El camí com una paràbola de la vida. Segur que gaudireu d’aquesta entrevista, gairebé conversa, entre dos monjos de Montserrat: en Sergi d’Assís i en Ramon Ribera. L’experiència d’en Ramon, que va fer el camí de Sant Jaume, sol, des de Montserrat per celebrar els seus primers 25 anys de vida monàstica, és ocasió per parlar del sentit de la vida, del silenci, de la solitud, de les pèrdues i dels horitzons… L’entrevista es va fer en castellà en el seu moment, perquè es pogués difondre millor. Gràcies a tots dos per la feina feta i per permetre’ns reproduir aquest video.
Arxiu d'etiquetes: Silenci
Ikebana, una espiritualitat d’ulls oberts
(Eva Palanca) La Casa del Miracle i l’hospitalitat del seu Silenci ens han regalat l’ikebana de la tardor. Mil gràcies vessades.
Ha estat el primer contacte amb l’ikebana i la veritat, és que un cop més, es revela en la intimitat el secret més profund de la natura: el que és sagrat és desconegut, així la Vida.
Permetre que l’existència et parli. L’ikebana és l’existència, és la quotidianitat i és en la vida i en la seva quotidianitat on sorgeix allò que és Etern deixant espai obert a una nova manera d’expressió que permeti evocar l’harmonia en totes les coses. Continua la lectura de Ikebana, una espiritualitat d’ulls oberts
Preparant l’Advent
(Teresa Maria Castanyer) Encara que preparar la preparació pugui semblar insòlit, aquesta va ser la proposta de la Casa d’Espiritualitat del Miracle: dues setmanes abans de començar l’Advent, aquest temps que prepara el Nadal, una vintena de persones ens vam trobar un cap de setmana per preparar l’Advent, sota el lema “Paraula & Silenci”.
Així, doncs, hi va haver estones de silenci, compartit o en solitari, a Sant Gabriel, a l’oratori de la Casa, o caminant pels voltants si la pluja o el vent ho permetien. A més se’ns va proposar fer corones d’Advent, amb materials que ens va proporcionar la Mercè Solé i amb elements vegetals, que no costen gens de trobar en aquells encontorns. El silenci i la música van acompanyar també la majoria dels àpats.
He dit abans que el lema d’aquests dies era “Paraula & Silenci”. En la paraula vam tenir l’acompanyament d’en Josep Lligadas i del pare Ramon Ribera-Mariné, que ens van guiar en la lectura dels textos propis de la litúrgia d’Advent, especialment els llegits en l’Eucaristia dels quatre diumenges del cicle C, que correspon a l’any litúrgic que està a punt de començar. Vam veure també la primera lectura dels diumenges d’Advent dels cicles A i B, i les set antífones de la O, molt antigues, que es canten a Vespres del 17 al 23 de desembre.
D’aquestes antífones va sorgir la lletra de l’himne Veni, veni, Emmanuel, possiblement del segle VIII. La melodia, documentada des del segle XV, ha estat versionada per intèrprets d’estils molt diversos. El dissabte després de sopar ens vam reunir una estona per escoltar un parell de versions d’aquest himne, i un parell més de la cançó nadalenca possiblement més universal, Santa Nit.
Com a cloenda de la trobada ens vam reunir el diumenge després de dinar per valorar l’experiència i aportar suggeriments de cara a pròximes propostes. Tothom va coincidir que havia estat un cap de setmana molt profitós.
Teresa Maria Castanyer
novembre de 2018
La Rosaura i el silenci
Aquí teniu una entrevista a una amiga del Miracle que molts coneixereu: la Rosaura de Jesús. També podeu llegir-la aquí. Està extreta de la revista Galilea.153:
La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa
(Arnau Vives) “Escolta’m, escolta el meu silenci. El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa. Quan dic ‘aigües abundants’ estic parlant de la força del cos a les aigües del món. Copsa aquesta altra cosa de què en realitat parlo perquè jo mateixa no puc. Llegeix l’energia que hi ha en el meu silenci.” Clarice Lispector va deixar escrites aquestes línies magnífiques a la novel·la Aigües vives. Què estava expressant? “El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa.” Quan comuniquem una experiència no podem fer més que acostar-nos-hi, mai dir-la, el que hi ha darrere sempre va més enllà, però l’espai silenciós on no arriba la paraula també forma part de la paraula. Aquesta paradoxa del llenguatge, la distància que es crea entre com percebem la realitat i com és, ha trobat un desllorigador singular quan l’atén la literatura. Us ho explicaré. Continua la lectura de La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa
Amb el mantell d’Elies
(Concepció Rovira) És d’hora, m’he despertat i la son no ha volgut tornar, així que estic escrivint abans d’anar a Laudes. Des de la finestra de l’habitació del monestir del Miracle noto la nit fosca, sense lluna, imposant encara el seu mantell de negror. Molt aviat per Orient, el sol sortirà i permetrà contemplar un paisatge amorós i treballat.
El profeta Elies estimava Déu, però era humà i temia per la seva vida. Va perdre les forces, la temença era massa forta i va fugir per amagar-se a la cova de la muntanya de Horeb.
La veu del Senyor va interpel·lar-lo insistentment: “Que hi fas, aquí, Elies?”. (1 Reis19,9-18). Vencent els seus temors, pren la decisió de seguir a Déu. El profeta surt del seu amagatall, per anar a la recerca d’Eliseu, el seu deixeble i receptor del seu mantell a la fi de la seva missió profètica. Continua la lectura de Amb el mantell d’Elies