Arxiu de la categoria: Amics de la Casa del Miracle

Una Casa i uns amics

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Enguany s’ha celebrat, del 7 al 9 de juny, el ja tradicional Aplec dels Amics de la Casa del Miracle. Aquest cop, tanmateix, la trobada s’ha fet en unes circumstàncies especials. Però no avancem esdeveniments i anem a pams…

L’aplec començava la tarda del divendres. I els participants hi vam anar fent cap esglaonadament (algú, fins i tot, no va poder ser-hi fins dissabte al matí). La casa ens esperava, com sempre, endreçada i acollidora. Ens hi vam anar instal·lant i vam baixar a gaudir del sopar que, amb la sol·licitud habitual, havia preparat la Mercè. Després hi havia una sessió de presentació.

En aquesta reunió vam ser convidats a definir breument què significava per a nosaltres la Casa d’Espiritualitat. Els mots sortiren de seguida: aixopluc, lloc de pau, silenci, ocasió de sintonitzar amb un mateix, amb la natura, amb el transcendent… Hi havia consens a l’hora de definir aquest espai com a un referent molt rellevant en la vida de cadascú de nosaltres.

Però, ara, a la Casa, hi haurà canvis: en Ramon Ribera-Mariné, que, com sabeu, ha estat -mal que no ho vulgui reconèixer- el gran dinamitzador de tot això, ens fa saber que, per motius de salut, torna a Montserrat. En Toni Pou, monjo que molt sovint ha col·laborat en activitats a El Miracle, comunica que està decidit a assumir-hi més responsabilitats però que necessita tot l’ajut que li puguem aportar. De fet, ja hi ha unes quantes persones voluntàries que porten uns mesos implicant-se en el funcionament de la Casa. Ara, però, l’esforç que hauran de fer serà més gran i, per tant, caldrà ampliar el nombre d’amics col·laboradors. Amb aquestes reflexions acabem la sessió.

Un matí de debats

Comencem la jornada amb “Tres Retaules”. Els habituals ja sabeu que es tracta d’un temps per a interioritzar, que es pot viure mitjançant la pregària amb els monjos, o bé pujant a Sant Gabriel o gaudint d’algun altre espai de l’indret.

Després d’esmorzar, ens trobem per debatre la situació de la Casa Gran: se’ns presenta un resum de tot el que ja ha fet el grup dels amics voluntaris, es fan noves propostes i se n’analitzen els pros i els contres. Sorgeixen nous temes -alguns força complexos- i es posen sobre la taula opinions diverses (és evident que hi ha qüestions que, ara com ara, no tenen una resposta clara). La reunió és llarga i densa, per bé que enriquidora. Sortosament, en acabar, tenim una altra estona de “Tres Retaules”.

Tot canviant de ritme

Després de dinar (en silenci, com a l’hora d’esmorzar) i de reposar uns minuts, comencem la tarda amb una sessió de cine fòrum.  Veiem un documental (Això és ritme!) que descriu com va canviant la vida d’uns joves, de condició social desfavorida, a mesura que s’impliquen en un projecte artístic de gran abast. El film fa de bon veure i de bon comentar.

Després del cinema, entrem en contacte amb la natura i participem en una activitat d’aquelles que, aquí a El Miracle, anomenen “Cuidar l’entorn”. Proveïts d’estris diversos, traiem males herbes i ajudem a mantenir net el paratge; bé, si més no, aquesta és la intenció perquè cal reconèixer que alguns som més aviat maldestres en aquests afers…

Tot seguit, hi ha una nova sessió de “Tres Retaules”. I, després de sopar, tenim ocasió de mantenir l’actitud d’interiorització assistint a una audició musical que es fa a Sant Gabriel.

Silenci i paraules

Al matí gaudim d’una “Caminada Contemplativa”. En silenci, anant d’un a un, fem un recorregut per la zona. La natura, en plena primavera generosa, ens regala paisatges, sons, flaires, sensacions… És difícil no experimentar agraïment davant de tots aquests obsequis.

Després d’esmorzar, l’amic Josep M. Fisa, prevere, fa una xerrada sobre “La casa que és l’altre: pistes de treball”. “Comunitat”, “aixopluc”, “diversitat”, “acollida”, “discreció”, “cordialitat”, “alegria”, “aliment”, “vincle”, “apertura” i molts altres conceptes relacionats s’entrellacen en aquest parlament –ui!, em sembla que aquesta no és la paraula més adequada- d’en Josep M. que, lluny de fer una master class encarcarada, ens parla de realitat quotidiana i ens fa tocar de peus a terra.

Els “Tres Retaules” que vénen a continuació, els aprofitem, molts, per participar en la celebració eucarística del santuari. Algunes persones han de marxar tot seguit. La majoria, però, ens quedem i compartim el dinar.

Un final que és un principi

Abans de donar l’Aplec per acabat, en fem la posada en comú. Constatem que som davant d’uns canvis molt importants. Algunes coses, les veiem clarament: hem identificat allò que en diuen “els punts forts” i “els punts febles”. Però també hi ha interrogants, qüestions que sorgiran mentre anem fent camí. I les solucions no sempre seran fàcils. Caldrà ajut, molt d’ajut, de part de tots i de totes. Som, certament, davant d’una nova etapa: l’afrontem amb la convicció que, plegats, ens en sortirem.

