Si els fonaments del món s’esfondren
El just, què hi pot fer?
Quin altre fonament del món
que el teu Amor, que la teva Voluntat?
Quin altre fonament que la paraula teva,
feta ment còsmica, matemàtica secreta,
espai expandint-se,
galàxies i partícules,
estrelles i planetes,
matèria convertint-se
en àtoms, en molècules, en vida,
en dinamisme que explora, ramifica i inventa?
Quina llarga història fins a arribar a una ment
capaç de desitjar-te, de parlar-te, d’intuir-te,
de fer projectes, d’imaginar-te, de discutir-te,
de rebel· lar-se, de cercar, de crear!
I la nostra paraula s’anà barrejant amb la teva,
en l’art, en la pregària, en el dret, en la ciència,
fins als nuclis dels àtoms, els gens, les xarxes neuronals,
la conquesta de l’espai i el domini del planeta.
Els fonaments del món començaren a cruixir,
amb el primer menyspreu, amb la primera crueltat,
amb l’ambició de poder i la plaga de les guerres,
amb l’esclavització de l’altre, amb la depredació i l’avidesa:
Com més poder teníem, més feríem el món,
més al descobert quedava la fragilitat de la Terra.
Que lluny de l’Amor que creava!
I s’estremien els fonaments de la Terra.