Blog

per Rosa Isern i Marta Bellpuig 1985, Alberto Manzano i Leonard Cohen El cap de setmana del 17 al 19 de novembre  va tenir lloc l’activitat a la Casa d’Espiritualitat del Miracle, dins el cicle Art i Espiritualitat “La música callada. Sentir amb l’ànima: l’espiritualitat de Leonard Cohen”, conduïda per Iván Sánchez-Moreno. Feia molt temps que teníem ganes de participar a les activitats de la Casa d’Espiritualitat, especialment les que conjuguen espiritualitat i música: la música és un canal directe de comunicació de l’ànima. Llegint el nom de Leonard Cohen, vam tenir clar que hi volíem ser. Des del mateix tríptic de presentació se sentia la cura amb què estava pensada l’activitat. Vam començar el divendres amb una presentació dels...

“Voluntariat és estimar de veritat” Qui deia aquestes paraules és el monjo benedictí Sergi d’Assís que, provinent de Montserrat, porta uns anys a Uganda profundament implicat en la realitat social d’aquell país. I és que a la Casa teníem moltes ganes d’escoltar-lo en l’edició de l’Aplec d’enguany (29 de setembre -1 d’octubre), que dedicàvem, precisament, al voluntariat. Per això el vam convidar a fer-hi una conferència on-line. Però anem a pams... Un Aplec molt concorregut I tant que ho va ser!  Hi van participar presencialment una seixantena de persones. Unes, des de la tarda de divendres mateix; d’altres s’hi van afegir dissabte i/o diumenge. I a l’assemblea de diumenge hi van prendre part tres persones més. L’Aplec va començar...

“Construir la Pau” ha estat el lema de la trobada que hem fet a la Casa el darrer cap de setmana d’abril. Es tractava de reflexionar a l’entorn d’una qüestió que, ja d’entrada, planteja interrogants molt seriosos: en què consisteix la veritable pau?, quins procediments hi ha per a aconseguir-la?, cal evitar sempre l’ús de la violència? La trobada començava divendres a la tarda amb l’acollida de les persones participants i la presentació de les activitats. Dissabte iniciàvem la jornada a Sant Gabriel amb una pregària per la pau. Tot seguit compartíem una xerrada que ens acostava a cristians del primers segles que havien optat, d’una manera radical i amb l’acceptació de les conseqüències que se’n...

La Casa del Miracle va obrir les seves portes el cap de setmana del 21 al 23 d’octubre per a donar la benvinguda al grup de persones que volíem conèixer, retrobar o aprofundir en la poesia de Joan Vinyoli. L’esquer era molt atractiu: se’ns proposava un cap de setmana de silenci, lectura personal i compartida dels poemes del llibre El Callat de Vinyoli. Tot això relligat amb les reminiscències bíbliques que es deixaven entreveure en l’obra esmentada i amb les reflexions personals que a cadascú pogués inspirar els poemes vinyolians. A la Casa del Miracle, el vespre de divendres és el moment del trobament. La gent va arribant a poc a poc; ens trobem a l’entrada, pujant o baixant per les escales, als passadissos de les habitacions... Gent...

L’art irromp i es desenvolupa on hi ha aquest neguit etern, incansable, de l’espiritual, d’un ideal que fa que les persones s’apleguin.” Aquestes paraules del director de cinema rus Andrei Tarkovski poden venir a tomb de les motivacions que ens va aplegar durant cinc dies al Miracle moguts per la crida de l’ora et labora i del món de les icones de l’església oriental. Al costat de l’iconògraf romanès Neculai Saftiu, ens vam introduir en la destresa d’unes formes i d’uns colors, que, amb concentració i delicadesa, va acabar en la consecució d’una icona. Una concentració que, tanmateix, no excloïa les llampegades d’humor que en Neculai sàviament ens deixava anar.    Aplegats per aquest neguit de l’espiritual hem pogut...

