Abans d’estimar una persona, l’has de veure. L’atenció és la primera actitud espiritual; a partir d’ella es pot ser empàtic per arribar a connectar amb la persona.
Fer silenci és conrear l’atenció. Quan fas silenci perceps coses que abans no veies: la pròpia respiració, els sons que se senten de fons… Mentre percebem no estem atents als pensaments que ens venen, perquè estem percebent la realitat. Com més ens exercitem en el silenci, podrem estar més atents a l’altre i no tant als nostres pensaments.
Hi ha un ritual a la Regla de sant Benet per rebre un hoste: primer es prega, i després s’abraça i es besa la persona. Són els petits detalls els qui donen el salt qualitatiu: se somriu a la persona, se l’abraça… Acollir és mostrar la persona que és ben rebuda.
Però cal tenir molta cura i ser conscient que l’altre és abans que nosaltres i que les nostres necessitats d’afecte. Perquè si no és així, tractarem bé a qui ens caigui bé, i no tan bé a qui no. Es tracta aquí d’acollir tothom sense excepció. I certament que tot plegat tindrà compensacions afectuoses per a qui acull, però aquestes no seran el motor primer de l’acollida. El que puguis rebre pel fet d’acollir incondicionalment serà com un regal de més a més.
També cal l’actitud de no creure’s superior a l’altre, en l’acollida. La persona humil fa que l’altre se senti còmode.
Finalment, seguint amb el ritual encara: es porta l’hoste a llegir i a pregar. Se l’acull donant-li tan menjar físic com espiritual: converses amb un cert nivell, no sols facilitant-li lectures.
(De la formació que Antoni Pou, monjo de Montserrat, oferí, el setembre passat, als hostatgers i voluntaris de la Casa d’Espiritualitat del Miracle)