la justícia

TRES DESCONSTRUCCIONS I UN CANT

Salms 7, 17, 25, 35, 55, 56, 59, 69, 73, 32

Fotografia: Mercè Solé

Fes-me justícia, Senyor!
Fan amb la llei el que els dona la gana.
Jutgen amb falsedat.
Condemnen amb mentides.
Sentencia tu mateix la meva causa:
els teus ulls veuran qui té raó.

L’injust ja esmola l’espasa,
tiba l’arc i l’apunta;
posa a punt les armes mortals,
prepara fletxes enceses.
Tu, Déu just, dona la raó als innocents,
Tu que penetres el cor i els pensaments.

Fan de la llei una barricada
per defensar els seus ídols,
una mordassa per tapar-me la boca,
un martell per a esclafar-me.

Mira si en tinc, d’enemics,
i com en són, de violents, els seus odis.
Fes-me justícia, Senyor:
jo no tinc culpa i m’he portat honradament.

Acusa, Senyor, els qui m’acusen.
Aboquen damunt meu malediccions,
m’odien amb tota la ràbia,
m’agafa por i tremolo,
m’envaeix l’esgarrifança.

La seva llei és un parany,
va tancant tots els camins, un a un.
El que jo dic ho falsegen tot el dia,
m’espien des d’un racó, segueixen els meus passos.
Amb quina violència parlen!
Els seus llavis semblen punyals.

Només volen els meus diners,
menyspreen la meva paraula,
m’obliguen a tornar allò que no he pres.
L’orgull els fa de collaret, la violència de vestit,
es posen altius i amenacen amb la força.
Fins quan jutjaran contra justícia,
afavorint la causa dels culpables?

Salva’ns a tots del perill.
Muda el temporal d’odi en lluminosa bonança.

David Jou

%d bloggers like this: