Mostra totes les entrades de Amics de la Casa del Miracle

SILENCI AL SANTUARI DEL MIRACLE

(Pablo Gil) El passat cap de setmana del 7, 8 i 9 de maig, vàrem poder gaudir, per fi, d’un retir de silenci amb tot el grup del Centre Amaiti (de Barcelona) a la Casa d’Espiritualitat i tot l’entorn del Santuari del Miracle.

No és el primer retir al qual assisteixo, però si és ben cert que cada retir és diferent i produeix sensacions oposades en aquesta persona, davant aquest retir hi havia una certa agitació, fins i tot excitació, després de tant de temps (i quin temps!) sense poder ajuntar-nos en un sol entorn, en Un sol, tots junts.

Continua la lectura de SILENCI AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle i les obres que s’acosten

L’alcalde de Riner, Joan Solà va tenir l’amabilitat de d’explicar-nos les obres que són a punt de començar als entorns del Santuari del Miracle i que està previst que finalitzin a finals de juny.

Es tracta de portar a terme una adequació del camí orbital que tots estem acostumats a fer quan tenim la sort d’hostatjar-nos uns dies al Miracle. Partint de la Casa anirem cap els bancs dels roures, cap a la capella de la Desaparició , seguirem el camí de xiprers i cap al passeig de darrere l’esglèsia, per passar davant del cirerer, la formatgeria, les vinyes, i, fent el  revolt , tornarem a la carretera per arribar al punt de partida. Aquest adequació permetrà fer accesible a les persones amb discapacites físiques aquest entranyable camí.

També s’aprofitaran aquestes obres per fer un nou ordre ens els aparcaments dels voltants dels allotjaments per tal de millorar-los.

Vàrem aprofitar la visita per demanar a l’alcaldes la possibilitat d’instal·lar algun cartell demanant que es respecti el silenci acollidor del recinte. Potser tindrem sort i ho faran!

Ens agradarà veure aquestes millores i gaudir-les.

Assumpció Ros

L’Ikebana ha tornat al Miracle

Després de l’inevitable paréntesi que ens ha imposat la pandèmia els dies 26, 27 i 28 de març  l’ikebana ha tornat al Miracle.

Han tornat les branques, i  les flors envoltades de silenci.

Aquest cap de semana un reduït grup de persones hem gaudit de la pràctica de l’ikebana. El bosc que comença a renéixer ens ha regalat una infinitat de bellesa. Veient-la hem escoltat els batecs dels nostres cors que també volien abandonar la letargia d’aquests mesos de confinament.

Seguint humilment les petjades d’en Vicenç Santamaria i d’en Ferran Rodríguez hem obert un nou espai on compartir branques, flors, recipients i aquell neguit per cadascun dels seus moviments que ens porten al gaudi de la composició floral que ens harmonitza.

Després d’aquest retrobament proposem la continuïtat d’aquest espai privilegiat que ens regala el Miracle. Volem aplegar persones que ja hagin practicat l’ikebana (molt o poc) i també persones que vulguin aproximar-se a aquest preciós art japonés que ensenya l’escola Sogetsu de Tòquio.

Fins la tardor. Sayonara

Assumpció Ros

Per a escoltar l’obra musical de Johann Sebastian Bach (1685-1750) i gaudir-ne

Una de les activitats amb més fidels adeptes del Miracle són, sens dubte, les audicions a càrrec del pare Jordi-Agustí Piqué. Divendres Sant un bona colla (uns quants des del Miracle i la resta des de casa) vam gaudir d’un comentari de la Passió segons sant Joan de Bach. Arran d’aquesta audició, un dels participants, Josep Nuet, ha preparat aquest recull de pàgines web d’interès per a totes les persones que estimen la música de Bach. Tot un regal que agraïm!

Continua la lectura de Per a escoltar l’obra musical de Johann Sebastian Bach (1685-1750) i gaudir-ne

Silenci, agraïment, relació: tres espais del Miracle

La primera vegada que vaig prendre part en una activitat del Miracle va ser en un curs de “Fotografia i espiritualitat”, un curs breu, poc tècnic (per sort, perquè jo de fotografia no en sé gaire!), però em va aportar dues coses: aprendre a mirar l’espai i aprendre a obrir l’esperit per captar-ne alguna cosa més enllà de la bellesa del paisatge, que és molta.

Continua la lectura de Silenci, agraïment, relació: tres espais del Miracle

Un cap de setmana al Miracle… des de casa

Impressions personals

Les audicions del Miracle –que es van haver de cancel·lar el 2020 a causa de la covid19- s’han reprès el 2021 en un format “una mica” diferent. Els tres dies al Miracle, amb les cinc sessions de costum, amb els àpats en comú, amb les passejades pels voltants de la casa, amb la participació en les pregàries dels monjos, amb el breu i magnífic recital del pare Jordi-Agustí a l’orgue del segle XVI… tot això que omple un cap de setmana de març es va convertir en tres videoconferències –dues el dissabte 6 i una el diumenge 7- que cadascun dels assistents va poder seguir mitjançant ordinador, tauleta o mòbil. Tots confinats, i tots al Miracle. Les cares conegudes que vèiem a les finestres del zoom ens transportaven al Solsonès.

