Agraïment en el silenci

Estimats Amics:

Per no solapar la nostra estada anterior amb la propera trobada de tardor de Natura i Espiritualitat, us envio les meves reflexions sobre la trobada en què vaig participar aquest estiu.

Com un mitjó girat: així em vaig quedar després de la presentació del recés. Jo venia amb la idea d’aprendre d’uns mestres i resulta que em vau convertir en el meu propi mestre, depenent, com no podria ser d’una altra manera, del més alt i millor.

Quin goig i quina joia retrobar-me amb mi mateix i poder sentir la veu del silenci i, certament, aprofitar i trobar curtes totes les estones per gaudir d’un missatge primigeni moltes vegades tristament oblidat.

Sembla que en la vida diària no tenim temps de res i menys de fer una introspecció interior. Poder fer-ho aquí i amb vosaltres és d’agrair molt i, per si fos poc, lligar-ho amb la natura i el paisatge no té preu.

Agraïment és el sentiment que domina la meva primera estada al Miracle, gaudir de la natura i comprende-la veient com el Creador és present en tots els seus estadis és un goig, que compartit amb la bona preparació de tot el curset per part vostra fa que el temps, sigui de dia o de nit, passi volant.

Voldria ressaltar el silenci també com a gran mestre i company i del tot necessari en la meva recerca. Vàrem venir en parella i quasi no ens parlàvem. A destacar la natura abans ja esmentada: vaig poder tenir una conversa amb les espigues de blat i un canvi de parers amb el núvols feréstecs i al final amics. 

Un gest em va captivar: el més gran, servidor de tots els més petits ens va anar acollint un per un en arribar. Així fins a mil petits miracles que varen fer de la meva estada un gaudir ple i curull que vull agrair de tot cor.

Silenci
I si fos Ell mateix
que tot ho pot
convertit en servidor
de tots nosaltres.

I si fos Déu creador
que per no fer esglai
es converteix
en el silenci…

I si fos l’Amor
en el seu vessant
més generós
que ens abraça.

I és amb el silenci
de la nostra pregària
que sempre i en tot lloc
et donem les gràcies.

Més sobre l’amor i els poetes

Una mica més avall trobareu les reaccions que va suscitar aquest cap de setmana intensiu sobre Martí i Pol, Machado i l’evangeli de Joan que vam fer al Miracle ara fa una setmana. Es fa molt difícil resumir-vos què vam treballar i el ressò que va tenir en els participants tot plegat. Però sí que podem compartir-vos dues altres coses per si són del vostre interès: el contingut de la vetllada musical de dissabte al vespre, en què vam escoltar gravacions dels poemes recitats o bé musicats, i la ressenya d’un llibre de Carles Ventura, Les crisis profundes de l’ànima, que expressa bé algunes de les coses que vam treballar. Confiem que us agradarà. L’ambient que vam viure i els nostres tastets creatius… us els haureu d’imaginar 🙂

Poesia de Machado

Poesia de Miquel Martí i Pol

Les crisis profundes de l’ànima

Les crisis profundes de l’ànima (Editorial Eleftheria, 2020, editat en català i en castellà) és una incursió per il·luminar els racons lúgubres i àrids del nostre cor sofrent. Deixa enrere intel·lectualismes i falses esperances, centrant-se en la possibilitat d’experimentar un autèntic procés de transformació. Per transitar els diferents estats anímics es fa necessari desenvolupar fortalesa interna, així com una confiança bàsica en la vida, temes que són tractats a fons.

Les seves pàgines ens mostraran la possibilitat de deixar de sofrir neuròticament, abraçar el patiment natural i travessar la confusió, el buit, l’angoixa, la culpa, la solitud, la depressió…

L’autor ens ajuda a copsar el sentit de les crisis i a reconèixer, comprendre i acceptar allò que jeu en la nostra pròpia ànima, on el més baix i el més alt conviuen en peculiar abraçada. Albirarem que la felicitat no és un premi a cercar sinó un present que ens ofereix la vida quan ens lliurem a ella, valenta, honesta i profundament. Així mateix, ens aporta un interessant apèndix que aborda la individuació, l’alquímia i les nits fosques de l’ànima des de la perspectiva de C.G. Jung. En conjunt, la seva lectura és una guia en aquesta, a voltes imprevista, baixada als propis inferns i el camí de tornada cap amunt, a la llum.

