, Alba Romanyà i Arnau Vives, que dinamitzen el programa docent «La paraula que ens construeix» des dels Estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Les activitats que organitzen aprofundeixen en la dimensió més existencial de la literatura i relacionen escriptura i lectura amb la pràctica de l’atenció i la meditació. Val a dir que el curs específic sobre El Senyor dels Anells s’ha organitzat per primer cop aquest any, però que ja n’han fet d’altres seguint el fil de la lectura meditativa sobre altres obres, com Incerta glòria de Joan Sales, o sobre el mite de Jonàs, revisitant textos de Mercè Rodoreda i Josep Carner. Aquests cursos s’organitzen en col·laboració amb l’associació Amics de la Casa del Miracle, i el P. Antoni Pou, monjo de Montserrat.

Des de l’Atzusac fins a Les Rades Grises, el viatge d’El Senyor dels Anells és una història que ens pot ressonar sempre, i activitats com aquesta, ho afirmo, contribueixen a refermar la passió per la literatura i el sentit de plenitud que aquesta ofereix, perquè no només alimenta sinó que traspassa capes i contribueix a un millor autoconeixement. Tant de bo que també ens faci millors persones, encara que això depèn de cadascú, perquè com en Gàndalf li diu a Frodo just abans d’emprendre el viatge: «L’únic que podem decidir és què en volem fer del temps en què ens ha tocat viure».

Raül Maigí, Les rades grises. Una mirada a la literatura fantàstica

En relació amb la notícia publicada per Nació Digital sobre una campanya de recollida de signatures per a demanar que sigui retirada la rampa instal·lada a la façana de la Casa Gran de El Miracle, l’Associació d’Amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle MANIFESTA:

-que no ha endegat l’esmentada campanya ni hi participa de cap manera,

-que no ha emès, fins ara, cap comunicat amb referència a aquesta qüestió,

-que és voluntat de la nostra Associació seguir mantenint un clima de bona entesa amb totes les persones i institucions que, d’una manera o d’una altra, estan relacionades amb aquest indret.

El Miracle, 26-9-2021

La Junta

(Teresa Fau) Certament, aquesta trobada dels amics i les amigues de la Casa Gran no ha estat pas “com les altres”. I això ja ho vam intuir divendres mateix quan tot just iniciàvem la reunió de presentació. En ser preguntats pels motius de la nostra assistència, no es van sentir les frases (“sóc aquí per retrobar el silenci i la pau de la natura”, “vull aprofundir en l’experiència de pregària”, “he vingut a carregar bateries”…) que se solen escoltar al començament d’aquestes trobades. Ben al contrari, els participants manifestaven que havien vingut “a treballar”, conscients que aquest cap de setmana dedicarien força hores a la Casa i els seria plantejada la possibilitat de prendre part en accions de voluntariat.

Hi ha dies que marquen una fita i et permeten adonar-te del camí que has anat fent, pas a pas.

Avui en Toni, l’Àngels, la Mercè, en Pep , (la Teresa  no ha pogut venir) i jo mateixa , és a dir la Junta de l’Associació d’amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle, hem viscut un dia d’aquests. En nom de tots les amigues i els amics que, fa uns mesos,  ens vàreu posar confiança hem signat un conveni de col·laboració amb el Monestir de Montserrat  per tal de reforçar els fonaments  del nostre objectiu principal: donar suport a la Casa d’Espiritualitat en la seva activitat que tan estimem.

A més de la signatura hem tingut l’oportunitat de saludar en Ramon Ribera que ja ha tornat al Monestir després de la seva llarga hospitalització. Ha estat una petita estona molt feliç que ens ha permès gaudir de la seva companyia tan positiva com sempre.

L’excel·lent acollida de la Comunitat Benedictina, la davallada del confinament i un bonic dia de primavera ens han fet somiar en la tornada a l’activitat de la Casa d’Espiritualitat i amb això l’oportunitat de recuperar la nostra amistat i les ganes de trobar ocasions per eixamplar les nostres vivències al Miracle.

Molts records

Assumpció Ros, presidenta de l’Associació
d’Amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle

(Pablo Gil) El passat cap de setmana del 7, 8 i 9 de maig, vàrem poder gaudir, per fi, d’un retir de silenci amb tot el grup del Centre Amaiti (de Barcelona) a la Casa d’Espiritualitat i tot l’entorn del Santuari del Miracle.

No és el primer retir al qual assisteixo, però si és ben cert que cada retir és diferent i produeix sensacions oposades en aquesta persona, davant aquest retir hi havia una certa agitació, fins i tot excitació, després de tant de temps (i quin temps!) sense poder ajuntar-nos en un sol entorn, en Un sol, tots junts.

L’alcalde de Riner, Joan Solà va tenir l’amabilitat de d’explicar-nos les obres que són a punt de començar als entorns del Santuari del Miracle i que està previst que finalitzin a finals de juny.

Es tracta de portar a terme una adequació del camí orbital que tots estem acostumats a fer quan tenim la sort d’hostatjar-nos uns dies al Miracle. Partint de la Casa anirem cap els bancs dels roures, cap a la capella de la Desaparició , seguirem el camí de xiprers i cap al passeig de darrere l’esglèsia, per passar davant del cirerer, la formatgeria, les vinyes, i, fent el  revolt , tornarem a la carretera per arribar al punt de partida. Aquest adequació permetrà fer accesible a les persones amb discapacites físiques aquest entranyable camí.

També s’aprofitaran aquestes obres per fer un nou ordre ens els aparcaments dels voltants dels allotjaments per tal de millorar-los.

Vàrem aprofitar la visita per demanar a l’alcaldes la possibilitat d’instal·lar algun cartell demanant que es respecti el silenci acollidor del recinte. Potser tindrem sort i ho faran!

Ens agradarà veure aquestes millores i gaudir-les.

Assumpció Ros