La tarda del divendres 17 de juny, una colla de persones, desafiant la calor xafogosa que feia, arribava al Miracle per a celebrar l’Aplec anual, que els Amics i les Amigues de la Casa dedicaven, aquest 2022, a reflexionar sobre la pau. I sí, la pau ha estat el leitmotiv de la trobada. En vam començar a parlar després del sopar del primer dia i, l’endemà de bon matí, va ser el motiu central de la pregària a Sant Gabriel. La pau va ser també el tema de la xerrada d’en Quim Cervera (Justícia i Pau), que, prenent com a base la societat en transformació en què vivim i les formes de violència que hi tenen lloc, presentà diverses propostes per a construir comunitats veritablement pacífiques. D’unes propostes de caire general a una situació ben...

Ramon Ribera-Mariné, Un retaule que parla. El miracle del Miracle, Barcelona, Centre de Pastoral Litúrgica, 2021, 81 il·lustracions, 161 pàgines. (M. Teresa Fau) El retaule del Miracle és, sens dubte, una de les obres cabdals del barroc català. Situat en una contrada corprenedorament austera i d’accés no gaire fàcil, impressiona el visitant per la seva grandària majestuosa alhora que el convida a endinsar-s´hi per tal de treure’n l’entrellat. Entendre’l, però, no és pas senzill. Ha passat molt de temps d’ençà que, entre els anys 1747 i 1774, Carles Morató i Antoni Bordons el feren possible. I la sensibilitat actual és lluny del context social i ideològic en què va néixer. Calen, doncs, eines que ajudin a interpretar-ne el sentit, eines...

El vent moules branques de l’arbreal ritme dels ocells. I al fons blau,muntanyes altes.Hi faig camí. El vent s’aturai l’ocell negre vola.El sol escalfa. Catifa de fullesmarró i roig s’han trobatencontre inesperat Veig farigola.La seva flaire netaem torna humil. Dins del brot,la flor blanca.Vindrà fruita. Aucells arronsatsxiuxiuejant a l’ombradels arbres amb son. Sobre la roca,una fulla rodola.Torna el silenci. Les branques sequess’entrecreuen sota el cel.Em miro l’hivern. Aquí en solitudsóc el sol i la pedra,l’Etern que passa. Tendrament,en el meu rostre,el sol d’hivern. Casa llunyana,pelegrí sóc de vida.Del fred guareix-me. L’ocell refila,d’altres responen.Ells s’entenen. Frescos oratgesfan de bon respirarcamí del tossal. Aquesta rocaamb...

(Fina Ginesta) Aquest llibre publicat per “Publicacions de l’Abadia de Montserrat” i escrit per Salvador Giralt és la transcripció d’una tanda de converses que es van realitzar entre l’estiu del 2017 i al llarg del juliol del 2018. Salvador Giralt, l’entrevistador, comenta a la introducció que portava preparades una sèrie de preguntes, però que en fer-les prenien camins insospitats. “Són converses en espiral”. I “ La matemàtica dels afers espirituals és d’allò més desconcertant; un i un no sempre fan dos”. La gràcia d’aquestes converses és que el lector es troba de ple també parlant amb aquests interlocutors, amb l’avantatge que en ser escrita, pot tornar una i una altra vegada a llegir i a madurar el que li hagi cridat l’atenció d’aquest...

Estimats Amics: Per no solapar la nostra estada anterior amb la propera trobada de tardor de Natura i Espiritualitat, us envio les meves reflexions sobre la trobada en què vaig participar aquest estiu. Com un mitjó girat: així em vaig quedar després de la presentació del recés. Jo venia amb la idea d'aprendre d'uns mestres i resulta que em vau convertir en el meu propi mestre, depenent, com no podria ser d'una altra manera, del més alt i millor. Quin goig i quina joia retrobar-me amb mi mateix i poder sentir la veu del silenci i, certament, aprofitar i trobar curtes totes les estones per gaudir d'un missatge primigeni moltes vegades tristament oblidat. Sembla que en la vida diària no tenim temps de res i menys de fer una...