«Aquest llibre és una joia en brut i caldrà treballar-lo. La seva lectura no serà fàcil, però us asseguro que aquest esforç val la pena. En petites dosis». Lluís Racionero-

Carles Ventura i Pallarols és Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica, analista junguià i psicoterapeuta. Imparteix regularment seminaris al voltant de la psicologia de C. G. Jung, la psicoteràpia profunda i l’espiritualitat.

L’amor i els poetes

(Maria Puig) Aquí teniu un recull de les reaccions que ha suscitat l’activitat de L’amor i els poetes, que va tenir lloc el 15 al 17 d’octubre passat al Miracle. Roger Canadell, Carles Ventura i Antoni Pou van conduir-nos a través de la poesia de Miquel Martí i Pol, Antonio Machado i l’evangelista Joan. I aquestes han estat les reaccions dels participants, sovint reflectint els constrastos que ens ha revelat  la mateixa poesia:

Ha estat novedós, desvetllador.
Més enllà de l’aparença.
Llegir en profunditat.
Alegria.
Silenci i Trencar el Silenci.
Ombres i Llum.
Amor i Vida.
Sentit de l’Amor.
Espiritualitat.
Interiorització
Sofriment.
Crisi.
Oportunitat.
Com viure poèticament.
BELLESA.
Regal.
Arrelament i desarrelament.
Llum als ulls i pau al cor.
Beure i veure poesia.
Bateig de poesia.

Tanquem l’activitat amb molts aprenentatges, havent gosat fer de poetes durant 30 intensos minuts de molt sentiment, que hem compartit en gran companyonia.

I marxem amb la mateixa pregunta amb que vam començar l’activitat:

¿Què és l’Amor? Segurament,  quelcom massa gran per definir-lo, però bonic per sentir-lo en la veu dels poetes i en la saviesa  dels qui els interpreten. 

No us perdeu la propera edició!

Maria Puig Nart

El Senyor dels Anells: un viatge interior

Fotografies: Raül Maigí

(Raül Maigí) Des de la publicació d’El Senyor dels Anells (1954-1955) han estat incomptables les interpretacions que s’han donat a la gran epopeia de J. R. R. Tolkien (1892-1973). El mateix escriptor es va fer un tip de respondre cartes de lectors i va reiterar que ni pretenia fer cap al·legoria moral o política ni buscava fer un paral·lelisme amb el gran impacte que havia suposat la Segona Guerra Mundial. És un conte de fades. Tots els estudiosos que s’han endinsat en la seva obra, no obstant, coincideixen en la profunditat simbòlica d’El Senyor dels Anells, que pren força en el context monumental del conjunt del seu llegendàrium. També és de sobres conegut que Tolkien era catòlic devot, per això molts s’han entestat a cercar dobles lectures que, intencionades o no, hi són en part, perquè l’escriptor no es pot abstraure d’allò que sent i d’allò que l’envolta ‒ni tant sols en els gèneres fantàstics‒, encara que determinats valors o arquetips no són ni molt menys exclusius del cristianisme.

Prescindint de totes les etiquetes, què passa si es proposa una lectura en clau espiritual d’El Senyor dels Anells? I si els personatges i situacions narrades per Tolkien fossin un instrument per nodrir i exercitar la interioritat personal? Això és el que s’ha proposat un equip de docents dels Estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, que han organitzat el curs Treballem la nostra interioritat amb El Senyor dels Anells, que va tenir lloc del 8 al 12 d’octubre a la Casa d’Espiritualitat del Miracle. Les jornades es van fer per primer cop amb alumnes de Filologia Catalana al juliol passat i s’han repetit ara obertes a tothom. Per absoluta casualitat, el curs va coincidir en les mateixes dates en què la Sociedad Tolkien Española celebrava la seva trobada anual, l’EstelCon, tot i que no hi tenia absolutament res a veure.

