Arxiu de la categoria: Amics de la Casa del Miracle

El camí del monjo

(Fina Ginesta) Aquest llibre publicat per “Publicacions de l’Abadia de Montserrat” i escrit per Salvador Giralt és la transcripció d’una tanda de converses que es van realitzar entre l’estiu del 2017 i al llarg del juliol del 2018.

Salvador Giralt, l’entrevistador, comenta a la introducció que portava preparades una sèrie de preguntes, però que en fer-les prenien camins insospitats. “Són converses en espiral”. I “ La matemàtica dels afers espirituals és d’allò més desconcertant; un i un no sempre fan dos”.

La gràcia d’aquestes converses és que el lector es troba de ple també parlant amb aquests interlocutors, amb l’avantatge que en ser escrita, pot tornar una i una altra vegada a llegir i a madurar el que li hagi cridat l’atenció d’aquest diàleg.

En el primer capítol titulat “Els dos camins. La rutina” parlen del fet de caminar i una de les respostes és “Ja veus que per mi caminar és la paràbola d’una altra cosa”.

El segon capítol “L’entrada al monestir”,  ens explica la seva entrada al monestir i ens la conta d’una manera molt entretinguda. Destacaria la reflexió que fa sobre una lectura que els feien llegir al noviciat, L’Anàbasi. En Ramon Ribera en diu: “ M’ha ajudat molt aquest text, perquè per a mi la vida és això: un anar pactant des de la pròpia feblesa, contínuament, amb la realitat hostil perquè et deixi passar”.

El tercer capítol, “La pràctica interior”  parla de la muntanya com a símbol i pren un valor molt important en aquestes converses: “La muntanya és un símbol de diverses coses. En primer lloc, d’un esforç. La vida demana un esforç.”

El següent capítol “Monjos i Eremites. El Ritual, l’Escriptura” comenta la pràctica interior benedictina d’una manera molt entenedora i agradable. Les cites culturals que conté no afeixuguen gens la lectura, ans al contrari , hom té ganes de saber-ne més coses i d’aprofundir-les en relació al propi camí: “És un relat preciós. Llegir la Bíblia com una novel.la, com una gran novel.la”. “Hauríem de poder-la recuperar com a llibre més enllà del seu fet religiós. Com a llibre, simplement. De la mateixa manera que llegim l’Odissea, la Ilíada, l’Eneida, el Quixot, Tirant lo Blanc…”

Els capítols “El Miracle” i “El Retaule barroc, una interpretació”, fan referència al Miracle i la seva història. Contenen  unes fotografies que il·lustren les explicacions, mot ben detallades.

El llibre acaba amb un epíleg que reflexiona sobre el món actual en relació al monestir.

Per concloure diria que és un llibre amable i profund alhora. És una conversa escrita i té el to d’amenitat de la conversa, però alhora la pregonesa de les respostes fa que tinguis ganes d’aturar-t’hi, entretenir-t’hi i després, si cal, dir-hi la teva, ja que el lector n’és també un protagonista en participar-hi amb les pròpies reflexions.

Es combina el diàleg de fons amb anècdotes que confereixen un ritme molt agradable a la lectura.

És molt recomanable, tant per als qui coneixen el pare Ramon- així hi podran afegir el semblant i l’expressió- com per a qui el desconegui. Els lectors podem assaborir tots plegats com en pot ser d’agradosa i profunda una conversa. I com en som de privilegiats per a poder-la llegir i rellegir si ens ve de gust.

No us la perdeu!

Fina Ginesta

Agraïment en el silenci

Estimats Amics:

Per no solapar la nostra estada anterior amb la propera trobada de tardor de Natura i Espiritualitat, us envio les meves reflexions sobre la trobada en què vaig participar aquest estiu.

Com un mitjó girat: així em vaig quedar després de la presentació del recés. Jo venia amb la idea d’aprendre d’uns mestres i resulta que em vau convertir en el meu propi mestre, depenent, com no podria ser d’una altra manera, del més alt i millor.

Quin goig i quina joia retrobar-me amb mi mateix i poder sentir la veu del silenci i, certament, aprofitar i trobar curtes totes les estones per gaudir d’un missatge primigeni moltes vegades tristament oblidat.

Sembla que en la vida diària no tenim temps de res i menys de fer una introspecció interior. Poder fer-ho aquí i amb vosaltres és d’agrair molt i, per si fos poc, lligar-ho amb la natura i el paisatge no té preu.

Agraïment és el sentiment que domina la meva primera estada al Miracle, gaudir de la natura i comprende-la veient com el Creador és present en tots els seus estadis és un goig, que compartit amb la bona preparació de tot el curset per part vostra fa que el temps, sigui de dia o de nit, passi volant.

