Un altre any, i ja en són set, he pogut gaudir de la Setmana Santa al Santuari del Miracle. És la crida de cada any a compartir aquests dies no només amb la meva família sinó també amb els hostes que som acollits a la Casa d’Espiritualitat pel P. Ramon Ribera, i, al Santuari, pels monjos de tota la comunitat.
És una crida a l’escolta, a la pregària, a la contemplació. És una escolta de les lectures, de les conferències, dels cants, de l’orgue i de les pregàries. És una pregària amb la comunitat el Dijous de la Cena, el Divendres de Passió i la Vetlla de Resurrecció. És una contemplació del Crist Servent, del Crist Crucificat, del Crist Ressuscitat i una contemplació de dels colors de les flors, dels éssers vius i dels sons de la Creació.
La Casa d’Espiritualitat convida a participar de “les activitats a la carta” segons els diferents gustos i necessitats de cadascú: la litúrgia de les hores, els oficis, les conferències, l’audició, la caminada… El Santuari del Miracle és un espai d’encontre personal amb Déu i amb els homes i tot el que s’ha pensat per a aquests dies de Setmana Santa ho afavoreix en gran mesura. L’estada hi facilita el diàleg i el silenci. És un temps únic per tenir cura de l’Esperit i dels sentits, per conduir-nos de la Setmana Santa a la Pasqua de Resurrecció. És un temps privilegiat per veure, escoltar, i, a les hores de les menges, assaborir cada detall d’una cuina sòbriament i curosament elaborada.
En acomiadar-nos, Diumenge de Pasqua, m’ha ressonat la frase dels monjos del Santuari del Miracle: “Jo faré que tot sigui nou”. Cada any és Setmana Santa, cada any és Pasqua, i cada any, després d’aquests dies, tot és nou.
Montserrat Boixareu