TRES DESCONSTRUCCIONS I UN CANT

Salms 6, 16, 17, 19, 22, 23, 36, 63, 91, 104, 109, 134, 139, 147

Quan des del llit et recordo,
passo les nits pensant en tu.

Els dies, l’un a l’altre es transmeten el missatge,
l’una a l’altra se’l revelen les nits;
tens comptat el nombre dels estels,
els crides cadascun pel seu nom,
la lluna assenyala les festes,
el sol coneix el lloc on s’ha de pondre.

Em quedaria a casa teva,
a mitjanit em llevaria a lloar-te.

Amb tu la nit és tan clara com el dia,
amb tu no són fosques les tenebres.
ni que passi per la vall tenebrosa,
amb tu no tinc por de cap mal.
Tu omples de goig les portes del crepuscle,
a les nits instrueixes el meu cor.

Has vingut de nit a escorcollar-me el cor,
m’has provat al foc i no t’he fallat.

Però quan et crido i no em respons,
deixo el llit amarat de llàgrimes,
tota la nit no paro de plorar,
em fas tenir per llum la negra nit
i em ronden tots els animals de la selva.