Arxiu de la categoria: Amics de la Casa del Miracle

EN EL RESSÒ DELS SALMS

UNA COL·LECCIÓ DE POEMES DE DAVID JOU

PRESENTACIÓ

He escrit aquests poemes inspirats en els Salms en ser invitat a les jornades Els Salms, poesia d’avui?, organitzades per Ramon Ribera i Albert Soler a la casa d’Espiritualitat del Miracle, del 8 al 10 de novembre de 2019. Hi parlàrem Ramon Ribera, Olga Nicolau, Maria Sevilla i jo mateix, i hi hi hagué uns quaranta participants, molt atents i actius.

Reflexionar sobre l’actualitat dels Salms –o de qualsevol altre text religiós o clàssic- ens invita a repensar-los i a redescobrir-hi novetats –en el text i en nosaltres mateixos-. Rellegir-los en directe és la manera més simple i intensa de fer-los presents, de sorprendre’ns de la seva força, diversitat i riquesa, i dels filons de les seves imatges poètiques. Per això, els organitzadors proposaren la lectura personal d’una cinquantena de Salms escollits.

Per complementar aquesta visió, vaig escriure diversos poemes relacionats amb els Salms, des de les nostres inquietuds d’avui. Això ja ho va fer amb especial rotunditat i potència verbal Ernesto Cardenal als Salmos (1968), amb forta presència política i poemes bastant llargs i força paral· lels als Salms. També Mn. Ricard Cabré, a Salms d’avui (2015), ha reprès aquest tema, tot i que sense cercar paral· lelismes tan propers amb els Salms originals.

En els vuit primers poemes d’aquesta petita col· lecció, m’inspiro en alguns Salms i hi faig ressonar records, inquietuds i aspiracions d’ara. Els poemes novè, desè i onzè segueixen una estratègia ben diferent. Parteixen d’una lectura del conjunt dels Salms i, en una mena de desconstrucció, en vaig copiant els versos relacionats amb un tema donat (en el cas concret d’aquestes tres poemes, prenc com a temes la justícia, la nit, i la mirada). Després, combino els versos formant-ne un nou poema –afegint-hi de vegades alguns versos suplementaris per omplir algun buit o per contextualitzar més explícitament el tema. Els poemes desè i onzè, sobre la nit i sobre la mirada, estan formats gairebé exclusivament per versos originals dels Salms; en el poema novè, sobre la justícia, hi ha nou versos afegits per posar el poema en un context especialment proper i preocupant en el moment en què els escric. La combinació que proposo dels versos sobre la nit forma com un poema d’amor, més afí a l’esperit del Càntic dels Càntics que no pas al dels Salms, però va sortir així espontàniament i em sembla curiós fer-ho notar.

Finalment, he incorporat a aquesta petita col· lecció el meu Cant espiritual, escrit el 1996 i publicat anteriorment en diverses altres ocasions (vegeu, per exemple, el meu llibre Cant espiritual, 2018). El punt de partida del meu Cant van ser els seus dos primers versos, que em van venir a la ment no sé com. Són versos sobre el paper de la mirada divina en la realitat humana. Les quatre estrofes centrals del Cant parlen del contrast entre la rotunditat de l’ésser en la mirada divina, i el seu empobriment quan aquesta mirada es retira. No era conscient, mentre l’escrivia, de la proximitat amb tants versos dels Salms. Així, aquesta relectura dels Salms ha estat per a mi una sorpresa, en veure a posteriori quantes analogies hi havia entre versos dels Salms i temes tractats en el meu Cant. En el poema sobre la mirada que precedeix el Cant en aquest recull, he utilitzat els versos dels Salms dedicats a la mirada, per tal de facilitar l’accés a versos dels Salms sobre aquest tema.

En concret, els Salms no presenten la mirada de Déu com un espionatge sever, acusador i inquisitorial, sinó com un àmbit privilegiat que dóna vida i que protegeix el feble (Salms 53, 89, 102, 138). Quan la mirada de Déu es retira, la realitat s’emprobreix i s’atansa a la mort i el no-res (Salms 28, 30 i 104). Per això, en sentir-se abatut el salmista demana que Déu el miri (Salms 13, 31, 80 i 143). En general, l’atenció de Déu sorprèn el creient com un do misteriós i inesperat (Salms 8 i 144), un do que no poden oferir els ídols fets pels humans (Salms 115 i 135), ja que ens coneix a fons des d’abans del nostre naixement (Salm 139).

