la mirada

TRES DESCONSTRUCCIONS I UN CANT

Salms 13, 28, 30, 49, 53, 80, 89, 102, 104,115, 135, 138, 139, 144

Fotografia: Ramon Ribera-Mariné

Fins quan, Senyor, em tindràs en l’oblit?
Fins quan m’amagaràs la mirada?
Salva’m per l’amor que em tens.

Els teus ulls em veien des d’abans d’estar format,
i els anys que em destinaves
eren tots escrits en el teu llibre.
Però quan vas amagar la mirada,
vaig quedar trasbalsat.
Fes-me veure altre cop la teva mirada.

Si no fas cas de mi m’assemblaré
als qui baixen a la fossa de la mort,
veuré com moren els savis,
com se’n van els necis i els ignorants,
i abandonen als altres la seva fortuna.

Els ídols dels pagans són plata i or,
obra d’homes i res més:
tenen ulls, però no hi veuen;
tenen boca, però no parlen;
No estimen, no tenen vida, no salven.

Tu guaites des del cel i observes un a un tots els homes;
ets excels però mires els humils,
coneixes els altius de lluny estant,
et fixes en els que poblen la terra
per escoltar el plany dels captius,
per alliberar els condemnats a mort.

On fugiria de la teva mirada?
Veus si camino o si reposo, et són coneguts tots els meus passos.
Diré que m’amaguin les tenebres,
que tingui per llum la negra nit?
Per a tu no són fosques les tenebres
i la nit és tan clara com el dia.

Feliç el poble que t’aclama,
caminarà a la llum de la teva mirada,
però si deixes de mirar-lo s’esparvera,
si li retires l’alè, expira,
i torna a la pols d’on va sortir.

No ens tinguis en l’oblit.
Renova’ns amb la mirada.
Però qui som perquè te’n recordis, perquè t’hi fixis?
Senyor de l’univers,
Quan et podrem veure cara a cara?

David Jou

%d bloggers like this: