L’art irromp i es desenvolupa on hi ha aquest neguit etern, incansable, de l’espiritual, d’un ideal que fa que les persones s’apleguin.” Aquestes paraules del director de cinema rus Andrei Tarkovski poden venir a tomb de les motivacions que ens va aplegar durant cinc dies al Miracle moguts per la crida de l’ora et labora i del món de les icones de l’església oriental.
Al costat de l’iconògraf romanès Neculai Saftiu, ens vam introduir en la destresa d’unes formes i d’uns colors, que, amb concentració i delicadesa, va acabar en la consecució d’una icona. Una concentració que, tanmateix, no excloïa les llampegades d’humor que en Neculai sàviament ens deixava anar.
Aplegats per aquest neguit de l’espiritual hem pogut entreveure l’ora et labora: hem tingut temps per a la pregària, per al seguiment compartit de la litúrgia de les hores, per al treball o per a la lectura. Durant uns dies hem tingut l’oportunitat de passar-nos i entomar un mantell que, com el d’Elies, la comunitat benedictina del Miracle, incansables, sostenen.
Moltes gràcies per l’acollida, i, en particular, per la lliçó de cura i de delicadesa d’en Luís i d’en Neculai que, com la de les icones, mou l’Esperit.