Temples, atris, cúpules, altars, observatoris:
llocs on sembla condensar-se una presència còsmica,
com en el focus d’una lent es concentren
els raigs de llum que venen de l’infinit.
Per això pots dir Senyor de l’Univers
i Un dia en els teus atris val més que mil a fora,
parlar del Déu de l’Univers
i anar-lo a cercar a un lloc concret:
sentir la intensitat d’un Tot
i la felicitat dels llocs on ens hem sentit eterns!
Que n’és d’amable el lloc on fas estada.
Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor.
Feliç el qui viu a casa teva lloant-te cada dia.
Hi ha molts llocs que ens poden fer de temple,
però pocs com aquells on ens ha sacsejat
la profunditat de l’existència,
on ens hem sentit plenament d’aquí i de més enllà,
on el fons del cor s’ha fos amb el cim de les estrelles.