Voldria ressaltar el silenci també com a gran mestre i company i del tot necessari en la meva recerca. Vàrem venir en parella i quasi no ens parlàvem. A destacar la natura abans ja esmentada: vaig poder tenir una conversa amb les espigues de blat i un canvi de parers amb el núvols feréstecs i al final amics. 

Un gest em va captivar: el més gran, servidor de tots els més petits ens va anar acollint un per un en arribar. Així fins a mil petits miracles que varen fer de la meva estada un gaudir ple i curull que vull agrair de tot cor.

Silenci
I si fos Ell mateix
que tot ho pot
convertit en servidor
de tots nosaltres.

I si fos Déu creador
que per no fer esglai
es converteix
en el silenci…

I si fos l’Amor
en el seu vessant
més generós
que ens abraça.

I és amb el silenci
de la nostra pregària
que sempre i en tot lloc
et donem les gràcies.

Més sobre l’amor i els poetes

Una mica més avall trobareu les reaccions que va suscitar aquest cap de setmana intensiu sobre Martí i Pol, Machado i l’evangeli de Joan que vam fer al Miracle ara fa una setmana. Es fa molt difícil resumir-vos què vam treballar i el ressò que va tenir en els participants tot plegat. Però sí que podem compartir-vos dues altres coses per si són del vostre interès: el contingut de la vetllada musical de dissabte al vespre, en què vam escoltar gravacions dels poemes recitats o bé musicats, i la ressenya d’un llibre de Carles Ventura, Les crisis profundes de l’ànima, que expressa bé algunes de les coses que vam treballar. Confiem que us agradarà. L’ambient que vam viure i els nostres tastets creatius… us els haureu d’imaginar 🙂

Poesia de Machado

Poesia de Miquel Martí i Pol

Les crisis profundes de l’ànima

Les crisis profundes de l’ànima (Editorial Eleftheria, 2020, editat en català i en castellà) és una incursió per il·luminar els racons lúgubres i àrids del nostre cor sofrent. Deixa enrere intel·lectualismes i falses esperances, centrant-se en la possibilitat d’experimentar un autèntic procés de transformació. Per transitar els diferents estats anímics es fa necessari desenvolupar fortalesa interna, així com una confiança bàsica en la vida, temes que són tractats a fons.

Les seves pàgines ens mostraran la possibilitat de deixar de sofrir neuròticament, abraçar el patiment natural i travessar la confusió, el buit, l’angoixa, la culpa, la solitud, la depressió…

L’autor ens ajuda a copsar el sentit de les crisis i a reconèixer, comprendre i acceptar allò que jeu en la nostra pròpia ànima, on el més baix i el més alt conviuen en peculiar abraçada. Albirarem que la felicitat no és un premi a cercar sinó un present que ens ofereix la vida quan ens lliurem a ella, valenta, honesta i profundament. Així mateix, ens aporta un interessant apèndix que aborda la individuació, l’alquímia i les nits fosques de l’ànima des de la perspectiva de C.G. Jung. En conjunt, la seva lectura és una guia en aquesta, a voltes imprevista, baixada als propis inferns i el camí de tornada cap amunt, a la llum.

«Aquest llibre és una joia en brut i caldrà treballar-lo. La seva lectura no serà fàcil, però us asseguro que aquest esforç val la pena. En petites dosis». Lluís Racionero-

Carles Ventura i Pallarols és Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica, analista junguià i psicoterapeuta. Imparteix regularment seminaris al voltant de la psicologia de C. G. Jung, la psicoteràpia profunda i l’espiritualitat.

L’amor i els poetes

(Maria Puig) Aquí teniu un recull de les reaccions que ha suscitat l’activitat de L’amor i els poetes, que va tenir lloc el 15 al 17 d’octubre passat al Miracle. Roger Canadell, Carles Ventura i Antoni Pou van conduir-nos a través de la poesia de Miquel Martí i Pol, Antonio Machado i l’evangelista Joan. I aquestes han estat les reaccions dels participants, sovint reflectint els constrastos que ens ha revelat  la mateixa poesia:

Ha estat novedós, desvetllador.
Més enllà de l’aparença.
Llegir en profunditat.
Alegria.
Silenci i Trencar el Silenci.
Ombres i Llum.
Amor i Vida.
Sentit de l’Amor.
Espiritualitat.
Interiorització
Sofriment.
Crisi.
Oportunitat.
Com viure poèticament.
BELLESA.
Regal.
Arrelament i desarrelament.
Llum als ulls i pau al cor.
Beure i veure poesia.
Bateig de poesia.

