La música callada (17 al 19 de novembre del 2023)

Un Miracle per a Leonard Cohen

Durant segles, persones d’àmbits ben diversos han anat a la recerca de l’Absolut. Des de la incertesa, caminant per la foscor, convivint amb l’error… no han defallit en l’esforç per a endinsar-se en la Transcendència. I sovint han provat d’expressar les seves experiències mitjançant un llenguatge que els era insuficient. Per això han recorregut a l’art i ens han ofert poemes corprenedors, pintures sublims i peces musicals commovedores.

Aquí, a la Casa, valorem força el vessant artístic vinculat a l’espiritualitat. (Segur que molts/moltes de vosaltres heu tingut ocasió d’assistir a jornades organitzades a l’entorn  d’un text literari o d’una obra musical!). I d’això es tracta també ara, tot i que d’una manera un xic diferent.

El cap de setmana del 17 al 19 de novembre, el dediquem al poeta, compositor i cantant Leonard Cohen, l’home que, nascut en una família jueva, no deixà mai d’anar a la recerca del Nom que, com ell mateix deia, “unifica el cor”.

Orfe de pare als nou anys, Cohen conegué ben aviat la pèrdua i el dol. I, en els seus més de vuitanta anys de vida, experimentà la joia i la tristesa, l’amor i el desamor, la il·lusió engrescadora i la més profunda decepció… mentre feia camí vers l’Absolut i transitava per la tradició jueva, la budista i la cristiana.

Allunyat de l’estridència i de la dictadura de la moda, Cohen estimava el silenci i provava de trobar-lo en el dia a dia. (Són prou conegudes la seva estada en un monestir budista i les freqüents visites a una illa grega -Hidra- on vivia en un retir auster). I, endinsant-se en aquest silenci, trobava les paraules i el so que ajuden a percebre Allò que no és possible d’expressar mitjançant un llenguatge asèptic i científic.

Convençuts, doncs, de l’eficàcia d’un silenci que desemboca en música i en paraules, us proposem aquestes jornades que anomenem de Música Callada. Com sabeu, ja en altres ocasions hem gaudit de l’audició de peces considerades clàssiques. Aquest cop donem acollida a una obra que potser no es correspon del tot amb aquest qualificatiu. Tanmateix, es tracta de la producció d’algú que -perdoneu la poca gràcia de l’acudit- té una cançó que duu per títol “Waiting for the Miracle”.