per Rosa Isern i Marta Bellpuig
1985, Alberto Manzano i Leonard Cohen
El cap de setmana del 17 al 19 de novembre va tenir lloc l’activitat a la Casa d’Espiritualitat del Miracle, dins el cicle Art i Espiritualitat “La música callada. Sentir amb l’ànima: l’espiritualitat de Leonard Cohen”, conduïda per Iván Sánchez-Moreno.
Feia molt temps que teníem ganes de participar a les activitats de la Casa d’Espiritualitat, especialment les que conjuguen espiritualitat i música: la música és un canal directe de comunicació de l’ànima. Llegint el nom de Leonard Cohen, vam tenir clar que hi volíem ser.
Des del mateix tríptic de presentació se sentia la cura amb què estava pensada l’activitat.
Vam començar el divendres amb una presentació dels participants. Hi havia força gent habitual de les activitats a la Casa d’Espiritualitat, que parlaven de “la Casa” com una cosa molt propera, molt seva i molt sentida. Però també hi havia unes quantes persones que hi érem per primer cop.
Ens vam trobar amb una acollida magnífica, començant per la Gemma, l’hostatgera, i sobretot de l’Alicia i l’Iván, els organitzadors de l’activitat, i d’en Toni, el director de la Casa. Un esment també a les cuineres, que ens van fer gaudir d’uns plats vegetarians deliciosos a tots els àpats.
El divendres vam acabar amb la projecció de 3 vídeos sobre la vida de Leonard Cohen: la seva vida en imatges, els seus concerts i escenes de la seva vida personal. Sempre rere la seva costant recerca espiritual.
El dissabte va començar amb l’experiència dels Tres Retaules, que consisteix en una estona de meditació davant d’algun dels tres retaules que el Miracle ens ofereix: el reconegut i espectacular retaule barroc de l’altar major de l’església; el recer íntim de la capella de Sant Gabriel, a uns minuts a peu de la Casa per un camí de bosc molt agradable; o el retaule obert i canviant de la natura de l’entorn.
Després d’esmorzar vàrem començar la jornada amb una introducció a l’Al·leluia en la litúrgia cristiana, per en Toni Pou, que ens va ajudar molt per entendre la paraula de lloança per excel·lència i la que Cohen magnifica en el seu cant. Va ser una introducció molt entenedora i molt ben estructurada que ens va posar en situació de la següent activitat.
Aquesta va ser l’anàlisi formal i simbòlica de l’Halleluja de Leonard Cohen, que l’Iván ens va anar desgranant amb molt coneixement des de la vessant psicològica i bíblica. Molt entenedor i profund a la vegada, tenint com a base Erich Fromm (filòsof humanista) tot fent comparativa dels salms bíblics amb els escrits per Cohen. Seguidament ens vàrem reunir a la biblioteca per fer una lectura comparativa dels salms de Cohen i el rei David. També guiada per l’Iván i l’Alicia, va esdevenir tota una descoberta, una altre manera d’introduir-nos en el mon dels Salms.
A la tarda vam tenir la xerrada d’Alberto Manzano, que ens va acompanyar tot el cap de setmana. L’Alberto Manzano és poeta, escriptor i traductor a l’espanyol de l’obra de Leonard Cohen. I a més va ser amic personal seu, amb la qual cosa era una mica com tenir a prop el mestre a través del seu testimoni. Fora de l’aula, vam continuar preguntant-li sobre Leonard Cohen, potser una mica més sobre la seva vida familiar: com era la relació amb els fills, si algun d’ells havia seguit la vocació de ser músic, etcètera.
També vam tenir la cantant Meritxell Naranjo. Va ser fantàstic transformar de nou la capella de la Desaparició en la capella d’una nova aparició, amb el regal de la música de Cohen (Hallelujah, Take this waltz) i de la pròpia cantautora, en un bonic i emotiu escenari creat per l’Alicia. Tota la capella irradiava llum d’espelmes distribuïdes per arreu, en un fantàstic contrast amb l’oscuritat de la tarda.
El diumenge al matí vam prendre “el camí del monjo zen amb bambes” (així era el títol de l’activitat) i vam fer una caminada meditativa amb escrits de Cohen. Va ser un regal per l’ànima respirar a l’entorn del Miracle algunes imatges tan potents com la de l’escletxa que és necessària perquè entri la llum a través seu: Forget your perfect offering, There is a crack, a crack in everything, That’s how the light gets in.
Encara ens esperava una altra xerrada amb Carlos Pino-Quintana, compositor i productor musical veneçolà i resident a Viena des del 1996. El seu brillant currículum professional no va impedir mostrar-se com una persona molt propera, amabilíssim, que va compartir amb nosaltres els seus coneixements musicals per parlar del misteri d’un hit tan senzill i potent com Hallelujah, un tema que en el seu moment el productor no volia incloure en el disc. Sort que Cohen no va fer cas i avui tenim un himne que ha portat el seu autor a ser conegut universalment, que ha estat versionadíssim i que evoca una història de la Bíblia, la del rei David i Betsabé, profundament humana i a la vegada representativa de com l’experiència de l’amor i la bellesa ens connecta amb la Divinitat.
En definitiva, va ser un cap de setmana de tardor dolça al Miracle, recorrent algunes fites de l’obra de Leonard Cohen i vinculant-la finalment, com en una nova font d’Hydra eixuta del Miracle, amb el nostre propi camí de vida.
Tot plegat un cap de setmana molt complet, intens i que ens va deixar amb un bon regust d’haver viscut una experiència innovadora, profunda, digne de la Casa d’Espiritualitat del Miracle i amb ganes que es repeteixi.
Seguidament l’agraïment de l’Olga M. pel cap de setmana:
He vingut molt atreta per poder conèixer més profundament a Leonard Cohen, sense expectatives però amb al·legria i il·lusió. He de dir que les activitats han superat allò que em podia imaginar. Les persones que ho han organitzat ho han fet perfectament: ben treballat, ben estudiat, ben organitzat, ben cohesionat. En resum, amb molt gust i amb el que és més important: molt motivador.
Espero que es repeteixin aquestes experiències. Rebeu tota la meva gratitud.