Blog

La primera vegada que vaig prendre part en una activitat del Miracle va ser en un curs de “Fotografia i espiritualitat”, un curs breu, poc tècnic (per sort, perquè jo de fotografia no en sé gaire!), però em va aportar dues coses: aprendre a mirar l’espai i aprendre a obrir l’esperit per captar-ne alguna cosa més enllà de la bellesa del paisatge, que és molta. El tastet de la fotografia em va portar a inscriure’m en el curs “Natura & Espiritualitat”, que em va ajudar a anar més a fons en allò que havia après en el de fotografia. I a partir d’aquí vaig redescobrir alguns espais a l’entorn del Santuari, inspiradors una vegada i una altra. No en va han estat considerats des de temps immemorials una mena d’espais sagrats, que evoquen la...

Què ha passat? Fa mesos, les amigues i els amics de la Casa ens acomiadàvem tot esperant de retrobar-nos ben aviat. Entremig hi ha hagut, però, el gran parèntesi causat per aquest virus -no li farem l’honor de dir-ne el nom- que s’entossudeix a no marxar. Tanmateix, el cap de setmana del 12 al 14 de març ha estat possible de recuperar, en part, les activitats presencials al Miracle. Dic “en part” perquè la normativa (estricta i necessària) que cal observar ha obligat a reduir dràsticament el nombre d’assistents i perquè, naturalment, només s’han programat actes que es poguessin dur a terme complint escrupolosament la consigna “distància-mans-mascareta-ventilació”. Però, malgrat aquests condicionants, la trobada ha estat del tot reeixida....

Senyor, tu que a ningú veus com a un estranyi a ningú deixes sense la teva protecció,conforta els nostres germans i germanes migrantsperseguits i els detinguts en els CIE.Concedeix-los a tots fortalesa i serenitatper a afrontar els difícils moments que viuen.I a nosaltres, dóna'ns un amor fort i decidit,per poder ser hospitalaris, acollidors i profètics.Ajuda’ns a posar els mitjans per lluitarper una reforma migratòria integrali pel tancament dels CIE.En aquest món, que sembla tan deshumanitzat,ajuda’ns a ser llum en el nostre entorn.Llum que ajudi a deixar enrere la hostilitatper donar pas a la hospitalitat i l'acollida.Ajuda’ns a caminar sense pors, i a plena llum,com a filles i fills del mateix Déu. (De la pregària que ara mateix acaba...

L'he vist molts cops, però sempre n'espero alguna cosa nova. El camí de pujada va bé per pensar. El retaule barroc diu que per brillar cal amagar la matèria, cal dissimular-la sota tota mena d'exuberàncies, com si ens fes nosa; però alhora acumula tot un bosc, com si calgués amuntegar la fusta per assegurar-se que hi ha alguna cosa a sota, i potser de tant amuntegar i tant daurar acaba fent evident que dins de tota aquella matèria hi ha alguna mena d'insuficiència, una buidor inquietant. ¿I si calgués fer el contrari? Exposar l'austeritat, mostrar-la en el seu magnetisme, en la seva aura. No daurar res. Venerar el roc. El dolmen descontextualitzat té una simplicitat que pica, com un poema de Brossa o una escultura de Tàpies. Et diu...

Estimats amics i amigues Desitgem que malgrat les circumstancies difícils que estem vivint aquest any, us trobeu bé, i que el temps d’espera de l’hivern que comencem, ens ajudi a mantenir l’esperança. Ens plau dir-vos que la nostra associació ja ha estat inscrita en el Registre d'associacions de la Generalitat de Catalunya. Ho hem aconseguit  entre tots i totes, i és per això que us volem donar les gràcies. Un agraïment particular, pel suport especial en els aspectes formals dels estatuts, a l’amiga Maria Vendrell i, per la correcció del català de la versió final, a la Teresa Maria Castanyer. A la satisfacció de resoldre aquest tràmit, s’hi suma el record entranyable de tot el que vàrem compartir a l’Aplec del passat mes octubre....

Amics, sapigueu que en Ramon Ribera ahir, tot caminant per Montserrat, va patir una caiguda considerable de la qual va haver de ser rescatat pels bombers, que el van portar en helicòpter a l’hospital Parc Taulí de Sabadell. S’ha trencat diverses costelles i té un parell de vèrtebres afectades, però en va sortir conscient i amb capacitat de moure les extremitats. Estem ben segurs que a l’hospital esta rebent la millor de les atencions, esperançats que evolucionarà favorablement, i agraïts per l’amistat que l’uneix a tantíssimes persones. De moment no podem fer altra cosa que pregar per ell, perquè a la UCI, on de moment està ingressat, no es poden rebre visites i quan en surti, tampoc la pandèmia ho farà possible. Amb tot, els Amics de la...

L'equip responsable dels Amics de la Casa del Miracle hem enviat aquesta carteta a totes les persones que ens han expressat explícitament el seu desig de formar part de la nostra associació. La transcrivim aquí per si ets amic o amiga i no t'ha arribat o per si, vés per on, vols formar part del nostre grup. Si és així t'hi pots inscriure aquí. Benvolgut, benvolguda, Com estàs? Aquesta és una pregunta obligada enmig de la pandèmia que ens està afectant a tots. Però, amb o sense Covid-19, la Casa d’Espiritualitat del Miracle i els seus Amics continuem ben vius i amb il·lusió per tirar endavant. Tenim dos anys i escaig de vida, enfeinada El 27 de maig de 2018, fa un parell d’anys, vam presentar els Amics, vam compartir què havien significat...

https://youtu.be/YskcpGaFnjc Disculpeu la poca qualitat del video L'any 1997, els convocants del XIIIè Fòrum Vida i Evangeli, que aquell any tractava el tema "Drets humans: Què n'has fet del teu germà?", van demanar a Pere Casaldàliga que els fes una petita aportació en video. Això és el que el bisbe Pere va dir: Germanes, germans, Déu vos guard! I començo per les germanes perquè ara el Fòrum ja no és més de l'home, és de la dona també. És broma meva, però ja és significatiu: els drets de la dona es van imposant. No faré ni de lluny una ponència ni un sermó. González Faus ho farà molt bé; com ell sap fer-ho sempre. Teòleg i periodista alhora, historiador i una mica vident també, oi? Per cert que ell us podrà dir també com li ha costat a...