En el ressò dels salms

UNA COL·LECCIÓ DE POEMES DE DAVID JOU

PRESENTACIÓ

He escrit aquests poemes inspirats en els Salms en ser invitat a les jornades Els Salms, poesia d’avui?, organitzades per Ramon Ribera i Albert Soler a la casa d’Espiritualitat del Miracle, del 8 al 10 de novembre de 2019. Hi parlàrem Ramon Ribera, Olga Nicolau, Maria Sevilla i jo mateix, i hi hi hagué uns quaranta participants, molt atents i actius.

Reflexionar sobre l’actualitat dels Salms –o de qualsevol altre text religiós o clàssic- ens invita a repensar-los i a redescobrir-hi novetats –en el text i en nosaltres mateixos-. Rellegir-los en directe és la manera més simple i intensa de fer-los presents, de sorprendre’ns de la seva força, diversitat i riquesa, i dels filons de les seves imatges poètiques. Per això, els organitzadors proposaren la lectura personal d’una cinquantena de Salms escollits.

Per complementar aquesta visió, vaig escriure diversos poemes relacionats amb els Salms, des de les nostres inquietuds d’avui. Això ja ho va fer amb especial rotunditat i potència verbal Ernesto Cardenal als Salmos (1968), amb forta presència política i poemes bastant llargs i força paral· lels als Salms. També Mn. Ricard Cabré, a Salms d’avui (2015), ha reprès aquest tema, tot i que sense cercar paral· lelismes tan propers amb els Salms originals.

En els vuit primers poemes d’aquesta petita col· lecció, m’inspiro en alguns Salms i hi faig ressonar records, inquietuds i aspiracions d’ara. Els poemes novè, desè i onzè segueixen una estratègia ben diferent. Parteixen d’una lectura del conjunt dels Salms i, en una mena de desconstrucció, en vaig copiant els versos relacionats amb un tema donat (en el cas concret d’aquestes tres poemes, prenc com a temes la justícia, la nit, i la mirada). Després, combino els versos formant-ne un nou poema –afegint-hi de vegades alguns versos suplementaris per omplir algun buit o per contextualitzar més explícitament el tema. Els poemes desè i onzè, sobre la nit i sobre la mirada, estan formats gairebé exclusivament per versos originals dels Salms; en el poema novè, sobre la justícia, hi ha nou versos afegits per posar el poema en un context especialment proper i preocupant en el moment en què els escric. La combinació que proposo dels versos sobre la nit forma com un poema d’amor, més afí a l’esperit del Càntic dels Càntics que no pas al dels Salms, però va sortir així espontàniament i em sembla curiós fer-ho notar.

Finalment, he incorporat a aquesta petita col· lecció el meu Cant espiritual, escrit el 1996 i publicat anteriorment en diverses altres ocasions (vegeu, per exemple, el meu llibre Cant espiritual, 2018). El punt de partida del meu Cant van ser els seus dos primers versos, que em van venir a la ment no sé com. Són versos sobre el paper de la mirada divina en la realitat humana. Les quatre estrofes centrals del Cant parlen del contrast entre la rotunditat de l’ésser en la mirada divina, i el seu empobriment quan aquesta mirada es retira. No era conscient, mentre l’escrivia, de la proximitat amb tants versos dels Salms. Així, aquesta relectura dels Salms ha estat per a mi una sorpresa, en veure a posteriori quantes analogies hi havia entre versos dels Salms i temes tractats en el meu Cant. En el poema sobre la mirada que precedeix el Cant en aquest recull, he utilitzat els versos dels Salms dedicats a la mirada, per tal de facilitar l’accés a versos dels Salms sobre aquest tema.

En concret, els Salms no presenten la mirada de Déu com un espionatge sever, acusador i inquisitorial, sinó com un àmbit privilegiat que dóna vida i que protegeix el feble (Salms 53, 89, 102, 138). Quan la mirada de Déu es retira, la realitat s’emprobreix i s’atansa a la mort i el no-res (Salms 28, 30 i 104). Per això, en sentir-se abatut el salmista demana que Déu el miri (Salms 13, 31, 80 i 143). En general, l’atenció de Déu sorprèn el creient com un do misteriós i inesperat (Salms 8 i 144), un do que no poden oferir els ídols fets pels humans (Salms 115 i 135), ja que ens coneix a fons des d’abans del nostre naixement (Salm 139).

Com una mena de derivació llunyana dels Salms podríem pensar en els cants espirituals catalans (vegeu l’interessant estudi i proposta de Sam Abrams, Cants espirituals catalans, Quaderns de la Fundació Joan Maragall, número X, que es pot descarregar gratuïtament del lloc web de la Fundació ). Abrams destaca el paper dels cants com a interpetl· lació personal a Déu i discussió amb Déu, tal com passa amb la majoria dels Salms. Sense haver-m’ho proposat mentre l’escrivia (operación en la qual tenia presents els drets humans, les lleis de la natura, el ritme atrafegat de la vida actual, i el rostre i presència de l’Altre) el meu Cant resulta força paral· lel a la visió que tenen els Salms sobre la mirada divina.

Agraeixo la invitació de Ramon Ribera i Albert Soler a participar en aquestes jornades, i a la Fundació Joan Maragall per estimular el meu interès envers aquestes temes. Espero que algun d’aquests poemes estimuli algun lector a rellegir amb curiositat els Salms corresponents.

Barcelona – El Miracle – Barcelona, setembre-novembre de 2019

TAULA DE POEMES

La mirada còsmica

Malgrat la nostra petitesa (Salm 8)
Les matemàtiques parlen de la glòria de Déu (Salm 19)
Els fonaments del món (Salms 11, 18, 24)
El lloc on fas estada (Salm 84)

La mirada pública

Un temps amb gust de Salms (Salm 19)
L’alegria i la pietat (Salm 100)
M’espien, em vigilen, em segueixen (Salm 139)
Contra la mà dels injustos (Salm 140)

Tres descontruccions i un Cant

La justicia (Salms 7, 17. 25, 32, 35, 55, 56, 59, 69, 73)
La nit (Salms 6, 16, 17, 19, 22, 23, 36, 63, 91, 104, 109, 134, 139, 147)
La mirada (Salms 13, 28, 30, 49, 53, 80, 89, 102, 104,115, 135, 138, 139, 144)
Cant espiritual

Nadal abans d’Advent

Aquesta mena de centrifugadora “menja temps” en què vivim ens provoca algunes disfuncions ben curioses. Una, que les quatre setmanes d’Advent que ens han de preparar per al Nadal, queden curtes davant l’avidesa del consum. I per això abans de començar l’Advent, els llums del carrer ja brillen i la publicitat ens atabala. La història de l’espera d’aquell infant en bolquers, ajagut en una menjadora, queda en segon terme. Una altra d’aquestes disfuncions és que a nosaltres mateixos se’ns fa difícil de governar la nostra pròpia nau, i entre compres, cuines, àpats i neteges, un altre cop allò que és important acaba deixant pas a la urgència nerviosa del dia a dia. Continua la lectura de Nadal abans d’Advent