Construir la Pau (Del 28 al 30 d’abril ’23)

L’any 295, el jove Maximilià rep l’ordre d’incorporar-se a l’exèrcit
romà. Però, cristià com és, veu una flagrant contradicció entre el
servei d’armes i l’adhesió al cristianisme. Per això decideix
desobeir i afronta un judici que el condemnarà a la pena capital.
El cas de Maximilià no és pas l’únic. Altres cristians de l’època
expressen la seva incomoditat davant de la necessitat de
contribuir, mitjançant una prestació militar, a la seguretat de
l’Imperi. Tant és així que algun intel·lectual censura aquest
capteniment perquè -opina-, si prolifera, pot conduir a la
desintegració del sistema sociopolític.
Volien realment aquells cristians insubmisos enderrocar l’Imperi?
Probablement, no. En tot cas, però, la seva agosarada actitud de
rebuig envers el servei militar els situa més a prop de la Pau fruit
de l’equitat que de la Pax que les legions romanes implantaven
allà on hi havia revoltes.
De l’antiguitat als nostres dies. Un món segrestat per la guerra i
lliurat a un augment escandalós de la despesa militar ens
interpel·la. Com podem, ara i aquí, ajudar a construir aquella Pau
que no prové de la imposició d’uns vencedors sobre uns vençuts
sinó que neix de l’establiment de relacions basades en la justícia?
Aquests dies tindrem ocasió de parlar-ne.

Organitzadors: Teresa Fau, Maria Vendrell i Àngels Canals