Mostra totes les entrades de Amics de la Casa del Miracle

El roc de la marededéu, a estudi!

DSC_0197(Ramon Ribera-Mariné) El passat divendres, 26 d’octubre, van venir a retirar el roc de la marededéu per consolidar-lo i estudiar-lo. Calculen que estarà absent entre dos i tres anys i aleshores, si hi ha pressupost, es decidirà si es torna o no. L’estudi, promogut pel Museu diocesà i comarcal de Solsona, abasta mitja dotzena d’esteles antigues de la comarca, la més important i popular de les quals és la de Sant Gabriel, que, a més, era utilitzada habitualment per algunes activitats de la Casa d’Espiritualitat. D’aquesta notícia n’informa també Catalunya Religió. Continua la lectura de El roc de la marededéu, a estudi!

La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa

(Arnau Vives) “Escolta’m, escolta el meu silenci. El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa. Quan dic ‘aigües abundants’ estic parlant de la força del cos a les aigües del món. Copsa aquesta altra cosa de què en realitat parlo perquè jo mateixa no puc. Llegeix l’energia que hi ha en el meu silenci.” Clarice Lispector va deixar escrites aquestes línies magnífiques a la novel·la Aigües vives. Què estava expressant? “El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa.” Quan comuniquem una experiència no podem fer més que acostar-nos-hi, mai dir-la, el que hi ha darrere sempre va més enllà, però l’espai silenciós on no arriba la paraula també forma part de la paraula. Aquesta paradoxa del llenguatge, la distància que es crea entre com percebem la realitat i com és, ha trobat un desllorigador singular quan l’atén la literatura. Us ho explicaré. Continua la lectura de La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa

Amb el mantell d’Elies

110 a Miracle foto

(Concepció Rovira) És d’hora, m’he despertat i la son no ha volgut tornar, així que estic escrivint abans d’anar a Laudes. Des de la finestra de l’habitació del monestir del Miracle noto la nit fosca, sense lluna, imposant encara el seu mantell de negror. Molt aviat per Orient, el sol sortirà i permetrà contemplar un paisatge amorós i treballat.
El profeta Elies estimava Déu, però era humà i temia per la seva vida. Va perdre les forces, la temença era massa forta i va fugir per amagar-se a la cova de la muntanya de Horeb.
La veu del Senyor va interpel·lar-lo insistentment: “Que hi fas, aquí, Elies?”. (1 Reis19,9-18). Vencent els seus temors, pren la decisió de seguir a Déu. El profeta surt del seu amagatall, per anar a la recerca d’Eliseu, el seu deixeble i receptor del seu mantell a la fi de la seva missió profètica. Continua la lectura de Amb el mantell d’Elies

“Que el bé continuï difonent-se a través de la Casa d’Espiritualitat del Miracle!”

“Que el bé continuï difonent-se!”. Amb aquestes paraules, Manel Gasch, monjo de Montserrat, tancava la seva intervenció en la presentació dels d’Amics de la Casa del Miracle el passat diumenge 27 de maig a la Casa Gran del municipi de Riner, a tocar del santuari. Una cinquantena d’estadants habituals de la Casa d’Espiritualitat del Miracle ompliren la sala i escoltaren els parlaments de Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat i president de la nova entitat, Assumpció Ros, secretària de l’associació, Xavier Poch, superior de la comunitat del Miracle, Immaculada Pujol, regidora i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Riner i Manel Gasch, monjo de Montserrat. L’acte havia començat amb un muntatge d’imatges de la natura i de les activitats que s’han anat fent al Miracle durant aquests onze anys passats, i es va cloure amb la intervenció de Laura de Castellet, especialista en música medieval (especialment en Hildegarda de Bingen) i veïna de Sant Just d’Ardèvol, que, a cappella, i acompanyant-se amb una viola i un llaüt, interpretà diverses peces profanes i religioses del repertori medieval

Continua la lectura de “Que el bé continuï difonent-se a través de la Casa d’Espiritualitat del Miracle!”

Neixen els Amics del Miracle

El Santuari del Miracle, al Solsonès, compta des de l’any 1901 amb una petita comunitat de monjos de Montserrat, els quals s’ocupen també de la gestió de la Casa d’Espiritualitat, que s’obrí l’any 1981. Durant els darrers 10 anys, la casa ha ofert activitats de caire molt divers, sempre amb la voluntat d’ajudar els estadants a viure l’Evangeli i a gaudir de la natura que envolta el santuari. El “Temps per a Déu” (temps de pregària o d’exercicis), el cicle, que s’ha anat repetint en diverses ocasions, de les quatre estacions de “Natura & Espiritualitat”, les audicions musicals de les grans obres de la música religiosa, la pregària del cor, la fotografia, la literatura, les caminades contemplatives, l’observació de la fauna i la flora, fins i tot la cuina, han anat deixant empremta en moltes persones, fins al punt de plantejar-se la creació dels Amics de la Casa del Miracle, amb l’objectiu de promoure-la, donar-la a conèixer i oferir-li el suport necessari.

Continua la lectura de Neixen els Amics del Miracle