Maria Teresa Fau

Des de Malabo

La Francina Gabarró ha participat sovint en les activitats de la Casa del Miracle. I sempre ha expressat les seves ganes de fer un servei a l’Àfrica. Doncs bé, ara ja hi és. Us transcrivim l’escrit que ha fet per a la revista L’Agulla.

Els diumenges a les deu la parròquia de Santa Claudina al barri de Lamper, a Malabo, queda plena d’infants. És una normalitat a totes les esglésies del país presenciar l’assistència de quitxalla. Unes eucaristies d’una durada de més d’una hora, les homilies són llargues de trenta o quaranta minuts. Una situació poc habitual per nosaltres els blancs, perquè les esglésies de les nostres parròquies no les omplim i quan estan plenes de canalla és quan fan la primera comunió. Continua la lectura de Des de Malabo

Comunicació als Amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle

En aquest temps d’hivern tenim el període de repòs de la Casa a l’espera de l’inici de la nova anyada. És un període de treball intern per tal d’adequar la Casa per fer-hi millores i per preparar les activitats del pròxim curs. Continua la lectura de Comunicació als Amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle

Preparant l’Advent

(Teresa Maria Castanyer) Encara que preparar la preparació pugui semblar insòlit, aquesta va ser la proposta de la Casa d’Espiritualitat del Miracle: dues setmanes abans de començar l’Advent, aquest temps que prepara el Nadal, una vintena de persones ens vam trobar un cap de setmana per preparar l’Advent, sota el lema “Paraula & Silenci”.

Així, doncs, hi va haver estones de silenci, compartit o en solitari, a Sant Gabriel, a l’oratori de la Casa, o caminant pels voltants si la pluja o el vent ho permetien. A més se’ns va proposar fer corones d’Advent, amb materials que ens va proporcionar la Mercè Solé i amb elements vegetals, que no costen gens de trobar en aquells encontorns. El silenci i la música van acompanyar també la majoria dels àpats.

He dit abans que el lema d’aquests dies era “Paraula & Silenci”. En la paraula vam tenir l’acompanyament d’en Josep Lligadas i del pare Ramon Ribera-Mariné, que ens van guiar en la lectura dels textos propis de la litúrgia d’Advent, especialment els llegits en l’Eucaristia dels quatre diumenges del cicle C, que correspon a l’any litúrgic que està a punt de començar. Vam veure també la primera lectura dels diumenges d’Advent dels cicles A i B, i les set antífones de la O, molt antigues, que es canten a Vespres del 17 al 23 de desembre.

D’aquestes antífones va sorgir la lletra de l’himne Veni, veni, Emmanuel, possiblement del segle VIII. La melodia, documentada des del segle XV, ha estat versionada per intèrprets d’estils molt diversos. El dissabte després de sopar ens vam reunir una estona per escoltar un parell de versions d’aquest himne, i un parell més de la cançó nadalenca possiblement més universal, Santa Nit.

Com a cloenda de la trobada ens vam reunir el diumenge després de dinar per valorar l’experiència i aportar suggeriments de cara a pròximes propostes. Tothom va coincidir que havia estat un cap de setmana molt profitós.

Teresa Maria Castanyer
novembre de 2018

“Que el bé continuï difonent-se a través de la Casa d’Espiritualitat del Miracle!”

“Que el bé continuï difonent-se!”. Amb aquestes paraules, Manel Gasch, monjo de Montserrat, tancava la seva intervenció en la presentació dels d’Amics de la Casa del Miracle el passat diumenge 27 de maig a la Casa Gran del municipi de Riner, a tocar del santuari. Una cinquantena d’estadants habituals de la Casa d’Espiritualitat del Miracle ompliren la sala i escoltaren els parlaments de Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat i president de la nova entitat, Assumpció Ros, secretària de l’associació, Xavier Poch, superior de la comunitat del Miracle, Immaculada Pujol, regidora i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Riner i Manel Gasch, monjo de Montserrat. L’acte havia començat amb un muntatge d’imatges de la natura i de les activitats que s’han anat fent al Miracle durant aquests onze anys passats, i es va cloure amb la intervenció de Laura de Castellet, especialista en música medieval (especialment en Hildegarda de Bingen) i veïna de Sant Just d’Ardèvol, que, a cappella, i acompanyant-se amb una viola i un llaüt, interpretà diverses peces profanes i religioses del repertori medieval

Continua la lectura de “Que el bé continuï difonent-se a través de la Casa d’Espiritualitat del Miracle!”

Neixen els Amics del Miracle

El Santuari del Miracle, al Solsonès, compta des de l’any 1901 amb una petita comunitat de monjos de Montserrat, els quals s’ocupen també de la gestió de la Casa d’Espiritualitat, que s’obrí l’any 1981. Durant els darrers 10 anys, la casa ha ofert activitats de caire molt divers, sempre amb la voluntat d’ajudar els estadants a viure l’Evangeli i a gaudir de la natura que envolta el santuari. El “Temps per a Déu” (temps de pregària o d’exercicis), el cicle, que s’ha anat repetint en diverses ocasions, de les quatre estacions de “Natura & Espiritualitat”, les audicions musicals de les grans obres de la música religiosa, la pregària del cor, la fotografia, la literatura, les caminades contemplatives, l’observació de la fauna i la flora, fins i tot la cuina, han anat deixant empremta en moltes persones, fins al punt de plantejar-se la creació dels Amics de la Casa del Miracle, amb l’objectiu de promoure-la, donar-la a conèixer i oferir-li el suport necessari.

Continua la lectura de Neixen els Amics del Miracle