Mostra totes les entrades de Amics de la Casa del Miracle

Montserrat , amb mascareta

A partir del minut 9:09 trobareu la renovació de vots d’en Ramon

Els qui avui hem pogut assistir a la celebració dels 50 anys de professió d’en Ramon Ribera hem trobat un Montserrat insòlit, exultant de primavera i buit de personal. Dins i fora de la basílica. I els pocs que hi érem estàvem amagats rere les mascaretes. No podem dir que ens ha costat reconèixer-nos, però gairebé.

Segurament moltes de les persones que llegiu el blog ens haguéssiu acompanyat en d’altres circumstàncies. Envoltats tots plegats, això sí, de turistes de tota mena, especialment de coreans (en Ramon té ben estudiada la composició de la macedònia turística pre-pandèmica!).

Una cerimònia molt senzilla i continguda. I una bona ocasió per saludar-nos després a cop de colze i mantenint les distàncies i per celebrar plegats tanta vida compartida: la natura faci-fred-faci-calor, el silenci, les caminades, les converses, les audicions, l’Atzar, el Llibre, l’acollida sempre afectuosa i respectuosa d’en Ramon i del monestir, els àpats fantàstics de la Mercè, el cinema, les fotografies… Moltes coses que avui, a Catalunya Religió, en Josep Gordi recollia en un article on els Amics de la Casa del Miracle ens hi sentim també molt reflectits.

Per molts anys, Ramon! ens sentim agraïts i feliços d’haver-te trobat!

L’ATENCIÓ: córrer per atendre l’altre

Abans d’estimar una persona, l’has de veure. L’atenció és la primera actitud espiritual; a partir d’ella es pot ser empàtic per arribar a connectar amb la persona.

Capella de l’hostatgeria del monestir benedictí de Singeverga

Fer silenci és conrear l’atenció. Quan fas silenci perceps coses que abans no veies: la pròpia respiració, els sons que se senten de fons… Mentre percebem no estem atents als pensaments que ens venen, perquè estem percebent la realitat. Com més ens exercitem en el silenci, podrem estar més atents a l’altre i no tant als nostres pensaments.

Hi ha un ritual a la Regla de sant Benet per rebre un hoste: primer es prega, i després s’abraça i es besa la persona. Són els petits detalls els qui donen el salt qualitatiu: se somriu a la persona, se l’abraça… Acollir és mostrar la persona que és ben rebuda.

Però cal tenir molta cura i ser conscient que l’altre és abans que nosaltres i que les nostres necessitats d’afecte. Perquè si no és així, tractarem bé a qui ens caigui bé, i no tan bé a qui no. Es tracta aquí d’acollir tothom sense excepció. I certament que tot plegat tindrà compensacions afectuoses per a qui acull, però aquestes no seran el motor primer de l’acollida. El que puguis rebre pel fet d’acollir incondicionalment serà com un regal de més a més.

També cal l’actitud de no creure’s superior a l’altre, en l’acollida. La persona humil fa que l’altre se senti còmode.

Finalment, seguint amb el ritual encara: es porta l’hoste a llegir i a pregar. Se l’acull donant-li tan menjar físic com espiritual: converses amb un cert nivell, no sols facilitant-li lectures.

(De la formació que Antoni Pou, monjo de Montserrat, oferí, el setembre passat, als hostatgers i voluntaris de la Casa d’Espiritualitat del Miracle)

Acollir els forasters com al crist

La filla pròdiga, de Charles Mackesy

Que vol dir tractar-lo amb el mateix amor que tens al mateix Jesús, perquè els monjos estimen el Crist per sobre de tot. Tots els qui acollim els hostes hauríem de tenir un estil propi amb els valors de la tradició i l’espiritualitat benedictina i de la tradició del cristianisme, i encarnar-los d’una forma concreta.

