“Voluntariat és estimar de veritat”
Qui deia aquestes paraules és el monjo benedictí Sergi d’Assís que, provinent de Montserrat, porta uns anys a Uganda profundament implicat en la realitat social d’aquell país.
I és que a la Casa teníem moltes ganes d’escoltar-lo en l’edició de l’Aplec d’enguany (29 de setembre -1 d’octubre), que dedicàvem, precisament, al voluntariat. Per això el vam convidar a fer-hi una conferència on-line. Però anem a pams…
Un Aplec molt concorregut
I tant que ho va ser! Hi van participar presencialment una seixantena de persones. Unes, des de la tarda de divendres mateix; d’altres s’hi van afegir dissabte i/o diumenge. I a l’assemblea de diumenge hi van prendre part tres persones més.
L’Aplec va començar divendres a la tarda amb el retrobament de la gent que feia temps que no ens vèiem i amb la presentació del programa. I l’endemà, dissabte, ja ens hi posàvem. El plat fort d’aquell matí va ser la xerrada d’en Sergi d’Assís sobre “Els fruits del voluntariat”, que anà seguida d’una dinàmica de treball en grups amb la finalitat d’expressar -verbalment i plàsticament- com cadascú entén la tasca de voluntari.
Al migdia ens vam trobar tots per a compartir el dinar. I un dinar molt especial. Al claustre del monestir, en un ambient joiós i distès, fèiem els honors a la magnífica paella que havien preparat -i anaven servint- la Montserrat, en Pep i un grapat de col·laboradors.
Certament, al claustre s’hi estava molt bé i ens hauria agradat molt perllongar la sobretaula. Però teníem una tarda força atapeïda i calia reprendre l’activitat. Ens esperava un acte que ens feia molta il·lusió: la inauguració d’una sala de meditació que duria el nom del Pare Estanislau, el monjo ermità que, amb el seu mestratge, influí en l’espiritualitat de tantes persones… El P. Manel Gasch, abat de Montserrat, beneí la sala. I tot seguit se celebrà una taula rodona a l’entorn de la figura i del llegat del P. Estanislau: hi van participar els seus deixebles Jacint Carbonell, Vicenç Santamaria, Marcel Capellades i Esteve Humet, que es va connectar on-line des de Mallorca. En acabar l’acte, vam tenir una estona de temps lliure que la majoria va aprofitar per anar a Vespres, al Santuari
Per acabar d’arrodonir el dia, ens vam asseure davant de la pantalla de la sala de reunions per a veure una pel·lícula,“La ducha”, del director xinès Zhang Yang, un film que combina hàbilment tendresa, subtilesa i sentit de l’humor.
A punt per a l’assemblea
Començàvem el diumenge amb una caminada contemplativa que ens ajudà a preparar-nos per a l’assembla anual dels Amics i les Amigues de la Casa. De com va anar l’assemblea, de les intervencions que hi va haver i dels acords que s’hi van prendre, ja us n’arribarà la informació corresponent. Ara només subratllem l’interès de les propostes que es van presentar i el desig de les persones assistents de continuar vinculades a l’Associació. L’assemblea acabà tot just a temps per a poder participar de l’Eucaristia al Santuari.
Un final amb espurnes
Sí, amb “Espurnes Barroques”, aquesta manifestació cultural que comprèn música, arts plàstiques, gastronomia i natura. Ens en va venir a parlar en Josep Barcons, membre molt actiu d’aquest moviment que, en poc temps, ha aconseguit un fort arrelament al territori. I així, amb imatges i sons del barroc posàrem punt i final a un Aplec que ha estat dens, emotiu i -creiem- fructífer.