LA PARAULA PÚBLICA
El cel parla de la glòria de Déu.
En llegir per primer cop aquest Salm vaig dir-me:
qui sàpiga fer parlar el cel
dominarà les veus de la terra.
En aquella època, la veu més escoltada del cel
era la que invitava a arribar a la Lluna.
Cada nova missió dels astronautes
ens acostava a una proesa magnífica.
A la terra, el Concili Vaticà rellegia el cel de l’Església,
l’obria com mai l’havia obert,
les claus de sant Pere, en lloc de tancar-lo,
obrien portes, finestres, camins, ventades.
I tots dos cels, el de la Lluna i el del Concili,
parlaven de glòria:
la de la tècnica i el poder, i la de la justícia i de la gràcia.
Va ser un temps de promesa, d’imaginació, d’audàcia.
Va ser un temps amb gust de Salms.