Volem acollir tothom qui trobi profitós venir. Acollir les persones tal com són, però també dir clar als altres què hi poden trobar, i què no, per no crear falses expectatives. En un hotel esperes que s’adaptin a tu, i un determinat benestar. I aquí, en una Casa d’Espiritualitat, es al revés: t’has d’adaptar tu al clima que hi ha.

Així, l’actitud de qui acull ha de tenir en compte dues perspectives: que l’hoste és fill de Déu, però que alhora té una realitat concreta. És a dir, acollim una persona en tot el seu misteri de fill o filla de Déu, però pot ser que la seva realitat concreta i la del propi funcionament de la Casa d’Espiritualitat, porti a haver de posar alguns límits o condicionants en el dia a dia. Una dimensió no exclou l’altra, ans al contrari, cal contemplar-les alhora en l’acollida.

(De la formació que Antoni Pou, monjo de Montserrat, oferí, el setembre passat, als hostatgers i voluntaris de la Casa d’Espiritualitat del Miracle)

Benaurances del coronavirus

  • Felices les persones que tenen com a professió la neteja, perquè fan viables els espais per a la vida i ens recorden que la higiene és la primera i més bàsica de les prevencions.
  • Felices les persones que tenen cura, a casa o en un centre, de la fragilitat que ens és més estimada, en tota circumstància i arriscant la seva salut.
  • Felices les persones que estan passant en solitud tot aquest confinament. Tant de bo se sentin estimades per tots.
  • Felices les persones professionals de la salut, perquè posen amb molt d’esforç els seus coneixements i les seves habilitats al servei de la salut de tots, i ens ensenyen el valor de la generositat.
  • Felices les persones la feina de les quals no es veu perquè no sabem de logístiques, però que amb imaginació i rigor aconsegueixen eixamplar els espais de la cura i la solidaritat.
  • Felices les persones que fan recerca, perquè el seu estudi ens retorna l’esperança.
  • Felices les persones que treballen al camp, perquè de la seva atenció a la natura surt l’aliment imprescindible.
  • Feliços els homes i dones que són mestres i professors i que fan sentir el seu caliu als més petits i als joves, més enllà dels coneixements.
  • Feliços els treballadors i treballadores que, des de casa i sovint amb mitjans escassos, procuren que continuem disposant dels serveis necessaris i que l’economia no s’enfonsi.
  • Felices les persones que han perdut la feina o que no poden arribar a fi de mes, perquè ens recorden que per fer possible la justícia de Déu hem de canviar moltes coses de la nostra forma de viure.
  • Felices les persones que s’ocupen aquests dies de vetllar perquè els infants se sentin estimats, que l’alegria que creen els il·lumini la vida.
  • Feliços els homes i dones que fan feines poc valorades i mal pagades: repartint paquets, reposant prestatgeries, despatxant, conduint, perquè ens han retornat el sentit de l’agraïment.
  • Feliços els homes i dones que des de les administracions públiques, des de les Esglésies, des dels mitjans de comunicació mostren el seu interès per allò que ens passa i, en circumstàncies adverses, ens expressen la seva proximitat.
  • Felices les persones que voluntàriament s’impliquen en aquesta crisi per estar al costat dels qui més pateixen, perquè ens fan viure la plenitud de l’amor.
  • Felices les persones que es dediquen a la política i que amb humilitat prenen decisions difícils amb honestedat i posant el bé comú per damunt del propi prestigi i interès, perquè en la senzillesa hi ha la veritat.
  • Feliços els presos, els malalts, els qui no tenen papers, els maltractats, els refugiats, els que viuen al carrer, perquè Jesús és sempre al seu costat.

Col·laborem amb el confinament

Sapigueu que les activitats de la Casa que entren dins del confinament decretat se suspenen. Quan tot haurà passat, ja mirarem de refer el calendari.

Mentrestant, us desitgem que estigueu bons, que us sentiu acompanyats i que pugueu acompanyar la gent que estimeu, que aquesta pausa immensa ens serveixi a tots per repensar i repensar-nos sobre les prioritats de la Vida. Que no perdem ni el bon humor ni l’esperança! Mai com fins ara havíem viscut segurament l’anhel d’una Pasqua que ens renovi de cap a peus.

