Arxiu d'etiquetes: Ramon Ribera-Mariné

150 salms, l’un rere l’altre

Disposats a llegir

Ho vam fer al Miracle, a finals de setembre: vam llegir tots els salms, l’un rere l’altre. Sense gaire explicacions. De fet havíem parlat dels salms en aquella Casa un munt de vegades: els salms a la Litúrgia de les Hores, els salms com a poesia (amb en David Jou i la Maria Sevilla), o els salms com a pretext, perquè sí. L’any passat, fins i tot a l’ACO vam fer els exercicis d’estiu sobre els salms, amb l’Olga Nicolau. En Ramon (Ribera) confessa viure rumiant salms, més en hebreu que en català. En les seves nits d’insomni o en les llargues caminades en el camí de Sant Jaume, llegeix, rellegeix i recita salms. Els seus amics intuïm que avui potser l’acompanyen a l’hospital, en els moments de consciència i en l’endormiscament propi d’una estada massa llarga a la UCI. El cert, tanmateix, és que en Ramon ha aconseguit transmetre als Amics del Miracle la seva passió.

Continua la lectura de 150 salms, l’un rere l’altre

Les persones que estimem

15 d’octubre, santa Teresa de Jesús.

Avui necessitava saber alguna cosa del Ramon. L’imagino estirat al llit de l’UCI. Malalt? No: trencat per dintre. Reconstruint-se. Negatiu de Covid-19. Respiració assistida. Ho demano a l’Olga. Deixebla d’ell i amiga de tots dos. Diligent, em respon de seguida. Li ho agraeixo. Poc a poc… poc a poc… poc a poc…

Al Miracle, el cap de setmana abans de Sant Miquel, es va fer la presentació del llibre Preguem els Salms, de Daniel Bourguet, traduït pel Ramon. Ell no hi era… Bé: hi era d’una altra manera. En el cor de tantes persones que l’estimem.

Un parell de mesos abans, al juliol, també al Miracle, el taller A la natura, per recuperar-nos. Natura i espiritualitat. Cel i terra. Dues estades enriquidores, com sempre ho han estat, per a mi, al Miracle.

Santa Teresa, Sant Miquel… per Sant Agustí va morir el meu pare, als 93 anys.

Portem al cor (de vegades, a la butxaca ;-)) les persones que estimem. I les recordem en la natura, en la pregària, en el contacte amb tots aquells i aquelles que els tenen presents.

I avui faig meu el silenci del Miracle. Silenci. Pregària. Bàlsams que guareixin ferides.

Rosa Maria Morrón

Montserrat , amb mascareta

A partir del minut 9:09 trobareu la renovació de vots d’en Ramon

Els qui avui hem pogut assistir a la celebració dels 50 anys de professió d’en Ramon Ribera hem trobat un Montserrat insòlit, exultant de primavera i buit de personal. Dins i fora de la basílica. I els pocs que hi érem estàvem amagats rere les mascaretes. No podem dir que ens ha costat reconèixer-nos, però gairebé.

Segurament moltes de les persones que llegiu el blog ens haguéssiu acompanyat en d’altres circumstàncies. Envoltats tots plegats, això sí, de turistes de tota mena, especialment de coreans (en Ramon té ben estudiada la composició de la macedònia turística pre-pandèmica!).

Una cerimònia molt senzilla i continguda. I una bona ocasió per saludar-nos després a cop de colze i mantenint les distàncies i per celebrar plegats tanta vida compartida: la natura faci-fred-faci-calor, el silenci, les caminades, les converses, les audicions, l’Atzar, el Llibre, l’acollida sempre afectuosa i respectuosa d’en Ramon i del monestir, els àpats fantàstics de la Mercè, el cinema, les fotografies… Moltes coses que avui, a Catalunya Religió, en Josep Gordi recollia en un article on els Amics de la Casa del Miracle ens hi sentim també molt reflectits.

Per molts anys, Ramon! ens sentim agraïts i feliços d’haver-te trobat!

caminar, mirar, deixar-se interrogar

El camí com una paràbola de la vida. Segur que gaudireu d’aquesta entrevista, gairebé conversa, entre dos monjos de Montserrat: en Sergi d’Assís i en Ramon Ribera. L’experiència d’en Ramon, que va fer el camí de Sant Jaume, sol, des de Montserrat per celebrar els seus primers 25 anys de vida monàstica, és ocasió per parlar del sentit de la vida, del silenci, de la solitud, de les pèrdues i dels horitzons… L’entrevista es va fer en castellà en el seu moment, perquè es pogués difondre millor. Gràcies a tots dos per la feina feta i per permetre’ns reproduir aquest video.