Tanquem l’activitat amb molts aprenentatges, havent gosat fer de poetes durant 30 intensos minuts de molt sentiment, que hem compartit en gran companyonia.

I marxem amb la mateixa pregunta amb que vam començar l’activitat:

¿Què és l’Amor? Segurament,  quelcom massa gran per definir-lo, però bonic per sentir-lo en la veu dels poetes i en la saviesa  dels qui els interpreten. 

No us perdeu la propera edició!

Maria Puig Nart

El Senyor dels Anells: un viatge interior

Fotografies: Raül Maigí

(Raül Maigí) Des de la publicació d’El Senyor dels Anells (1954-1955) han estat incomptables les interpretacions que s’han donat a la gran epopeia de J. R. R. Tolkien (1892-1973). El mateix escriptor es va fer un tip de respondre cartes de lectors i va reiterar que ni pretenia fer cap al·legoria moral o política ni buscava fer un paral·lelisme amb el gran impacte que havia suposat la Segona Guerra Mundial. És un conte de fades. Tots els estudiosos que s’han endinsat en la seva obra, no obstant, coincideixen en la profunditat simbòlica d’El Senyor dels Anells, que pren força en el context monumental del conjunt del seu llegendàrium. També és de sobres conegut que Tolkien era catòlic devot, per això molts s’han entestat a cercar dobles lectures que, intencionades o no, hi són en part, perquè l’escriptor no es pot abstraure d’allò que sent i d’allò que l’envolta ‒ni tant sols en els gèneres fantàstics‒, encara que determinats valors o arquetips no són ni molt menys exclusius del cristianisme.

Prescindint de totes les etiquetes, què passa si es proposa una lectura en clau espiritual d’El Senyor dels Anells? I si els personatges i situacions narrades per Tolkien fossin un instrument per nodrir i exercitar la interioritat personal? Això és el que s’ha proposat un equip de docents dels Estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, que han organitzat el curs Treballem la nostra interioritat amb El Senyor dels Anells, que va tenir lloc del 8 al 12 d’octubre a la Casa d’Espiritualitat del Miracle. Les jornades es van fer per primer cop amb alumnes de Filologia Catalana al juliol passat i s’han repetit ara obertes a tothom. Per absoluta casualitat, el curs va coincidir en les mateixes dates en què la Sociedad Tolkien Española celebrava la seva trobada anual, l’EstelCon, tot i que no hi tenia absolutament res a veure.

La literatura fantàstica atorga múltiples possibilitats de lectura simbòlica. Rere el mite sempre hi ha l’expressió de veritats. Moltes obres clàssiques i contemporànies de ciència-ficció susciten debat polític i social, amb una intencionalitat clara de fer reflexionar el lector, de transformar-lo, de convidar-lo a millorar el món en què viu. Però és molt extraordinari ‒i diria que inèdit en el fàndom‒ que algú gosi anar més endins, i que convidi a fer una mirada introspectiva i profunda; en aquest cas, acompanyant en Frodo, en Sam, en Gòl·lum i companyia en el camí tortuós i meravellós de l’Anell Únic. Precisament, valgui la comparació, perquè en el confort de La Comarca s’hi està molt bé, i el més fàcil és fer unes pintes, cantar unes cançons, fumar en pipa, i no molestar-se gaire pels problemes del món. Interioritat com a antítesi de superficialitat.

En aquesta edició del curs hi van participar una quinzena de persones de diferents edats i amb vincles molt dispars en relació al famós llibre de Tolkien. Alguns ni tant sols havien llegit El Senyor dels Anells, encara que coneixien la història gràcies a la versió cinematogràfica. «El nostre objectiu és crear un espai on l’experiència literària pugui ser compartida amb atenció i calma, lluny de la dispersió i de les presses, lluny dels requeriments acadèmics. Un espai on lectura, escriptura i meditació s’alimentin mútuament», indica el professor Albert Soler, codirector del curs.

Van ser quatre dies intensos, amb meditacions, lectures, activitats d’escriptura, exercicis personals i debats en grup, conferències, visionats de fragments de les pel·lícules, i passejades en el magnífic entorn natural del Solsonès on es troba el Santuari del Miracle. Cada dia del programa situa els participants en episodis concrets d’El Senyor dels Anells, amb l’objectiu d’abordar el significat simbòlic dels elements literaris, i com aquests ressonen en l’interior i la pròpia actitud vital, amb un treball guiat sobre l’inconscient en clau jungiana. «Qui mira a fora somia; qui mira a dins, desperta», diu C. G. Jung.

