El camí del monjo

(Fina Ginesta) Aquest llibre publicat per “Publicacions de l’Abadia de Montserrat” i escrit per Salvador Giralt és la transcripció d’una tanda de converses que es van realitzar entre l’estiu del 2017 i al llarg del juliol del 2018.

Salvador Giralt, l’entrevistador, comenta a la introducció que portava preparades una sèrie de preguntes, però que en fer-les prenien camins insospitats. “Són converses en espiral”. I “ La matemàtica dels afers espirituals és d’allò més desconcertant; un i un no sempre fan dos”.

La gràcia d’aquestes converses és que el lector es troba de ple també parlant amb aquests interlocutors, amb l’avantatge que en ser escrita, pot tornar una i una altra vegada a llegir i a madurar el que li hagi cridat l’atenció d’aquest diàleg.

En el primer capítol titulat “Els dos camins. La rutina” parlen del fet de caminar i una de les respostes és “Ja veus que per mi caminar és la paràbola d’una altra cosa”.

El segon capítol “L’entrada al monestir”,  ens explica la seva entrada al monestir i ens la conta d’una manera molt entretinguda. Destacaria la reflexió que fa sobre una lectura que els feien llegir al noviciat, L’Anàbasi. En Ramon Ribera en diu: “ M’ha ajudat molt aquest text, perquè per a mi la vida és això: un anar pactant des de la pròpia feblesa, contínuament, amb la realitat hostil perquè et deixi passar”.

El tercer capítol, “La pràctica interior”  parla de la muntanya com a símbol i pren un valor molt important en aquestes converses: “La muntanya és un símbol de diverses coses. En primer lloc, d’un esforç. La vida demana un esforç.”

El següent capítol “Monjos i Eremites. El Ritual, l’Escriptura” comenta la pràctica interior benedictina d’una manera molt entenedora i agradable. Les cites culturals que conté no afeixuguen gens la lectura, ans al contrari , hom té ganes de saber-ne més coses i d’aprofundir-les en relació al propi camí: “És un relat preciós. Llegir la Bíblia com una novel.la, com una gran novel.la”. “Hauríem de poder-la recuperar com a llibre més enllà del seu fet religiós. Com a llibre, simplement. De la mateixa manera que llegim l’Odissea, la Ilíada, l’Eneida, el Quixot, Tirant lo Blanc…”

Els capítols “El Miracle” i “El Retaule barroc, una interpretació”, fan referència al Miracle i la seva història. Contenen  unes fotografies que il·lustren les explicacions, mot ben detallades.

El llibre acaba amb un epíleg que reflexiona sobre el món actual en relació al monestir.

Per concloure diria que és un llibre amable i profund alhora. És una conversa escrita i té el to d’amenitat de la conversa, però alhora la pregonesa de les respostes fa que tinguis ganes d’aturar-t’hi, entretenir-t’hi i després, si cal, dir-hi la teva, ja que el lector n’és també un protagonista en participar-hi amb les pròpies reflexions.

Es combina el diàleg de fons amb anècdotes que confereixen un ritme molt agradable a la lectura.

És molt recomanable, tant per als qui coneixen el pare Ramon- així hi podran afegir el semblant i l’expressió- com per a qui el desconegui. Els lectors podem assaborir tots plegats com en pot ser d’agradosa i profunda una conversa. I com en som de privilegiats per a poder-la llegir i rellegir si ens ve de gust.

No us la perdeu!

Fina Ginesta