Aquesta mena de centrifugadora “menja temps” en què vivim ens provoca algunes disfuncions ben curioses. Una, que les quatre setmanes d’Advent que ens han de preparar per al Nadal, queden curtes davant l’avidesa del consum. I per això abans de començar l’Advent, els llums del carrer ja brillen i la publicitat ens atabala. La història de l’espera d’aquell infant en bolquers, ajagut en una menjadora, queda en segon terme. Una altra d’aquestes disfuncions és que a nosaltres mateixos se’ns fa difícil de governar la nostra pròpia nau, i entre compres, cuines, àpats i neteges, un altre cop allò que és important acaba deixant pas a la urgència nerviosa del dia a dia.
Potser conseqüència de tot plegat és que els Amics de la Casa vam celebrar Nadal just el primer diumenge d’Advent i que aquesta petita crònica es publica passat Sant Esteve.
Dit això, val a dir que els Amics de la Casa vam tenir l’oportunitat d’escoltar una versió excel·lent del Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra el passat diumenge 1 de desembre, primer diumenge d’Advent (!). Ens vam aplegar a la sala d’exposicions de la Casa Gran del Miracle una trentena de persones al voltant de la Cèlia Prat, en Pere Raich i la Montserrat Toran. En Pere recita com ningú els versos del Poema de Nadal, el text del qual apareix amb tota la seva força, significació i actualitat, que és molta! I la Cèlia i la Montserrat hi intercalen a cappella unes quantes nadales, amb una musicalitat i un gust immillorables. El format petit i senzill de l’acte, que permetia una gran proximitat de tots plegats al voltant d’un pessebre, crec que ens van emocionar a tots i enllaça perfectament amb la tradició de silenci de la Casa
Era la primera vegada que els Amics preparàvem un acte d’aquesta mena: en un dia complicat, sense possibilitats d’allotjament, perquè la Casa ja era plena amb un altre grup, i amb la incertesa de si podria pujar algú. Això sí, amb tot el suport de l’Ajuntament de Riner, que ens va facilitar molt la feina. Val a dir que l’espai és molt agradable i ben condicionat.
Doncs res. Procurarem tornar-hi l’any vinent. Que passeu tots un bon any i que tots plegats sapiguem promoure la pau, la justícia, el respecte, la creativitat i l’estimació cap als qui més pateixen.
Mercè Solé