Bona Pasqua, doncs, a tothom, amb moltes ganes de retrobar-nos i de fer-nos una bona abraçada!

Contemplant l’hivern amb haikús

Sol d'hivern
joncs tremolant
Bassa tèrbola.
So de l'hivern
Branques seques despullades
El vent hi juga.
El fort vent parla
La branca seca respon:
Aquí em tens.
Entre les fulles seques,
roda la closca buida del cargol
empesa pel vent.
Matí d'hivern
Flor que ja despunta
en prat silent.
Jo també vull
deixar que el temps em prengui
allò que em sobra.
Tu-tu-it, tu-it
Cançó des de la branca
T'escolto, somric.
S'aixeca el dia
Flocs de neu en dansa
terra de cotó.
Núvols que viatgen,
serralada immòbil.
El cel s'ho mira.
Línies marrons
que lliguen mosaics de verd.
Tot és natura.
Quan mor el dia,
els arbres del bosc vetllen
silents i eterns.
Hace frío
El sol ciega el paisaje
Viento en el vacío.
Brilla un sol radiant.
De sobte, l'ombra arriba
i ens amortalla.
La bella imatge,
com la gràcia donada,
no és mai cercada.
Terra gris pàl·lid
Brins de verd camuflat
la mort s'esquerda.
Boira encesa
Escletxes de fum
Pedres ocultes.
Podries dar-me
un bocí de la calma
del teu hivern?
Arbre d'hivern
Et guaito des de l'ombra
Les arrels al sol.
Roure a l'hivern
Corall de terra ferma
Germans de forma.
Una campana,
única companyia,
sona a trenc d'alba.
La molsa ensenya
que pertot creix la vida
sense caldre arrel.
Im Laternenschein
Regenmuster auf Asphalt
Tropfen im Gesicht.
Més viu és el verd
com més blanca la neu
que l'allitava.
(A la llum de la llanterna
Patró de pluja a l'asfalt
Gotes a la cara).

Amb ull contemplatiu

(Òscar Bardají i Antoni Pou) La Casa d’Espiritualitat del Miracle organitza exercicis espirituals i altres activitats que fan descobrir l’espiritualitat en la natura, la fotografia, la literatura, la música, la cuina, l’ikebana (art floral). L’objectiu dels organitzadors és «que les persones que hi participin puguin tenir una experiència espiritual profunda, que aprenguin a tenir un ull contemplatiu de la realitat». El P. Antoni Pou, OSB, n’és el responsable.

Quins són els objectius de la nova temporada?

Potenciar el que funciona, no perdre el caràcter d’hostatgeria monàstica, fer una acollida personalitzada, iniciar en la interpretació simbòlica dels clàssics i de la Bíblia, possibilitar que homes i dones d’origen espiritual molt divers puguin trobar el seu camí de creixement humà i espiritual. Volem que els laics, després d’haver incorporat el nostre carisma benedictí, agafin més protagonisme en l’acolliment i en l’organització d’activitats.

Què proposen?

Volem continuar l’estil creat fa 12 anys pel P. Ramon Ribera. Proposem cursos que relacionen experiència de natura i espiritualitat, interpretació de somnis i Bíblia, literatura i salms. També n’oferim d’audició musical, per aprofundir en la nostra pròpia tradició cristiana i benedictina… I, davant la demanda de tècniques de silenci i meditació (mindfulness), cursos on s’integren natura, meditació i pregària del cor.

Què li aporta aquesta tasca?

És engrescadora, perquè ets testimoni de com es va creant el miracle de la transformació espiritual de tanta gent que s’hi apropa. Jo coordino i soc el lligam de la Casa amb la comunitat del Miracle i, en darrer terme, amb la de Montserrat, de la qual som monjos.

(Entrevista publicada al Full Dominical de Barcelona l’1 de març de 2020).