TRES DESCONSTRUCCIONS I UN CANT

Salms 13, 28, 30, 49, 53, 80, 89, 102, 104,115, 135, 138, 139, 144

Fins quan, Senyor, em tindràs en l’oblit?
Fins quan m’amagaràs la mirada?
Salva’m per l’amor que em tens.

Els teus ulls em veien des d’abans d’estar format,
i els anys que em destinaves
eren tots escrits en el teu llibre.
Però quan vas amagar la mirada,
vaig quedar trasbalsat.
Fes-me veure altre cop la teva mirada.

Si no fas cas de mi m’assemblaré
als qui baixen a la fossa de la mort,
veuré com moren els savis,
com se’n van els necis i els ignorants,
i abandonen als altres la seva fortuna.

Els ídols dels pagans són plata i or,
obra d’homes i res més:
tenen ulls, però no hi veuen;
tenen boca, però no parlen;
No estimen, no tenen vida, no salven.

Tu guaites des del cel i observes un a un tots els homes;
ets excels però mires els humils,
coneixes els altius de lluny estant,
et fixes en els que poblen la terra
per escoltar el plany dels captius,
per alliberar els condemnats a mort.

On fugiria de la teva mirada?
Veus si camino o si reposo, et són coneguts tots els meus passos.
Diré que m’amaguin les tenebres,
que tingui per llum la negra nit?
Per a tu no són fosques les tenebres
i la nit és tan clara com el dia.

Feliç el poble que t’aclama,
caminarà a la llum de la teva mirada,
però si deixes de mirar-lo s’esparvera,
si li retires l’alè, expira,
i torna a la pols d’on va sortir.

No ens tinguis en l’oblit.
Renova’ns amb la mirada.
Però qui som perquè te’n recordis, perquè t’hi fixis?
Senyor de l’univers,
Quan et podrem veure cara a cara?