Benaurances del coronavirus

  • Felices les persones que tenen com a professió la neteja, perquè fan viables els espais per a la vida i ens recorden que la higiene és la primera i més bàsica de les prevencions.
  • Felices les persones que tenen cura, a casa o en un centre, de la fragilitat que ens és més estimada, en tota circumstància i arriscant la seva salut.
  • Felices les persones que estan passant en solitud tot aquest confinament. Tant de bo se sentin estimades per tots.
  • Felices les persones professionals de la salut, perquè posen amb molt d’esforç els seus coneixements i les seves habilitats al servei de la salut de tots, i ens ensenyen el valor de la generositat.
  • Felices les persones la feina de les quals no es veu perquè no sabem de logístiques, però que amb imaginació i rigor aconsegueixen eixamplar els espais de la cura i la solidaritat.
  • Felices les persones que fan recerca, perquè el seu estudi ens retorna l’esperança.
  • Felices les persones que treballen al camp, perquè de la seva atenció a la natura surt l’aliment imprescindible.
  • Feliços els homes i dones que són mestres i professors i que fan sentir el seu caliu als més petits i als joves, més enllà dels coneixements.
  • Feliços els treballadors i treballadores que, des de casa i sovint amb mitjans escassos, procuren que continuem disposant dels serveis necessaris i que l’economia no s’enfonsi.
  • Felices les persones que han perdut la feina o que no poden arribar a fi de mes, perquè ens recorden que per fer possible la justícia de Déu hem de canviar moltes coses de la nostra forma de viure.
  • Felices les persones que s’ocupen aquests dies de vetllar perquè els infants se sentin estimats, que l’alegria que creen els il·lumini la vida.
  • Feliços els homes i dones que fan feines poc valorades i mal pagades: repartint paquets, reposant prestatgeries, despatxant, conduint, perquè ens han retornat el sentit de l’agraïment.
  • Feliços els homes i dones que des de les administracions públiques, des de les Esglésies, des dels mitjans de comunicació mostren el seu interès per allò que ens passa i, en circumstàncies adverses, ens expressen la seva proximitat.
  • Felices les persones que voluntàriament s’impliquen en aquesta crisi per estar al costat dels qui més pateixen, perquè ens fan viure la plenitud de l’amor.
  • Felices les persones que es dediquen a la política i que amb humilitat prenen decisions difícils amb honestedat i posant el bé comú per damunt del propi prestigi i interès, perquè en la senzillesa hi ha la veritat.
  • Feliços els presos, els malalts, els qui no tenen papers, els maltractats, els refugiats, els que viuen al carrer, perquè Jesús és sempre al seu costat.

Col·laborem amb el confinament

Sapigueu que les activitats de la Casa que entren dins del confinament decretat se suspenen. Quan tot haurà passat, ja mirarem de refer el calendari.

Mentrestant, us desitgem que estigueu bons, que us sentiu acompanyats i que pugueu acompanyar la gent que estimeu, que aquesta pausa immensa ens serveixi a tots per repensar i repensar-nos sobre les prioritats de la Vida. Que no perdem ni el bon humor ni l’esperança! Mai com fins ara havíem viscut segurament l’anhel d’una Pasqua que ens renovi de cap a peus.

Bona Pasqua, doncs, a tothom, amb moltes ganes de retrobar-nos i de fer-nos una bona abraçada!

Contemplant l’hivern amb haikús

Sol d'hivern
joncs tremolant
Bassa tèrbola.
So de l'hivern
Branques seques despullades
El vent hi juga.
El fort vent parla
La branca seca respon:
Aquí em tens.
Entre les fulles seques,
roda la closca buida del cargol
empesa pel vent.
Matí d'hivern
Flor que ja despunta
en prat silent.
Jo també vull
deixar que el temps em prengui
allò que em sobra.
Tu-tu-it, tu-it
Cançó des de la branca
T'escolto, somric.
S'aixeca el dia
Flocs de neu en dansa
terra de cotó.
Núvols que viatgen,
serralada immòbil.
El cel s'ho mira.
Línies marrons
que lliguen mosaics de verd.
Tot és natura.
Quan mor el dia,
els arbres del bosc vetllen
silents i eterns.
Hace frío
El sol ciega el paisaje
Viento en el vacío.
Brilla un sol radiant.
De sobte, l'ombra arriba
i ens amortalla.
La bella imatge,
com la gràcia donada,
no és mai cercada.
Terra gris pàl·lid
Brins de verd camuflat
la mort s'esquerda.
Boira encesa
Escletxes de fum
Pedres ocultes.
Podries dar-me
un bocí de la calma
del teu hivern?
Arbre d'hivern
Et guaito des de l'ombra
Les arrels al sol.
Roure a l'hivern
Corall de terra ferma
Germans de forma.
Una campana,
única companyia,
sona a trenc d'alba.
La molsa ensenya
que pertot creix la vida
sense caldre arrel.
Im Laternenschein
Regenmuster auf Asphalt
Tropfen im Gesicht.
Més viu és el verd
com més blanca la neu
que l'allitava.
(A la llum de la llanterna
Patró de pluja a l'asfalt
Gotes a la cara).

Amb ull contemplatiu

(Òscar Bardají i Antoni Pou) La Casa d’Espiritualitat del Miracle organitza exercicis espirituals i altres activitats que fan descobrir l’espiritualitat en la natura, la fotografia, la literatura, la música, la cuina, l’ikebana (art floral). L’objectiu dels organitzadors és «que les persones que hi participin puguin tenir una experiència espiritual profunda, que aprenguin a tenir un ull contemplatiu de la realitat». El P. Antoni Pou, OSB, n’és el responsable.

Quins són els objectius de la nova temporada?

Potenciar el que funciona, no perdre el caràcter d’hostatgeria monàstica, fer una acollida personalitzada, iniciar en la interpretació simbòlica dels clàssics i de la Bíblia, possibilitar que homes i dones d’origen espiritual molt divers puguin trobar el seu camí de creixement humà i espiritual. Volem que els laics, després d’haver incorporat el nostre carisma benedictí, agafin més protagonisme en l’acolliment i en l’organització d’activitats.

Què proposen?

Volem continuar l’estil creat fa 12 anys pel P. Ramon Ribera. Proposem cursos que relacionen experiència de natura i espiritualitat, interpretació de somnis i Bíblia, literatura i salms. També n’oferim d’audició musical, per aprofundir en la nostra pròpia tradició cristiana i benedictina… I, davant la demanda de tècniques de silenci i meditació (mindfulness), cursos on s’integren natura, meditació i pregària del cor.

Què li aporta aquesta tasca?

És engrescadora, perquè ets testimoni de com es va creant el miracle de la transformació espiritual de tanta gent que s’hi apropa. Jo coordino i soc el lligam de la Casa amb la comunitat del Miracle i, en darrer terme, amb la de Montserrat, de la qual som monjos.

(Entrevista publicada al Full Dominical de Barcelona l’1 de març de 2020).

caminar, mirar, deixar-se interrogar

El camí com una paràbola de la vida. Segur que gaudireu d’aquesta entrevista, gairebé conversa, entre dos monjos de Montserrat: en Sergi d’Assís i en Ramon Ribera. L’experiència d’en Ramon, que va fer el camí de Sant Jaume, sol, des de Montserrat per celebrar els seus primers 25 anys de vida monàstica, és ocasió per parlar del sentit de la vida, del silenci, de la solitud, de les pèrdues i dels horitzons… L’entrevista es va fer en castellà en el seu moment, perquè es pogués difondre millor. Gràcies a tots dos per la feina feta i per permetre’ns reproduir aquest video.

confiar en l’hivern

(Mercè Solé) Em va ajudar a entendre-ho el cicle “Natura i Espiritualitat”, que organitza el Santuari del Miracle. Va ser una mirada tranquil·la a un hivern que es presenta després de despullar arbres i vegetacio de tot el que és superflu, que ens sotmet al vent i al fred, que ens replega a viure i treballar arreserats.

Això és el que passa en la natura, però jo vaig sentir que també és el que de vegades ens passa a les persones: perdem els punts de referència, perquè nosaltres ens fem grans o perquè algunes coses en què havíem cregut han esdevingut obsoletes; vivim dols i fracassos, i potser una certa solitud; mirem al nostre voltant i la lluita diària ens sembla que serà estèril. Coneixem millor les nostres limitacions i ens sentim fràgils. No veiem clars els camins. Vivim en la foscor i la nit és llarga. Però és dins d’aquest hivern, en un lloc invisible de la terra, on la llavor mor per convertir-se en un brot nou. És probable que si mirem el camp, cobert per la neu o la gebrada, no sapiguem veure-hi cap signe de canvi (bé, sobretot els urbanites!). I aleshores ens sorprendrem amb la primera brotada. Una brotada que no hagués estat possible sense el treball amagat i incert que s’ha fet misteriosament durant l’hivern, sota terra, que ha necessitat foscor, temps i pluja, i en el qual nosaltres no hi hem tingut part. No pot haver-hi primavera sense hivern.

És bonic pensar que, en el nostre interior, aquest despullament i aquest xoc de la nostra fragilitat amb la tossuda realitat, que sovint vivim tan negativament, també conté elements invisibles i gratuïts (que no depenen de nosaltres), que fan brollar la vida i l’esperança. Aquesta és l’experiència de l’Advent: esperar la llum en la foscor i creure que hem de continuar treballant el camp perquè algú en farà sorgir una brotada. Motiu d’alegria, sens dubte.

Del blog El Mosquit i el Camell

En el ressò dels salms

UNA COL·LECCIÓ DE POEMES DE DAVID JOU

PRESENTACIÓ

He escrit aquests poemes inspirats en els Salms en ser invitat a les jornades Els Salms, poesia d’avui?, organitzades per Ramon Ribera i Albert Soler a la casa d’Espiritualitat del Miracle, del 8 al 10 de novembre de 2019. Hi parlàrem Ramon Ribera, Olga Nicolau, Maria Sevilla i jo mateix, i hi hi hagué uns quaranta participants, molt atents i actius.

Reflexionar sobre l’actualitat dels Salms –o de qualsevol altre text religiós o clàssic- ens invita a repensar-los i a redescobrir-hi novetats –en el text i en nosaltres mateixos-. Rellegir-los en directe és la manera més simple i intensa de fer-los presents, de sorprendre’ns de la seva força, diversitat i riquesa, i dels filons de les seves imatges poètiques. Per això, els organitzadors proposaren la lectura personal d’una cinquantena de Salms escollits.

Per complementar aquesta visió, vaig escriure diversos poemes relacionats amb els Salms, des de les nostres inquietuds d’avui. Això ja ho va fer amb especial rotunditat i potència verbal Ernesto Cardenal als Salmos (1968), amb forta presència política i poemes bastant llargs i força paral· lels als Salms. També Mn. Ricard Cabré, a Salms d’avui (2015), ha reprès aquest tema, tot i que sense cercar paral· lelismes tan propers amb els Salms originals.

En els vuit primers poemes d’aquesta petita col· lecció, m’inspiro en alguns Salms i hi faig ressonar records, inquietuds i aspiracions d’ara. Els poemes novè, desè i onzè segueixen una estratègia ben diferent. Parteixen d’una lectura del conjunt dels Salms i, en una mena de desconstrucció, en vaig copiant els versos relacionats amb un tema donat (en el cas concret d’aquestes tres poemes, prenc com a temes la justícia, la nit, i la mirada). Després, combino els versos formant-ne un nou poema –afegint-hi de vegades alguns versos suplementaris per omplir algun buit o per contextualitzar més explícitament el tema. Els poemes desè i onzè, sobre la nit i sobre la mirada, estan formats gairebé exclusivament per versos originals dels Salms; en el poema novè, sobre la justícia, hi ha nou versos afegits per posar el poema en un context especialment proper i preocupant en el moment en què els escric. La combinació que proposo dels versos sobre la nit forma com un poema d’amor, més afí a l’esperit del Càntic dels Càntics que no pas al dels Salms, però va sortir així espontàniament i em sembla curiós fer-ho notar.

Finalment, he incorporat a aquesta petita col· lecció el meu Cant espiritual, escrit el 1996 i publicat anteriorment en diverses altres ocasions (vegeu, per exemple, el meu llibre Cant espiritual, 2018). El punt de partida del meu Cant van ser els seus dos primers versos, que em van venir a la ment no sé com. Són versos sobre el paper de la mirada divina en la realitat humana. Les quatre estrofes centrals del Cant parlen del contrast entre la rotunditat de l’ésser en la mirada divina, i el seu empobriment quan aquesta mirada es retira. No era conscient, mentre l’escrivia, de la proximitat amb tants versos dels Salms. Així, aquesta relectura dels Salms ha estat per a mi una sorpresa, en veure a posteriori quantes analogies hi havia entre versos dels Salms i temes tractats en el meu Cant. En el poema sobre la mirada que precedeix el Cant en aquest recull, he utilitzat els versos dels Salms dedicats a la mirada, per tal de facilitar l’accés a versos dels Salms sobre aquest tema.

En concret, els Salms no presenten la mirada de Déu com un espionatge sever, acusador i inquisitorial, sinó com un àmbit privilegiat que dóna vida i que protegeix el feble (Salms 53, 89, 102, 138). Quan la mirada de Déu es retira, la realitat s’emprobreix i s’atansa a la mort i el no-res (Salms 28, 30 i 104). Per això, en sentir-se abatut el salmista demana que Déu el miri (Salms 13, 31, 80 i 143). En general, l’atenció de Déu sorprèn el creient com un do misteriós i inesperat (Salms 8 i 144), un do que no poden oferir els ídols fets pels humans (Salms 115 i 135), ja que ens coneix a fons des d’abans del nostre naixement (Salm 139).

Com una mena de derivació llunyana dels Salms podríem pensar en els cants espirituals catalans (vegeu l’interessant estudi i proposta de Sam Abrams, Cants espirituals catalans, Quaderns de la Fundació Joan Maragall, número X, que es pot descarregar gratuïtament del lloc web de la Fundació ). Abrams destaca el paper dels cants com a interpetl· lació personal a Déu i discussió amb Déu, tal com passa amb la majoria dels Salms. Sense haver-m’ho proposat mentre l’escrivia (operación en la qual tenia presents els drets humans, les lleis de la natura, el ritme atrafegat de la vida actual, i el rostre i presència de l’Altre) el meu Cant resulta força paral· lel a la visió que tenen els Salms sobre la mirada divina.

Agraeixo la invitació de Ramon Ribera i Albert Soler a participar en aquestes jornades, i a la Fundació Joan Maragall per estimular el meu interès envers aquestes temes. Espero que algun d’aquests poemes estimuli algun lector a rellegir amb curiositat els Salms corresponents.

Barcelona – El Miracle – Barcelona, setembre-novembre de 2019

TAULA DE POEMES

La mirada còsmica

Malgrat la nostra petitesa (Salm 8)
Les matemàtiques parlen de la glòria de Déu (Salm 19)
Els fonaments del món (Salms 11, 18, 24)
El lloc on fas estada (Salm 84)

La mirada pública

Un temps amb gust de Salms (Salm 19)
L’alegria i la pietat (Salm 100)
M’espien, em vigilen, em segueixen (Salm 139)
Contra la mà dels injustos (Salm 140)

Tres descontruccions i un Cant

La justicia (Salms 7, 17. 25, 32, 35, 55, 56, 59, 69, 73)
La nit (Salms 6, 16, 17, 19, 22, 23, 36, 63, 91, 104, 109, 134, 139, 147)
La mirada (Salms 13, 28, 30, 49, 53, 80, 89, 102, 104,115, 135, 138, 139, 144)
Cant espiritual

Nadal abans d’Advent

Aquesta mena de centrifugadora “menja temps” en què vivim ens provoca algunes disfuncions ben curioses. Una, que les quatre setmanes d’Advent que ens han de preparar per al Nadal, queden curtes davant l’avidesa del consum. I per això abans de començar l’Advent, els llums del carrer ja brillen i la publicitat ens atabala. La història de l’espera d’aquell infant en bolquers, ajagut en una menjadora, queda en segon terme. Una altra d’aquestes disfuncions és que a nosaltres mateixos se’ns fa difícil de governar la nostra pròpia nau, i entre compres, cuines, àpats i neteges, un altre cop allò que és important acaba deixant pas a la urgència nerviosa del dia a dia. Continua la lectura de Nadal abans d’Advent

els salms continuen parlant…

(Maria Ferrer) ELS SALMS, POESIA AVUI? Amb aquesta pregunta com a proposta de treball ens reunírem Vora la Bassa d’Òria al Santuari del Miracle, ,el segon cap de setmana de novembre, unes 40 persones  amb la inquietud d’esbrinar i aprofundir en el significat i forma literària dels salms. El punt de partença dels assistents a la trobada el suposo força diferent però l’ objectiu era el mateix.

Continua la lectura de els salms continuen parlant…