Estimats Amics:
Per no solapar la nostra estada anterior amb la propera trobada de tardor de Natura i Espiritualitat, us envio les meves reflexions sobre la trobada en què vaig participar aquest estiu.
Com un mitjó girat: així em vaig quedar després de la presentació del recés. Jo venia amb la idea d’aprendre d’uns mestres i resulta que em vau convertir en el meu propi mestre, depenent, com no podria ser d’una altra manera, del més alt i millor.
Quin goig i quina joia retrobar-me amb mi mateix i poder sentir la veu del silenci i, certament, aprofitar i trobar curtes totes les estones per gaudir d’un missatge primigeni moltes vegades tristament oblidat.
Sembla que en la vida diària no tenim temps de res i menys de fer una introspecció interior. Poder fer-ho aquí i amb vosaltres és d’agrair molt i, per si fos poc, lligar-ho amb la natura i el paisatge no té preu.
Agraïment és el sentiment que domina la meva primera estada al Miracle, gaudir de la natura i comprende-la veient com el Creador és present en tots els seus estadis és un goig, que compartit amb la bona preparació de tot el curset per part vostra fa que el temps, sigui de dia o de nit, passi volant.
Voldria ressaltar el silenci també com a gran mestre i company i del tot necessari en la meva recerca. Vàrem venir en parella i quasi no ens parlàvem. A destacar la natura abans ja esmentada: vaig poder tenir una conversa amb les espigues de blat i un canvi de parers amb el núvols feréstecs i al final amics.
Un gest em va captivar: el més gran, servidor de tots els més petits ens va anar acollint un per un en arribar. Així fins a mil petits miracles que varen fer de la meva estada un gaudir ple i curull que vull agrair de tot cor.
Silenci
I si fos Ell mateix
que tot ho pot
convertit en servidor
de tots nosaltres.
I si fos Déu creador
que per no fer esglai
es converteix
en el silenci…
I si fos l’Amor
en el seu vessant
més generós
que ens abraça.
I és amb el silenci
de la nostra pregària
que sempre i en tot lloc
et donem les gràcies.