(Concepció Rovira) He estat traient pinassa. Amb la calor, la feina cal fer-la a primera hora del mati o quan el sol es pon. Segurament per això m’ha vingut a la ment la caminada del dissabte passat al Miracle. El títol ja era eloqüent: “Sota un sol inclement”.
Certament així va ser, la transpiració era tan forta que ni suava, l’evaporació era gairebé instantània. Vaig parar atenció el soroll de les meves passes damunt la pinassa del camí; no sentia res mes, sols la meva respiració.
Va ser un d’aquells moments de contemplació que sols puc percebre a la Natura, amb silenci extrem, amb tots els sentits atents, sense deixar-me portar per cap pensament atabalador.
Segueix, continua posant un peu al darrera de l’altre , amb la inèrcia del cos entrenat!
Com devia fer la primera colla de segadors del neolític. Amb la dalla a la ma, segaven els camps del Solsonès, sota un sol, tant o més inclement del que vàrem suportar el dissabte. Moltíssimes persones han configurat amb el seu treball, amb el seu esforç aquest paisatge.
Laura de Castellet va saber endinsar-nos en una terra transformada a còpia de suors, moltes mans que ajudaven a bellugar pedres, amb el ruc o sense. Tenir un animal podia ser un veritable luxe per a molta gent.
Ara les màquines ho fan tot amb rapidesa, la nostra memòria no té ja la percepció de la duresa de la feina, tenir pa és molt senzill: forn, botiga, benzinera… a tot arreu és pot trobar una barra, de totes les mides, amb farines cada cop mes sofisticades.
La meva mare era fornera, sabia molt bé que el bon pa requereix temps i això és sinònim de paciència. Crec que és un dels valors que millor ens va saber transmetre.
El Solsonès és una terra pacient.
Ha après amb sol i lluna, pluja i sequera extrema .
Per això l’espiritualitat que traspua el Miracle és vivencial.
Sols fent el camí, a ple sol, suant, tenint set, pensant què diantre fas aquí, trobes Déu. Aquesta és la clau que cimenta l’edifici. La resta es va forjant a poc a poc.
Ho diu molt bé Ireneu de Lió:
“El primer pas d´una anima per arribar
al coneixement de Déu
és la contemplació de la Natura”