(Fotografies i text : Raül Maigí) Des de la publicació d’El Senyor dels Anells (1954-1955) han estat incomptables les interpretacions que s’han donat a la gran epopeia de J. R. R. Tolkien (1892-1973). El mateix escriptor es va fer un tip de respondre cartes de lectors i va reiterar que ni pretenia fer cap al·legoria moral o política ni buscava fer un paral·lelisme amb el gran impacte que havia suposat la Segona Guerra Mundial. És un conte de fades. Tots els estudiosos que s’han endinsat en la seva obra, no obstant, coincideixen en la profunditat simbòlica d’El Senyor dels Anells, que pren força en el context monumental del conjunt del seu llegendàrium. També és de sobres conegut que Tolkien era catòlic devot, per això molts s’han entestat...

En relació amb la notícia publicada per Nació Digital sobre una campanya de recollida de signatures per a demanar que sigui retirada la rampa instal·lada a la façana de la Casa Gran de El Miracle, l’Associació d’Amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle MANIFESTA: -que no ha endegat l’esmentada campanya ni hi participa de cap manera, -que no ha emès, fins ara, cap comunicat amb referència a aquesta qüestió, -que és voluntat de la nostra Associació seguir mantenint un clima de bona entesa amb totes les persones i institucions que, d’una manera o d’una altra, estan relacionades amb aquest indret. El Miracle, 26-9-2021 La Junta

(Teresa Fau) Certament, aquesta trobada dels amics i les amigues de la Casa Gran no ha estat pas “com les altres”. I això ja ho vam intuir divendres mateix quan tot just iniciàvem la reunió de presentació. En ser preguntats pels motius de la nostra assistència, no es van sentir les frases (“sóc aquí per retrobar el silenci i la pau de la natura”, “vull aprofundir en l’experiència de pregària”, “he vingut a carregar bateries”...) que se solen escoltar al començament d’aquestes trobades. Ben al contrari, els participants manifestaven que havien vingut “a treballar”, conscients que aquest cap de setmana dedicarien força hores a la Casa i els seria plantejada la possibilitat de prendre part en accions de voluntariat. Comença el dia, comença...

Hi ha dies que marquen una fita i et permeten adonar-te del camí que has anat fent, pas a pas. Avui en Toni, l’Àngels, la Mercè, en Pep , (la Teresa  no ha pogut venir) i jo mateixa , és a dir la Junta de l’Associació d’amics de la Casa d’Espiritualitat del Miracle, hem viscut un dia d’aquests. En nom de tots les amigues i els amics que, fa uns mesos,  ens vàreu posar confiança hem signat un conveni de col·laboració amb el Monestir de Montserrat  per tal de reforçar els fonaments  del nostre objectiu principal: donar suport a la Casa d’Espiritualitat en la seva activitat que tan estimem. A més de la signatura hem tingut l’oportunitat de saludar en Ramon Ribera que ja ha tornat al Monestir després de la seva llarga...

(Pablo Gil) El passat cap de setmana del 7, 8 i 9 de maig, vàrem poder gaudir, per fi, d'un retir de silenci amb tot el grup del Centre Amaiti (de Barcelona) a la Casa d'Espiritualitat i tot l'entorn del Santuari del Miracle. No és el primer retir al qual assisteixo, però si és ben cert que cada retir és diferent i produeix sensacions oposades en aquesta persona, davant aquest retir hi havia una certa agitació, fins i tot excitació, després de tant de temps (i quin temps!) sense poder ajuntar-nos en un sol entorn, en Un sol, tots junts. És un regal com aquesta agitació quedà apaivagada quan vaig anant aproximant-me al Santuari del Miracle i les terres solsonenques. La llum, reflectida en cada fulla i cada bri d'herba, en cada pedra...

L’alcalde de Riner, Joan Solà va tenir l’amabilitat de d’explicar-nos les obres que són a punt de començar als entorns del Santuari del Miracle i que està previst que finalitzin a finals de juny. Es tracta de portar a terme una adequació del camí orbital que tots estem acostumats a fer quan tenim la sort d’hostatjar-nos uns dies al Miracle. Partint de la Casa anirem cap els bancs dels roures, cap a la capella de la Desaparició , seguirem el camí de xiprers i cap al passeig de darrere l’esglèsia, per passar davant del cirerer, la formatgeria, les vinyes, i, fent el  revolt , tornarem a la carretera per arribar al punt de partida. Aquest adequació permetrà fer accesible a les persones amb discapacites físiques aquest entranyable camí....