El camí com a metàfora de la vida és un dels ensenyaments d’El Senyor dels Anells, aplicable a qualsevol realitat personal. Per això els participants del curs es van constituir en Germandat de l’Anell, amb l’objectiu de cercar, personalment i en grup, les pistes amagades en l’obra de Tolkien. La caducitat del món en clau ecologista, la maldat, el caràcter precari de les victòries, el sacrifici pel bé comú, l’ombra personal, la mutabilitat de la bellesa, el pas del temps, la vida com un trànsit, la virtut de la fidelitat i l’amistat, la relació entre destí i llibertat, l’ús del poder, la compassió i la misericòrdia, la reflexió sobre la mort… etc. Són múltiples les capes d’anàlisi, encara que si ho sintetitzem en les paraules de Tolkien els grans temes d’El Senyor dels Anells són «la Caiguda, la Mortalitat i la Màquina».

Aquest taller neix per iniciativa d’Albert SolerAlba Romanyà i Arnau Vives, que dinamitzen el programa docent «La paraula que ens construeix» des dels Estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Les activitats que organitzen aprofundeixen en la dimensió més existencial de la literatura i relacionen escriptura i lectura amb la pràctica de l’atenció i la meditació. Val a dir que el curs específic sobre El Senyor dels Anells s’ha organitzat per primer cop aquest any, però que ja n’han fet d’altres seguint el fil de la lectura meditativa sobre altres obres, com Incerta glòria de Joan Sales, o sobre el mite de Jonàs, revisitant textos de Mercè Rodoreda i Josep Carner. Aquests cursos s’organitzen en col·laboració amb l’associació Amics de la Casa del Miracle, i el P. Antoni Pou, monjo de Montserrat.

Fotografia: Mercè Solé

Des de l’Atzusac fins a Les Rades Grises, el viatge d’El Senyor dels Anells és una història que ens pot ressonar sempre, i activitats com aquesta, ho afirmo, contribueixen a refermar la passió per la literatura i el sentit de plenitud que aquesta ofereix, perquè no només alimenta sinó que traspassa capes i contribueix a un millor autoconeixement. Tant de bo que també ens faci millors persones, encara que això depèn de cadascú, perquè com en Gàndalf li diu a Frodo just abans d’emprendre el viatge: «L’únic que podem decidir és què en volem fer del temps en què ens ha tocat viure».

Raül Maigí, Les rades grises. Una mirada a la literatura fantàstica

Comunicat

En relació amb la notícia publicada per Nació Digital sobre una campanya de recollida de signatures per a demanar que sigui retirada la rampa instal·lada a la façana de la Casa Gran de El Miracle, l’Associació d’Amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle MANIFESTA:

-que no ha endegat l’esmentada campanya ni hi participa de cap manera,

-que no ha emès, fins ara, cap comunicat amb referència a aquesta qüestió,

-que és voluntat de la nostra Associació seguir mantenint un clima de bona entesa amb totes les persones i institucions que, d’una manera o d’una altra, estan relacionades amb aquest indret.

El Miracle, 26-9-2021

La Junta

Contemplació, natura i pregària del cor

Del 26 al 31 de juliol hem pogut gaudir d’unes jornades dedicades a la meditació, en comunió amb la natura i amb una actitud d’obertura a la Transcendència.

Ara que ja portem un grapat de mesos condicionats per les angoixes que ens provoca la Covid, és bo d’aturar-se per tal d’apaivagar els neguits de la ment i mirar vers l’interior. I això és, precisament, el que hem fet aquests dies sota el guiatge del monjo Antoni Pou i de la Teresa Barzano, que han posat al nostre abast recursos que ens podien ajudar a aconseguir-ho.

La meditació és, sens dubte, una eina útil per a centrar la ment: hi hem dedicat força hores tot conscienciant la pròpia respiració, el manteniment de la postura apropiada i la utilització del mantra.

La contemplació de la natura pot ser també una eina eficaç per a les persones que volen viure l’experiència del moment present: caminar-hi ben a poc a poc tenint en compte els petits detalls de l’entorn –i restar-hi en quietud durant una bona estona- contribueix a fixar l’atenció i combat la tendència a la dispersió a la qual som tan propensos.

Prendre consciència del propi cos mitjançant tècniques com ara el Txi-Kung i dedicar temps a escoltar música (“escoltar” vol dir submergir-s’hi totalment) són altres dos recursos a què hem tingut accés aquests dies i que ens han ajudat en la tasca de copsar l’ara i l’aquí.

