Què ha passat? Fa mesos, les amigues i els amics de la Casa ens acomiadàvem tot esperant de retrobar-nos ben aviat. Entremig hi ha hagut, però, el gran parèntesi causat per aquest virus -no li farem l’honor de dir-ne el nom- que s’entossudeix a no marxar.
Tanmateix, el cap de setmana del 12 al 14 de març ha estat possible de recuperar, en part, les activitats presencials al Miracle. Dic “en part” perquè la normativa (estricta i necessària) que cal observar ha obligat a reduir dràsticament el nombre d’assistents i perquè, naturalment, només s’han programat actes que es poguessin dur a terme complint escrupolosament la consigna “distància-mans-mascareta-ventilació”.
Però, malgrat aquests condicionants, la trobada ha estat del tot reeixida. El títol -“Natura, atenció i espiritualitat”- era tota una declaració d’intencions: es tractava de connectar amb tot allò que El Miracle ens ha ensenyat al llarg d’aquests anys. I, per a fer-ho, hem tingut a l’abast, sota el guiatge del monjo Antoni Pou i de la Teresa Barzano, els recursos (silenci, pregària, caminades contemplatives…) que, en un moment o altre, hem incorporat a la nostra experiència personal.
Les jornades han comptat, a més, amb la “complicitat” de la natura, que -ella no- no estava sotmesa a restriccions i que, generosa, ens ha ofert la verdor dels camps, l’alè del vent, la nitidesa de l’aire, el cant de les aus…: ras i curt, els dons que (almenys, els urbanites com jo) trobàvem tant a faltar.
Tant de bo que aquesta trobada sigui acompanyada de moltes altres i que El Miracle i el seu entorn tornin a acollir, amb la calidesa de sempre, les persones que s’hi vulguin aplegar!
M. Teresa Fau