Una novetat estimulant: els salms, des de la poesia

book-2878724_1920Com a continuació de l’activitat la veu dels poetes, que servia de cloenda a les sessions del vell Natura & Espiritualitat, organitzem de fa anys un racó de literatura, especialment poesia, i vida. Prèviament hem tocat temes com l’epopeia de l’Èxode, ran d’una pel·lícula, i la poesia com a coneixement, el llibre dels Proverbis bíblic, Ramon Llull, l’Odissea i la Bíblia: les dues columnes de l’experiència d’Occident… Ara us proposem per fer-nos ressonar de la mà de dos poetes un clàssic de la literatura hebrea, el llibre dels Salms, que en néixer portem tots a les entranyes; més enllà del seu valor religiós, és una poderosa eina per expressar i elaborar els nostres sentiments més profunds, i per admirar la saviesa i la tècnica dels antics.
Amb el nom del taller, vora la bassa d’Òria, s’evoca la font, en concret al Miracle, lloc de descans per refer les forces i compartir l’experiència del camí; és precisament aquí on apareix la Verge Nena, encarnació de la Saviesa salvadora, veritable estrella de l’alba.
Menaran el present taller Ramon Ribera-Mariné, monjo i biblista, David Jou, poeta i físic, Maria Sevilla Paris, poetessa i filòloga, i Olga Nicolau, monja, economista i biblista.

I aquí en teniu el programa.

Preparant l’Advent

(Teresa Maria Castanyer) Encara que preparar la preparació pugui semblar insòlit, aquesta va ser la proposta de la Casa d’Espiritualitat del Miracle: dues setmanes abans de començar l’Advent, aquest temps que prepara el Nadal, una vintena de persones ens vam trobar un cap de setmana per preparar l’Advent, sota el lema “Paraula & Silenci”.

Així, doncs, hi va haver estones de silenci, compartit o en solitari, a Sant Gabriel, a l’oratori de la Casa, o caminant pels voltants si la pluja o el vent ho permetien. A més se’ns va proposar fer corones d’Advent, amb materials que ens va proporcionar la Mercè Solé i amb elements vegetals, que no costen gens de trobar en aquells encontorns. El silenci i la música van acompanyar també la majoria dels àpats.

He dit abans que el lema d’aquests dies era “Paraula & Silenci”. En la paraula vam tenir l’acompanyament d’en Josep Lligadas i del pare Ramon Ribera-Mariné, que ens van guiar en la lectura dels textos propis de la litúrgia d’Advent, especialment els llegits en l’Eucaristia dels quatre diumenges del cicle C, que correspon a l’any litúrgic que està a punt de començar. Vam veure també la primera lectura dels diumenges d’Advent dels cicles A i B, i les set antífones de la O, molt antigues, que es canten a Vespres del 17 al 23 de desembre.

D’aquestes antífones va sorgir la lletra de l’himne Veni, veni, Emmanuel, possiblement del segle VIII. La melodia, documentada des del segle XV, ha estat versionada per intèrprets d’estils molt diversos. El dissabte després de sopar ens vam reunir una estona per escoltar un parell de versions d’aquest himne, i un parell més de la cançó nadalenca possiblement més universal, Santa Nit.

Com a cloenda de la trobada ens vam reunir el diumenge després de dinar per valorar l’experiència i aportar suggeriments de cara a pròximes propostes. Tothom va coincidir que havia estat un cap de setmana molt profitós.

Teresa Maria Castanyer
novembre de 2018

“Que el bé continuï difonent-se a través de la Casa d’Espiritualitat del Miracle!”

“Que el bé continuï difonent-se!”. Amb aquestes paraules, Manel Gasch, monjo de Montserrat, tancava la seva intervenció en la presentació dels d’Amics de la Casa del Miracle el passat diumenge 27 de maig a la Casa Gran del municipi de Riner, a tocar del santuari. Una cinquantena d’estadants habituals de la Casa d’Espiritualitat del Miracle ompliren la sala i escoltaren els parlaments de Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat i president de la nova entitat, Assumpció Ros, secretària de l’associació, Xavier Poch, superior de la comunitat del Miracle, Immaculada Pujol, regidora i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Riner i Manel Gasch, monjo de Montserrat. L’acte havia començat amb un muntatge d’imatges de la natura i de les activitats que s’han anat fent al Miracle durant aquests onze anys passats, i es va cloure amb la intervenció de Laura de Castellet, especialista en música medieval (especialment en Hildegarda de Bingen) i veïna de Sant Just d’Ardèvol, que, a cappella, i acompanyant-se amb una viola i un llaüt, interpretà diverses peces profanes i religioses del repertori medieval

Continua la lectura de “Que el bé continuï difonent-se a través de la Casa d’Espiritualitat del Miracle!”