Ramon Ribera-Mariné, Un retaule que parla. El miracle del Miracle, Barcelona, Centre de Pastoral Litúrgica, 2021, 81 il·lustracions, 161 pàgines.
(M. Teresa Fau) El retaule del Miracle és, sens dubte, una de les obres cabdals del barroc català. Situat en una contrada corprenedorament austera i d’accés no gaire fàcil, impressiona el visitant per la seva grandària majestuosa alhora que el convida a endinsar-s´hi per tal de treure’n l’entrellat. Entendre’l, però, no és pas senzill. Ha passat molt de temps d’ençà que, entre els anys 1747 i 1774, Carles Morató i Antoni Bordons el feren possible. I la sensibilitat actual és lluny del context social i ideològic en què va néixer. Calen, doncs, eines que ajudin a interpretar-ne el sentit, eines tan eficaces com quest llibre de R.Ribera-Mariné, monjo de la comunitat benedictina de Montserrat.
L’obra està estructurada en setze capítols precedits per un pròleg i seguits per tres índexs dedicats, respectivament, a les imatges, a les cites bíbliques i als textos patrístics. Al pròleg, M.Gasch i Hurios, abat de Montserrat, posa en relleu la capacitat de l’autor per a mirar, i el temps i l’esforç que ha esmerçat en la contemplació del retaule. Subratlla també el seu coneixement de la Bíblia i de la Patrística, i la gosadia d’algunes de les seves afirmacions, que, encara que no siguin necessàriament compartides pel lector, li seran enriquidores.
“El retaule … no és una col·lecció d’imatges desordenada” (p. 36): aquestes paraules de l’autor fan palesa la intenció que l’ha mogut a escriure el llibre. Es tracta de mostrar que el retaule és fruit d’un pensament estructurat i coherent, i que fins i tot aquells detalls que podrien semblar gratuïts tenen sentit si hom els situa en el context que els és propi. Per això, Ribera-Mariné acompanya el lector en un recorregut que comença en l’entorn natural del Miracle, continua en l’interior de l’església i, un cop davant del retaule, focalitza les zones que el constitueixen i en fa una acurada descripció, que esdevé del tot comprensible gràcies a les excel·lents fotografies aportades per l’autor mateix i per M. Solé Tey.
Aquesta fase, que en diríem “descriptiva”, és seguida per una altra que podríem anomenar “interpretativa”. Ribera-Mariné agafa al vol detalls que, a primer cop d’ull, semblen mancats de sentit (un llibre posat cap per avall, un personatge situat en una zona obscura, la posició d’uns peus que contradiu els principis més elementals de la ciència anatòmica…) i, ajudat sovint de textos bíblics i/o patrístics, els omple de significat. Així, dades aparentment irrellevants (unes figures porten sabates i altres duen sandàlies, hi ha personatges abillats amb roba de colors potents i n’hi ha que empren vestits cromàticament molt discrets…) esdevenen importants i dotades d’una pertinència irrefutable. Àdhuc en les interpretacions més audaces (Sant Pau, present en el retaule tot i no ser-hi representat…) cal reconèixer la coherència discursiva.
En acabar la lectura del llibre hom té la impressió d’haver fet un viatge iniciàtic. Ara, qui, després d’endinsar-se en aquestes pàgines, torni al Miracle i se situï davant del retaule, podrà contemplar-lo amb una nova mirada i copsar-ne el sentit. I això és, ras i curt, el que l’autor pretenia.
M. Teresa Fau