(Eva Palanca) La Casa del Miracle i l’hospitalitat del seu Silenci ens han regalat l’ikebana de la tardor. Mil gràcies vessades.
Ha estat el primer contacte amb l’ikebana i la veritat, és que un cop més, es revela en la intimitat el secret més profund de la natura: el que és sagrat és desconegut, així la Vida.
Permetre que l’existència et parli. L’ikebana és l’existència, és la quotidianitat i és en la vida i en la seva quotidianitat on sorgeix allò que és Etern deixant espai obert a una nova manera d’expressió que permeti evocar l’harmonia en totes les coses.
L’esperit de l’ikebana ha obert els ulls per veure-hi com si fos la primera vegada i ha deixat l’alè en l’obertura al nostre veritable ésser. Aprendre a veure és descobrir el que som i, per tant, és ser. Contemplar és adonar-nos d’allò que està esdevenint en cada moment, en cada moviment de la mà on tot és fet en silenci i des del silenci, un silenci fora del temps; assistir a aquesta manifestació com l’expressió del que soc.
La Vida és la que viu. És la branca la que s’entrega a tu i quan l’escoltes et convida a mirar-te en ella i a deixar-te ser. Si no hi ha escolta, aquesta profunda comunió, es forçarà el moviment i no podrà expressar-se l’harmonia de la Unitat. Les branques, les flors, la Natura sempre nua i innocent, ens ho donen tot si ens obrim a rebre-ho tot en una disponibilitat a cor obert.
I com ens obrim? Deixant de pensar, deixant de voler aconseguir res. Pensant no s’està vivint allò que és nou i viu de l’instant present. I allò què és plenament viu és al mateix temps efímer i és aquí on reposa la bellesa de totes les coses. La vida s’escolta i entres en el silenci de la ment deixant la persona en pau. És quan brolla l’harmonia de la Unitat i tot s’il·lumina, també un mateix.
Tota astúcia apresa que no ens deixa veure es deixa anar en la fulla, en la poda de les branques, en la presència de les flors, en una comunió silenciosa i harmoniosa amb un mateix i amb l’univers tot. Des d’aquest recolliment interior s’obre la ment a l’infinit i neix la mirada contemplativa on no hi ha error ni marxa enrere ni cap qualificació. On els ulls estan satisfets de la meravella i la bellesa de les plantes que són a la seva vista. Sempre s’està començant aquí i ara. Tot està sustentat pel cel així com per la terra. Som sempre nous. Quan aquesta mirada es va obrint, coses tan concretes com fer una cosa o no fer-la, ho veurem amb total evidència. No s’actua per cap fi.
El sentit de la nostra vida és molt simple: descobrir el que són les aparences, deixar-les caure i romandre en allò Real. És saber que no existeix el temps i viure des d’aquí. Quan ho vivim, ho som.
L’ikebana, el camí de les flors i el camí que mira a la llum. Ment i cor s’unifiquen en la llum. Es desfà allò que ja no necessitem i ens lliga, ens limita una i mil vegades. Allò que és Real, l’harmonia, sempre és aquí, roman, és el que queda. L’espai es va buidant i ho habita la senzillesa, la bellesa sense forma ni objecte, simplement en si mateixa.
Tot gest precís i minuciós ens fa quedar en un estat reverent davant la vida, en un serè silenci on els pensaments passen. La ment es va quedant contemplativa amb naturalitat. I el cos, la mà, la resposta en acció veu, toca, olora, escolta més enllà assaborint l’harmonia en el Tot.
L’existència, com si fos el cor de la flor, en el seu amor i en la seva entrega ens guia per un major bé del Tot. D’aquesta manera no és només una espiritualitat cap amunt i enlairada, sinó que és una espiritualitat que impregna la quotidianitat on res queda fora, on un corrent d’amor flueix del cor de la flor al cor humà i al revés, on mestre i alumne es troben en el Ser que tot ho uneix.
Tot queda consagrat en la mirada de l’ikebana, en la seva espiritualitat d’ulls oberts.
“Només quan sentim el silenci de la flor que ens parla
i amb la mateixa humilitat som capaços de respondre-li
i posar-nos al seu servei per reverenciar la bellesa,
entrem en el veritable sentit de l’ikebana”.
Visquem en aquesta íntima unió amb el cor de la flor, de la Natura que ens portarà al cor universal de la Vida per tal que siguem el que ja som, vida plena en esperit i en veritat.
Eva