(Teresa Fau) Certament, aquesta trobada dels amics i les amigues de la Casa Gran no ha estat pas “com les altres”. I això ja ho vam intuir divendres mateix quan tot just iniciàvem la reunió de presentació. En ser preguntats pels motius de la nostra assistència, no es van sentir les frases (“sóc aquí per retrobar el silenci i la pau de la natura”, “vull aprofundir en l’experiència de pregària”, “he vingut a carregar bateries”…) que se solen escoltar al començament d’aquestes trobades. Ben al contrari, els participants manifestaven que havien vingut “a treballar”, conscients que aquest cap de setmana dedicarien força hores a la Casa i els seria plantejada la possibilitat de prendre part en accions de voluntariat.
Comença el dia, comença la feina
El plat fort del matí de dissabte va ser la presentació, a càrrec de la Mercè Mariné, del Pla de Voluntariat. Després de fer una introducció general sobre el tema, la Mercè va subratllar les àrees bàsiques -en relació a la Casa, l’Associació i les seves activitats- en què caldria la col·laboració de persones voluntàries. Aquesta intervenció va anar seguida d’unes paraules d’en Toni Pou posant en relleu la importància, des de la perspectiva benedictina, d’oferir a l’Altre/a la millor acollida possible.
Una breu pausa donà entrada a la segona part de la sessió. Els assistents es dividiren en grups on cadascú pogué manifestar opinions i vivències a l’entorn de la prestació personal. Posades en comú aquestes experiències, la Mercè prengué de nou la paraula i presentà una llista molt detallada (us n’arribarà còpia) de tots els àmbits on seria necessària -i molt ben rebuda- la implicació de voluntaris/àries. A continuació i abans de cloure la sessió, diversos assistents presentaren propostes sobre temes en què, segons el seu parer, també seria interessant de col·laborar.
Les activitats de la tarda s’iniciaren amb una visita al Monestir sota el guiatge d’en Xavier Poch, prior de la Comunitat. Tot i que la majoria de nosaltres ja coneixia l’indret, el recorregut fou molt enriquidor atès que en Xavier tingué cura d’adaptar la seva explicació al perfil dels visitants i aportà dades que ens permeteren de fer una autèntica redescoberta del lloc.
Un altre cop a la Casa, en Toni Pou féu una xerrada sobre la Psicologia de la Compassió. Parlà sobre les bases biològiques i socials d’aquest sentiment, dels seus efectes innegablement beneficiosos i de les precaucions que cal tenir per a no incórrer en conductes inadequades. Després d’escoltar en Toni vam tenir una estona de temps lliure, que molts van aprofitar per anar a Vespres.
Havent sopat, ens trobàrem davant de la Capella de la Desaparició per a compartir uns minuts de silenci que s’alternaren amb l’audició d’una breu peça musical i amb la lectura d’un text. Així finalitzà una jornada densament profitosa que tingué, però, un aspecte negatiu: estava previst que la sessió del matí i la xerrada d’en Toni fossin també seguides online per les persones que prèviament ho havien sol·licitat; tanmateix, nombrosos entrebancs tècnics (ai, els follets de la informàtica!) dificultaren notablement la retransmissió (i l’endemà la connexió fou encara menys reeixida). Sapigueu, vosaltres que no us hi vau poder connectar, que des de la Casa us vam sentir molt propers.
Ens hi tornem a posar
Diumenge, vam començar el dia fent una caminada contemplativa que ens posà en contacte amb la natura i que culminà amb la celebració de l’Eucaristia. Després d’esmorzar, ens posàrem altre cop a treballar. Ens esperava una llarga Assemblea, els punts més importants de la qual intentaré resumir:
- en Toni Pou, director de la Casa i membre de la Junta, donà la benvinguda als assistents i els assabentà dels canvis produïts durant els darrers mesos (la Mercè, després de realitzar durant anys una tasca excel·lent, ha deixat la cuina i ha estat substituïda per la Dolors; les restriccions derivades de la pandèmia han obligat a modificar i/o cancel·lar moltes de les activitats previstes a la Casa, la qual cosa ha generat els inevitables inconvenients…)
- l’Assumpció Ros, presidenta de la Junta, informà de les novetats produïdes des de la darrera Assemblea (octubre del 2020):
- ha estat signat un conveni amb el Monestir de Montserrat. En l’acte, que tingué lloc a l’abadia, quedà palesa la bona relació existent entre la nostra associació i la comunitat benedictina
- s’ha establert una col·laboració amb el Pla Estratègic del Miracle. En aquest context, hi ha la voluntat específica d’enfortir les relacions amb el territori
- quant a l’economia, l’Assumpció comunicà que està previst d’obrir a Fiare (banca ètica) un compte corrent on els membres de l’Associació puguin ingressar les seves aportacions (hom ha pensat, inicialment, en una quantitat de 20 euros l’any).
- pel que fa als objectius de l’Associació, n’hi ha un de prioritari: aconseguir un nombre suficient de persones voluntàries. D’aquesta manera es podrien dur a terme de manera escaient les activitats previstes a curt i a mig termini (les jornades de Natura i Espiritualitat, una trobada sobre medi ambient, unes sessions a l’entorn de la no violència, etc…)
- l’Assumpció acabà el seu informe proposant l’ampliació de la Junta. Hom procedí a votar i foren elegides la Maria Vendrell i la Teresa Fau, que expressaren el seu agraïment per la confiança que els era atorgada
- En l’apartat de Precs i Preguntes es produïren diverses intervencions proposant nous temes per a pròximes jornades (“pèrdua i dol”, “alimentació i espiritualitat”, etc…) i una assistent aportà dades sobre l’anomenat “Roc de la Mare de Déu”, que ja ha estat restaurat i que –hom espera- serà restituït a l’indret on pertany.
El comiat, sota els roures
Sota els roures acabà la trobada en què vam celebrar l’assembles anterior. I en aquest mateix lloc hem volgut posar punt i final a l’Aplec d’enguany. Després de dinar, doncs, ens hi hem reunit per a fer la valoració final i petar la xerrada.
Ben cert, han estat uns dies atrafegats i intensos, i aquesta vegada potser no marxem de la Casa relaxats i amb aquella sensació d’haver-nos alliberat dels neguits quotidians. Tanmateix, ens n’anem contents d’haver ajudat a consolidar l’Associació i motivats davant del repte de contribuir-hi amb tasques de voluntariat, unes tasques a les quals també sou convidades totes les persones que llegiu aquestes ratlles: us hi apunteu?
Teresa Fau