Com una mena de derivació llunyana dels Salms podríem pensar en els cants espirituals catalans (vegeu l’interessant estudi i proposta de Sam Abrams, Cants espirituals catalans, Quaderns de la Fundació Joan Maragall, número X, que es pot descarregar gratuïtament del lloc web de la Fundació ). Abrams destaca el paper dels cants com a interpetl· lació personal a Déu i discussió amb Déu, tal com passa amb la majoria dels Salms. Sense haver-m’ho proposat mentre l’escrivia (operación en la qual tenia presents els drets humans, les lleis de la natura, el ritme atrafegat de la vida actual, i el rostre i presència de l’Altre) el meu Cant resulta força paral· lel a la visió que tenen els Salms sobre la mirada divina.

Agraeixo la invitació de Ramon Ribera i Albert Soler a participar en aquestes jornades, i a la Fundació Joan Maragall per estimular el meu interès envers aquestes temes. Espero que algun d’aquests poemes estimuli algun lector a rellegir amb curiositat els Salms corresponents.

Barcelona – El Miracle – Barcelona, setembre-novembre de 2019

TAULA DE POEMES

La mirada còsmica

Malgrat la nostra petitesa (Salm 8)
Les matemàtiques parlen de la glòria de Déu (Salm 19)
Els fonaments del món (Salms 11, 18, 24)
El lloc on fas estada (Salm 84)

La mirada pública

Un temps amb gust de Salms (Salm 19)
L’alegria i la pietat (Salm 100)
M’espien, em vigilen, em segueixen (Salm 139)
Contra la mà dels injustos (Salm 140)

Tres descontruccions i un Cant

La justicia (Salms 7, 17. 25, 32, 35, 55, 56, 59, 69, 73)
La nit (Salms 6, 16, 17, 19, 22, 23, 36, 63, 91, 104, 109, 134, 139, 147)
La mirada (Salms 13, 28, 30, 49, 53, 80, 89, 102, 104,115, 135, 138, 139, 144)
Cant espiritual

Nadal abans d’Advent

Aquesta mena de centrifugadora “menja temps” en què vivim ens provoca algunes disfuncions ben curioses. Una, que les quatre setmanes d’Advent que ens han de preparar per al Nadal, queden curtes davant l’avidesa del consum. I per això abans de començar l’Advent, els llums del carrer ja brillen i la publicitat ens atabala. La història de l’espera d’aquell infant en bolquers, ajagut en una menjadora, queda en segon terme. Una altra d’aquestes disfuncions és que a nosaltres mateixos se’ns fa difícil de governar la nostra pròpia nau, i entre compres, cuines, àpats i neteges, un altre cop allò que és important acaba deixant pas a la urgència nerviosa del dia a dia. Continua la lectura de Nadal abans d’Advent

els salms continuen parlant…

(Maria Ferrer) ELS SALMS, POESIA AVUI? Amb aquesta pregunta com a proposta de treball ens reunírem Vora la Bassa d’Òria al Santuari del Miracle, ,el segon cap de setmana de novembre, unes 40 persones  amb la inquietud d’esbrinar i aprofundir en el significat i forma literària dels salms. El punt de partença dels assistents a la trobada el suposo força diferent però l’ objectiu era el mateix.

Continua la lectura de els salms continuen parlant…

Una Casa i uns amics

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Enguany s’ha celebrat, del 7 al 9 de juny, el ja tradicional Aplec dels Amics de la Casa del Miracle. Aquest cop, tanmateix, la trobada s’ha fet en unes circumstàncies especials. Però no avancem esdeveniments i anem a pams…

L’aplec començava la tarda del divendres. I els participants hi vam anar fent cap esglaonadament (algú, fins i tot, no va poder ser-hi fins dissabte al matí). La casa ens esperava, com sempre, endreçada i acollidora. Ens hi vam anar instal·lant i vam baixar a gaudir del sopar que, amb la sol·licitud habitual, havia preparat la Mercè. Després hi havia una sessió de presentació. Continua la lectura de Una Casa i uns amics

Des de Malabo

La Francina Gabarró ha participat sovint en les activitats de la Casa del Miracle. I sempre ha expressat les seves ganes de fer un servei a l’Àfrica. Doncs bé, ara ja hi és. Us transcrivim l’escrit que ha fet per a la revista L’Agulla.

