Art & Espiritualitat

Ikebana, una espiritualitat d’ulls oberts

Deixa un comentari

(Eva Palanca) La Casa del Miracle i l’hospitalitat del seu Silenci ens han regalat l’ikebana de la tardor. Mil gràcies vessades.

Ha estat el primer contacte amb l’ikebana i la veritat, és que un cop més, es revela en la intimitat el secret més profund de la natura: el que és sagrat és desconegut, així la Vida.

Permetre que l’existència et parli. L’ikebana és l’existència, és la quotidianitat i és en la vida i en la seva quotidianitat on sorgeix allò que és Etern deixant espai obert a una nova manera d’expressió que permeti evocar l’harmonia en totes les coses. Continua la lectura de Ikebana, una espiritualitat d’ulls oberts →

Amics de la Casa del Miracle, Paraula & Silenci

Preparant l’Advent

Deixa un comentari

(Teresa Maria Castanyer) Encara que preparar la preparació pugui semblar insòlit, aquesta va ser la proposta de la Casa d’Espiritualitat del Miracle: dues setmanes abans de començar l’Advent, aquest temps que prepara el Nadal, una vintena de persones ens vam trobar un cap de setmana per preparar l’Advent, sota el lema “Paraula & Silenci”.

Així, doncs, hi va haver estones de silenci, compartit o en solitari, a Sant Gabriel, a l’oratori de la Casa, o caminant pels voltants si la pluja o el vent ho permetien. A més se’ns va proposar fer corones d’Advent, amb materials que ens va proporcionar la Mercè Solé i amb elements vegetals, que no costen gens de trobar en aquells encontorns. El silenci i la música van acompanyar també la majoria dels àpats.

He dit abans que el lema d’aquests dies era “Paraula & Silenci”. En la paraula vam tenir l’acompanyament d’en Josep Lligadas i del pare Ramon Ribera-Mariné, que ens van guiar en la lectura dels textos propis de la litúrgia d’Advent, especialment els llegits en l’Eucaristia dels quatre diumenges del cicle C, que correspon a l’any litúrgic que està a punt de començar. Vam veure també la primera lectura dels diumenges d’Advent dels cicles A i B, i les set antífones de la O, molt antigues, que es canten a Vespres del 17 al 23 de desembre.

D’aquestes antífones va sorgir la lletra de l’himne Veni, veni, Emmanuel, possiblement del segle VIII. La melodia, documentada des del segle XV, ha estat versionada per intèrprets d’estils molt diversos. El dissabte després de sopar ens vam reunir una estona per escoltar un parell de versions d’aquest himne, i un parell més de la cançó nadalenca possiblement més universal, Santa Nit.

Com a cloenda de la trobada ens vam reunir el diumenge després de dinar per valorar l’experiència i aportar suggeriments de cara a pròximes propostes. Tothom va coincidir que havia estat un cap de setmana molt profitós.

Teresa Maria Castanyer
novembre de 2018

Natura & Espiritualitat

Tardor, el miracle

Deixa un comentari

Concep 1

No és aleatori el color del títol. Marronosos,  carabasses, lilosos, omplen els camps durant la primera part de la estació tardoral. El Miracle i la seva Natura no podien ser cap excepció.

Tornar a fer el cercle de Natura & Espiritualitat és un privilegi que no he volgut prendre’m. Aquest fet  m’ha permès gaudir d’aquest paisatge que sempre em sorprèn,  tot i ser vells amics. Continua la lectura de Tardor, el miracle →

Santuari del Miracle

El roc de la marededéu, a estudi!

2 comentaris

DSC_0197(Ramon Ribera-Mariné) El passat divendres, 26 d’octubre, van venir a retirar el roc de la marededéu per consolidar-lo i estudiar-lo. Calculen que estarà absent entre dos i tres anys i aleshores, si hi ha pressupost, es decidirà si es torna o no. L’estudi, promogut pel Museu diocesà i comarcal de Solsona, abasta mitja dotzena d’esteles antigues de la comarca, la més important i popular de les quals és la de Sant Gabriel, que, a més, era utilitzada habitualment per algunes activitats de la Casa d’Espiritualitat. D’aquesta notícia n’informa també Catalunya Religió. Continua la lectura de El roc de la marededéu, a estudi! →

