“Que el bé continuï difonent-se!”. Amb aquestes paraules, Manel Gasch, monjo de Montserrat, tancava la seva intervenció en la presentació dels d’Amics de la Casa del Miracle el passat diumenge 27 de maig a la Casa Gran del municipi de Riner, a tocar del santuari. Una cinquantena d’estadants habituals de la Casa d’Espiritualitat del Miracle ompliren la sala i escoltaren els parlaments de Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat i president de la nova entitat, Assumpció Ros, secretària de l’associació, Xavier Poch, superior de la comunitat del Miracle, Immaculada Pujol, regidora i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Riner i Manel Gasch, monjo de Montserrat. L’acte havia començat amb un muntatge d’imatges de la natura i de les activitats que s’han anat fent al Miracle durant aquests onze anys passats, i es va cloure amb la intervenció de Laura de Castellet, especialista en música medieval (especialment en Hildegarda de Bingen) i veïna de Sant Just d’Ardèvol, que, a cappella, i acompanyant-se amb una viola i un llaüt, interpretà diverses peces profanes i religioses del repertori medieval
Natura, silenci, interioritat, art
Aquests són els eixos, remarcà Ramon Ribera-Mariné, que han orientat les activitats de la Casa d’espiritualitat durant els darrers onze anys. Una casa nascuda com a Alberg de Sant Salvador, el 1935, que després d’una etapa com a hotel, es convertí, els anys 80 en una casa d’espiritualitat.
Respirar al ritme de les estacions de l’any, introduir-se en el silenci contemplatiu, posar l’art de foma senzilla a l’abast de tothom han anat creant un espai que aplega un bon nombre de persones que viuen la Casa d’Espiritualitat del Miracle com a pròpia. Les activitats, arrelades en la quotidianitat (les flors, la fotografia, la literatura, la música, la cuina…) , s’han multiplicat i algunes fins i tot s’han “emancipat”, com el cicle “Natura & Espiritualitat” que ha fet seu la Universitat de Girona. Per donar-hi continuïtat amb esperit i sensibilitat de monjo, els Amics de la Casa del Miracle treballen perque el Miracle pugui continuar sent un referent espiritual per a moltes persones.
Assumpció Ros posà l’accent en l’acollida benedictina dels monjos: tothom és benvingut incondicionalment a la Casa i molts dels estadants s’han deixat conduir pel silenci, han après a percebre i estimar la natura, han pogut experimentar la gratuïtat i l’alegria, fins al punt que la Casa és viscuda com a recer, com a un regal que cal estendre a d’altres persones.
Xavier Poch i Immaculada Pujol posaren l’accent en la simbiosi entre la vida de la Casa i la de la comarca, tant marcada pels incendis de fa vint anys i tant plena de vida, amb un patrimoni històric emmarcat sobretot en el Barroc que és un dels eixos identitaris i de promoció del Solsonès.
Manel Gasch parlà de l’experiència espiritual, individual i col·lectiva, que porta a Déu, més enllà de les expressions tradicionals, litúrgiques i religioses. Aquesta experiència, viscuda a la Casa, és el que es vol transmetre perquè altres persones puguin avançar en aquest camí encetat. Passar del nostre “fer” a que els altres també puguin “fer” per comunicar als altres allò que hem pogut contemplar.
Podeu seguir la presentació sencera, en boca dels seus protagonistes:
