Arxiu d'etiquetes: Roger Canadell

L’amor i els poetes

(Maria Puig) Aquí teniu un recull de les reaccions que ha suscitat l’activitat de L’amor i els poetes, que va tenir lloc el 15 al 17 d’octubre passat al Miracle. Roger Canadell, Carles Ventura i Antoni Pou van conduir-nos a través de la poesia de Miquel Martí i Pol, Antonio Machado i l’evangelista Joan. I aquestes han estat les reaccions dels participants, sovint reflectint els constrastos que ens ha revelat  la mateixa poesia:

Ha estat novedós, desvetllador.
Més enllà de l’aparença.
Llegir en profunditat.
Alegria.
Silenci i Trencar el Silenci.
Ombres i Llum.
Amor i Vida.
Sentit de l’Amor.
Espiritualitat.
Interiorització
Sofriment.
Crisi.
Oportunitat.
Com viure poèticament.
BELLESA.
Regal.
Arrelament i desarrelament.
Llum als ulls i pau al cor.
Beure i veure poesia.
Bateig de poesia.

Tanquem l’activitat amb molts aprenentatges, havent gosat fer de poetes durant 30 intensos minuts de molt sentiment, que hem compartit en gran companyonia.

I marxem amb la mateixa pregunta amb que vam començar l’activitat:

¿Què és l’Amor? Segurament,  quelcom massa gran per definir-lo, però bonic per sentir-lo en la veu dels poetes i en la saviesa  dels qui els interpreten. 

No us perdeu la propera edició!

Maria Puig Nart

La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa

(Arnau Vives) “Escolta’m, escolta el meu silenci. El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa. Quan dic ‘aigües abundants’ estic parlant de la força del cos a les aigües del món. Copsa aquesta altra cosa de què en realitat parlo perquè jo mateixa no puc. Llegeix l’energia que hi ha en el meu silenci.” Clarice Lispector va deixar escrites aquestes línies magnífiques a la novel·la Aigües vives. Què estava expressant? “El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa.” Quan comuniquem una experiència no podem fer més que acostar-nos-hi, mai dir-la, el que hi ha darrere sempre va més enllà, però l’espai silenciós on no arriba la paraula també forma part de la paraula. Aquesta paradoxa del llenguatge, la distància que es crea entre com percebem la realitat i com és, ha trobat un desllorigador singular quan l’atén la literatura. Us ho explicaré. Continua la lectura de La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa