El cel parla de la glòria de Déu, deia el salmista.
El cel està escrit en llenguatge matemàtic, deia Pitàgores.
Per tant, les matemàtiques
parlen de la glòria de Déu,
més encara del que ho fan els astres.
Silenciosament, sense dir res, sense que ningú els senti la veu,
el seu llenguatge arriba fins als límits del món,
s’escampa per tota la terra,
dona vida sense que calgui saber-lo.
Anar-ne descobrint el rastre omple el cor de goig.
Preserva’ns de l’orgull de creure’l creació nostra,
de pensar que ja en sabem prou,
de disposar-ne per al nostre poder,
d’humiliar amb ell la saviesa dels senzills.
El cel parla de la glòria de Déu
amb moltes llengües: les de la llum i les del càlcul,
les de l’amor i les del vertigen,
les dels enamorats i les dels savis
de tots els pobles de la Terra.
Feliç qui s’atura a escoltar-les,
qui se n’admira, se n’omple i les celebra.