Els diumenges a les deu la parròquia de Santa Claudina al barri de Lamper, a Malabo, queda plena d’infants. És una normalitat a totes les esglésies del país presenciar l’assistència de quitxalla. Unes eucaristies d’una durada de més d’una hora, les homilies són llargues de trenta o quaranta minuts. Una situació poc habitual per nosaltres els blancs, perquè les esglésies de les nostres parròquies no les omplim i quan estan plenes de canalla és quan fan la primera comunió. Continua la lectura de Des de Malabo

Comunicació als Amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle

En aquest temps d’hivern tenim el període de repòs de la Casa a l’espera de l’inici de la nova anyada. És un període de treball intern per tal d’adequar la Casa per fer-hi millores i per preparar les activitats del pròxim curs. Continua la lectura de Comunicació als Amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle

Preparant l’Advent

(Teresa Maria Castanyer) Encara que preparar la preparació pugui semblar insòlit, aquesta va ser la proposta de la Casa d’Espiritualitat del Miracle: dues setmanes abans de començar l’Advent, aquest temps que prepara el Nadal, una vintena de persones ens vam trobar un cap de setmana per preparar l’Advent, sota el lema “Paraula & Silenci”.

Així, doncs, hi va haver estones de silenci, compartit o en solitari, a Sant Gabriel, a l’oratori de la Casa, o caminant pels voltants si la pluja o el vent ho permetien. A més se’ns va proposar fer corones d’Advent, amb materials que ens va proporcionar la Mercè Solé i amb elements vegetals, que no costen gens de trobar en aquells encontorns. El silenci i la música van acompanyar també la majoria dels àpats.

He dit abans que el lema d’aquests dies era “Paraula & Silenci”. En la paraula vam tenir l’acompanyament d’en Josep Lligadas i del pare Ramon Ribera-Mariné, que ens van guiar en la lectura dels textos propis de la litúrgia d’Advent, especialment els llegits en l’Eucaristia dels quatre diumenges del cicle C, que correspon a l’any litúrgic que està a punt de començar. Vam veure també la primera lectura dels diumenges d’Advent dels cicles A i B, i les set antífones de la O, molt antigues, que es canten a Vespres del 17 al 23 de desembre.

D’aquestes antífones va sorgir la lletra de l’himne Veni, veni, Emmanuel, possiblement del segle VIII. La melodia, documentada des del segle XV, ha estat versionada per intèrprets d’estils molt diversos. El dissabte després de sopar ens vam reunir una estona per escoltar un parell de versions d’aquest himne, i un parell més de la cançó nadalenca possiblement més universal, Santa Nit.

Com a cloenda de la trobada ens vam reunir el diumenge després de dinar per valorar l’experiència i aportar suggeriments de cara a pròximes propostes. Tothom va coincidir que havia estat un cap de setmana molt profitós.

Teresa Maria Castanyer
novembre de 2018

“Que el bé continuï difonent-se a través de la Casa d’Espiritualitat del Miracle!”

“Que el bé continuï difonent-se!”. Amb aquestes paraules, Manel Gasch, monjo de Montserrat, tancava la seva intervenció en la presentació dels d’Amics de la Casa del Miracle el passat diumenge 27 de maig a la Casa Gran del municipi de Riner, a tocar del santuari. Una cinquantena d’estadants habituals de la Casa d’Espiritualitat del Miracle ompliren la sala i escoltaren els parlaments de Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat i president de la nova entitat, Assumpció Ros, secretària de l’associació, Xavier Poch, superior de la comunitat del Miracle, Immaculada Pujol, regidora i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Riner i Manel Gasch, monjo de Montserrat. L’acte havia començat amb un muntatge d’imatges de la natura i de les activitats que s’han anat fent al Miracle durant aquests onze anys passats, i es va cloure amb la intervenció de Laura de Castellet, especialista en música medieval (especialment en Hildegarda de Bingen) i veïna de Sant Just d’Ardèvol, que, a cappella, i acompanyant-se amb una viola i un llaüt, interpretà diverses peces profanes i religioses del repertori medieval

Continua la lectura de “Que el bé continuï difonent-se a través de la Casa d’Espiritualitat del Miracle!”