(Marta Schröder) Sempre m’ha agradat fer rams de flors, just per decorar un racó de casa. I així em vaig apropar al meu primer taller de Ikebana: sentint que les flors estaven al meu servei per jo -la meva ment- fer d’elles una composició bonica.
Ja al primer cap de setmana vaig descobrir quelcom més profund. Una nova relació es va establir amb les flors: ja no estaven al meu servei, més aviat era jo -el meu cor- qui es posava al servei d’elles. El resultat ja no era només una composició bonica. També era una composició que deia sense paraules, que parlava al cor.
Però aquest segon cap de setmana hi ha passat alguna cosa més. Quelcom que s’albirà en aquest silenci, que ja no venia del cor ni de les flors. Una nova mirada, un nou univers. Va ser que el subjecte, el protagonista, l’amo que primer vaig ser jo -la ment- i que després van ser les flors, es va revelar com un secret que es xiuxiueja a cau d’orella i que canvia la visió per sempre: no era jo ni eren les flors els qui havíem d’expressar la bellesa perquè la bellesa no és atribut de cap forma ni objecte tal com sempre hem entès. Llavors, si no era jo ni eren les flors, qui era el responsable de mostrar la bellesa de l’Ikebana?
Això és el descobert i és el que volem compartir amb vosaltres. No és la flor qui té bellesa. És la Bellesa qui té la flor per expressar-se. La Bellesa és un atribut diví, és filla de l’Harmonia, és l’Amor manifestat, quan les parts deixen de ser-ho per viure’s un tot indivisible i harmoniós.
Amb el cor trèmul davant la fondària del sentiment, la Bellesa va agafar el poder, el protagonisme, i jo i les meves germanes -les branques, les flors, la presència dels companys, les tisores, la llum i l’aigua- ens vam posar totes al servei de la Bellesa, com un tot que Ella utilitzà per expressar-se a través nostre. Es la Bellesa qui fa el treball. Aquest ha estat el descobriment , el que volem compartir: a més entrega, més espai per la Bellesa, dolça radiació d’Amor.
Marta Schröder