Meditació, contacte amb la natura, exercici físic, audicions musicals… Resumir amb aquests mots l’experiència viscuda és, però, quedar-se ben lluny de la realitat. Perquè, més enllà de la utilització d’unes tècniques i d’uns exercicis gratificants, hi havia la voluntat de connectar amb Allò que ens transcendeix –que cadascú li posi el nom que prefereixi- i que ens pot omplir amb la seva presència absoluta. No té, doncs, res d’estrany que moltes sessions s’hagin desenvolupat en indrets com l’oratori de la Casa o Sant Gabriel. I tampoc és estrany que l’acte culminant de les jornades fos, precisament, una celebració eucarística.

Un element inesperat

I tan inesperat! El primer dia de la trobada, que s’esqueia en dilluns, s’inicià amb el so, no pas harmoniós, d’unes màquines que feien obres a la zona. I aquest mateix so se’ns feu present en nombroses ocasions. La nostra primera reacció fou d’incomoditat: com podríem assolir el silenci interior enmig d’un soroll molest? Cal dir, però, que aquest ingredient sobrevingut ha acabat tenint un caràcter més aviat beneficiós ja que ens ha obligat a assumir-lo i a “integrar-lo” en la nostra quotidianitat.

A l’hora de valorar les jornades, les persones que hi hem assistit n’hem fet un balanç clarament positiu. Certament, hi ha hagut un element amb el qual no comptàvem. Però –qui sap- potser no deixa de ser significatiu que, en aquesta època-Covid en què hem d’aprendre a conviure amb neguits i incerteses, l’aprenentatge del silenci interior s’hagi fet en companyia de sorolls provinents de l’exterior.

Una amiga de la Casa del Miracle

Un Aplec que no ha estat com els altres

(Teresa Fau) Certament, aquesta trobada dels amics i les amigues de la Casa Gran no ha estat pas “com les altres”. I això ja ho vam intuir divendres mateix quan tot just iniciàvem la reunió de presentació. En ser preguntats pels motius de la nostra assistència, no es van sentir les frases (“sóc aquí per retrobar el silenci i la pau de la natura”, “vull aprofundir en l’experiència de pregària”, “he vingut a carregar bateries”…) que se solen escoltar al començament d’aquestes trobades. Ben al contrari, els participants manifestaven que havien vingut “a treballar”, conscients que aquest cap de setmana dedicarien força hores a la Casa i els seria plantejada la possibilitat de prendre part en accions de voluntariat.

Continua la lectura de Un Aplec que no ha estat com els altres

Hem signat un conveni amb Montserrat

Hi ha dies que marquen una fita i et permeten adonar-te del camí que has anat fent, pas a pas.

Avui en Toni, l’Àngels, la Mercè, en Pep , (la Teresa  no ha pogut venir) i jo mateixa , és a dir la Junta de l’Associació d’amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle, hem viscut un dia d’aquests. En nom de tots les amigues i els amics que, fa uns mesos,  ens vàreu posar confiança hem signat un conveni de col·laboració amb el Monestir de Montserrat  per tal de reforçar els fonaments  del nostre objectiu principal: donar suport a la Casa d’Espiritualitat en la seva activitat que tan estimem.

A més de la signatura hem tingut l’oportunitat de saludar en Ramon Ribera que ja ha tornat al Monestir després de la seva llarga hospitalització. Ha estat una petita estona molt feliç que ens ha permès gaudir de la seva companyia tan positiva com sempre.

L’excel·lent acollida de la Comunitat Benedictina, la davallada del confinament i un bonic dia de primavera ens han fet somiar en la tornada a l’activitat de la Casa d’Espiritualitat i amb això l’oportunitat de recuperar la nostra amistat i les ganes de trobar ocasions per eixamplar les nostres vivències al Miracle.

Molts records


Assumpció Ros, presidenta de l’Associació
d’Amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle

SILENCI AL SANTUARI DEL MIRACLE

(Pablo Gil) El passat cap de setmana del 7, 8 i 9 de maig, vàrem poder gaudir, per fi, d’un retir de silenci amb tot el grup del Centre Amaiti (de Barcelona) a la Casa d’Espiritualitat i tot l’entorn del Santuari del Miracle.

No és el primer retir al qual assisteixo, però si és ben cert que cada retir és diferent i produeix sensacions oposades en aquesta persona, davant aquest retir hi havia una certa agitació, fins i tot excitació, després de tant de temps (i quin temps!) sense poder ajuntar-nos en un sol entorn, en Un sol, tots junts.

Continua la lectura de SILENCI AL SANTUARI DEL MIRACLE