L’obra proposada era la Missa Solemne de Santa Cecília, de Charles Gounod. De la vintena llarga de participants, alguns, entre els quals m’incloc, no la coneixíem i vaig agrair els materials que prèviament ens va fer arribar el pare Jordi-Agustí, per poder tenir un tast de la composició tot esperant l’anàlisi musical i textual que ens oferiria durant les tres sessions.

Entre els materials enviats amb antelació no hi havia la gravació que vam escoltar majoritàriament, i que no era d’un concert sinó d’una missa celebrada a l’església de Sant Pau (Sint-Paulus) d’Anvers, a Flandes, amb solistes, cor i orquestra situats al “cor de dalt”. El mateix diumenge al vespre ens va arribar l’enllaç per poder escoltar la gravació sencera, i això em va permetre fixar-me bé en l’espai on tenia lloc la litúrgia. Un temple tardogòtic, una decoració barroca i una música romàntica eren el marc d’una celebració eucarística del segle XXI. Vaig trobar molt suggerent aquesta harmonia d’espai i temps.

I encara que va ser “com si”, i tot va anar molt bé, tant de bo no triguem a recuperar les audicions a la Casa del Miracle, amb les cinc sessions de costum, amb els àpats en comú, amb les passejades pels voltants de la casa, amb la participació en les pregàries dels monjos, amb el breu i magnífic recital del pare Jordi-Agustí a l’orgue del segle XVI…

                                                                  Teresa Maria Castanyer i Bachs

                                                                                    

Literatura i meditació

Des del 2018, la Casa d’Espiritualitat del Miracle ha estat l’espai on uns quants alumnes de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona han pogut posar en pràctica en diverses ocasions la connexió entre literatura i meditació. Ells mateixos n’han deixat constància escrita, que hem recollit en aquest blog:

Doncs ara el professor Arnau Vives, assidu a aquestes trobades, ha publicat un article a la prestigiosa revista Estudis Romànics sobre les activitats realitzades a la Casa. Porta per títol “Literatura i meditació en els estudis universitaris de filologia”. El podeu llegir aquí. Per poc que us agradi el silenci i la literatura, estem segurs que us agradarà!

Preguem per les persones tancades als centres d’internament per a estrangers

Senyor, tu que a ningú veus com a un estrany
i a ningú deixes sense la teva protecció,
conforta els nostres germans i germanes migrants
perseguits i els detinguts en els CIE.
Concedeix-los a tots fortalesa i serenitat
per a afrontar els difícils moments que viuen.
I a nosaltres, dóna’ns un amor fort i decidit,
per poder ser hospitalaris, acollidors i profètics.
Ajuda’ns a posar els mitjans per lluitar
per una reforma migratòria integral
i pel tancament dels CIE.
En aquest món, que sembla tan deshumanitzat,
ajuda’ns a ser llum en el nostre entorn.
Llum que ajudi a deixar enrere la hostilitat
per donar pas a la hospitalitat i l’acollida.
Ajuda’ns a caminar sense pors, i a plena llum,
com a filles i fills del mateix Déu.

(De la pregària que ara mateix acaba de fer-se davant del CIE de Barcelona, organitzada per Migrastudium)

Del Barroc del retaule al barroc prehistòric

L’he vist molts cops, però sempre n’espero alguna cosa nova. El camí de pujada va bé per pensar. El retaule barroc diu que per brillar cal amagar la matèria, cal dissimular-la sota tota mena d’exuberàncies, com si ens fes nosa; però alhora acumula tot un bosc, com si calgués amuntegar la fusta per assegurar-se que hi ha alguna cosa a sota, i potser de tant amuntegar i tant daurar acaba fent evident que dins de tota aquella matèria hi ha alguna mena d’insuficiència, una buidor inquietant. ¿I si calgués fer el contrari? Exposar l’austeritat, mostrar-la en el seu magnetisme, en la seva aura. No daurar res. Venerar el roc. El dolmen descontextualitzat té una simplicitat que pica, com un poema de Brossa o una escultura de Tàpies. Et diu simplement: mira el món, l’havies vist milers de vegades i no et pensaves que era així. Al voltant s’esbatanen els horitzons, les muntanyes del nord i del sud, les pinedes, els rostollars, les cases, les carreteres que cal·ligrafien la terra.

Finalment arribo a dalt, tot suat, i la llosa prehistòrica no hi és: només queden els dos pilars. Un cartell informa que se l’han enduta per restaurar-la; les decoracions s’engrunaven i a l’aire lliure s’haurien esborrat.

Dos pilars sense res a sobre. Potser encara és millor així: el buit elevat, enaltit, vibrant sota la calda d’agost, per mostrar allò que no es veu.

(Raül Garrigasait, País barroc, L’avenç: Barcelona 2020, plana 84)