Art & Espiritualitat

La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa

1 comentari

(Arnau Vives) “Escolta’m, escolta el meu silenci. El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa. Quan dic ‘aigües abundants’ estic parlant de la força del cos a les aigües del món. Copsa aquesta altra cosa de què en realitat parlo perquè jo mateixa no puc. Llegeix l’energia que hi ha en el meu silenci.” Clarice Lispector va deixar escrites aquestes línies magnífiques a la novel·la Aigües vives. Què estava expressant? “El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa.” Quan comuniquem una experiència no podem fer més que acostar-nos-hi, mai dir-la, el que hi ha darrere sempre va més enllà, però l’espai silenciós on no arriba la paraula també forma part de la paraula. Aquesta paradoxa del llenguatge, la distància que es crea entre com percebem la realitat i com és, ha trobat un desllorigador singular quan l’atén la literatura. Us ho explicaré. Continua la lectura de La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa →

Temps per a Déu

Amb el mantell d’Elies

Deixa un comentari

110 a Miracle foto

(Concepció Rovira) És d’hora, m’he despertat i la son no ha volgut tornar, així que estic escrivint abans d’anar a Laudes. Des de la finestra de l’habitació del monestir del Miracle noto la nit fosca, sense lluna, imposant encara el seu mantell de negror. Molt aviat per Orient, el sol sortirà i permetrà contemplar un paisatge amorós i treballat.
El profeta Elies estimava Déu, però era humà i temia per la seva vida. Va perdre les forces, la temença era massa forta i va fugir per amagar-se a la cova de la muntanya de Horeb.
La veu del Senyor va interpel·lar-lo insistentment: “Que hi fas, aquí, Elies?”. (1 Reis19,9-18). Vencent els seus temors, pren la decisió de seguir a Déu. El profeta surt del seu amagatall, per anar a la recerca d’Eliseu, el seu deixeble i receptor del seu mantell a la fi de la seva missió profètica. Continua la lectura de Amb el mantell d’Elies →

Amics de la Casa del Miracle, Santuari del Miracle

“Que el bé continuï difonent-se a través de la Casa d’Espiritualitat del Miracle!”

1 comentari
Eucaristia a Sant Jaume de Riner
Una bona arrossada, al claustre del monestir va unir els assistents a l’Aplec i a la presentació.
Els ponents de la presentació. D’esquerra a dreta, Manel Gasch, Ramon Ribera-Mariné, Carme Pujol, Xavier Poch i Assumpció Ros

“Que el bé continuï difonent-se!”. Amb aquestes paraules, Manel Gasch, monjo de Montserrat, tancava la seva intervenció en la presentació dels d’Amics de la Casa del Miracle el passat diumenge 27 de maig a la Casa Gran del municipi de Riner, a tocar del santuari. Una cinquantena d’estadants habituals de la Casa d’Espiritualitat del Miracle ompliren la sala i escoltaren els parlaments de Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat i president de la nova entitat, Assumpció Ros, secretària de l’associació, Xavier Poch, superior de la comunitat del Miracle, Immaculada Pujol, regidora i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Riner i Manel Gasch, monjo de Montserrat. L’acte havia començat amb un muntatge d’imatges de la natura i de les activitats que s’han anat fent al Miracle durant aquests onze anys passats, i es va cloure amb la intervenció de Laura de Castellet, especialista en música medieval (especialment en Hildegarda de Bingen) i veïna de Sant Just d’Ardèvol, que, a cappella, i acompanyant-se amb una viola i un llaüt, interpretà diverses peces profanes i religioses del repertori medieval

Continua la lectura de “Que el bé continuï difonent-se a través de la Casa d’Espiritualitat del Miracle!” →

Amics de la Casa del Miracle, Santuari del Miracle

Neixen els Amics del Miracle

Deixa un comentari

El Santuari del Miracle, al Solsonès, compta des de l’any 1901 amb una petita comunitat de monjos de Montserrat, els quals s’ocupen també de la gestió de la Casa d’Espiritualitat, que s’obrí l’any 1981. Durant els darrers 10 anys, la casa ha ofert activitats de caire molt divers, sempre amb la voluntat d’ajudar els estadants a viure l’Evangeli i a gaudir de la natura que envolta el santuari. El “Temps per a Déu” (temps de pregària o d’exercicis), el cicle, que s’ha anat repetint en diverses ocasions, de les quatre estacions de “Natura & Espiritualitat”, les audicions musicals de les grans obres de la música religiosa, la pregària del cor, la fotografia, la literatura, les caminades contemplatives, l’observació de la fauna i la flora, fins i tot la cuina, han anat deixant empremta en moltes persones, fins al punt de plantejar-se la creació dels Amics de la Casa del Miracle, amb l’objectiu de promoure-la, donar-la a conèixer i oferir-li el suport necessari.

Continua la lectura de Neixen els Amics del Miracle →