La literatura fantàstica atorga múltiples possibilitats de lectura simbòlica. Rere el mite sempre hi ha l’expressió de veritats. Moltes obres clàssiques i contemporànies de ciència-ficció susciten debat polític i social, amb una intencionalitat clara de fer reflexionar el lector, de transformar-lo, de convidar-lo a millorar el món en què viu. Però és molt extraordinari ‒i diria que inèdit en el fàndom‒ que algú gosi anar més endins, i que convidi a fer una mirada introspectiva i profunda; en aquest cas, acompanyant en Frodo, en Sam, en Gòl·lum i companyia en el camí tortuós i meravellós de l’Anell Únic. Precisament, valgui la comparació, perquè en el confort de La Comarca s’hi està molt bé, i el més fàcil és fer unes pintes, cantar unes cançons, fumar en pipa, i no molestar-se gaire pels problemes del món. Interioritat com a antítesi de superficialitat.

En aquesta edició del curs hi van participar una quinzena de persones de diferents edats i amb vincles molt dispars en relació al famós llibre de Tolkien. Alguns ni tant sols havien llegit El Senyor dels Anells, encara que coneixien la història gràcies a la versió cinematogràfica. «El nostre objectiu és crear un espai on l’experiència literària pugui ser compartida amb atenció i calma, lluny de la dispersió i de les presses, lluny dels requeriments acadèmics. Un espai on lectura, escriptura i meditació s’alimentin mútuament», indica el professor Albert Soler, codirector del curs.

Van ser quatre dies intensos, amb meditacions, lectures, activitats d’escriptura, exercicis personals i debats en grup, conferències, visionats de fragments de les pel·lícules, i passejades en el magnífic entorn natural del Solsonès on es troba el Santuari del Miracle. Cada dia del programa situa els participants en episodis concrets d’El Senyor dels Anells, amb l’objectiu d’abordar el significat simbòlic dels elements literaris, i com aquests ressonen en l’interior i la pròpia actitud vital, amb un treball guiat sobre l’inconscient en clau jungiana. «Qui mira a fora somia; qui mira a dins, desperta», diu C. G. Jung.

El camí com a metàfora de la vida és un dels ensenyaments d’El Senyor dels Anells, aplicable a qualsevol realitat personal. Per això els participants del curs es van constituir en Germandat de l’Anell, amb l’objectiu de cercar, personalment i en grup, les pistes amagades en l’obra de Tolkien. La caducitat del món en clau ecologista, la maldat, el caràcter precari de les victòries, el sacrifici pel bé comú, l’ombra personal, la mutabilitat de la bellesa, el pas del temps, la vida com un trànsit, la virtut de la fidelitat i l’amistat, la relació entre destí i llibertat, l’ús del poder, la compassió i la misericòrdia, la reflexió sobre la mort… etc. Són múltiples les capes d’anàlisi, encara que si ho sintetitzem en les paraules de Tolkien els grans temes d’El Senyor dels Anells són «la Caiguda, la Mortalitat i la Màquina».

Aquest taller neix per iniciativa d’Albert SolerAlba Romanyà i Arnau Vives, que dinamitzen el programa docent «La paraula que ens construeix» des dels Estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Les activitats que organitzen aprofundeixen en la dimensió més existencial de la literatura i relacionen escriptura i lectura amb la pràctica de l’atenció i la meditació. Val a dir que el curs específic sobre El Senyor dels Anells s’ha organitzat per primer cop aquest any, però que ja n’han fet d’altres seguint el fil de la lectura meditativa sobre altres obres, com Incerta glòria de Joan Sales, o sobre el mite de Jonàs, revisitant textos de Mercè Rodoreda i Josep Carner. Aquests cursos s’organitzen en col·laboració amb l’associació Amics de la Casa del Miracle, i el P. Antoni Pou, monjo de Montserrat.

Fotografia: Mercè Solé

Des de l’Atzusac fins a Les Rades Grises, el viatge d’El Senyor dels Anells és una història que ens pot ressonar sempre, i activitats com aquesta, ho afirmo, contribueixen a refermar la passió per la literatura i el sentit de plenitud que aquesta ofereix, perquè no només alimenta sinó que traspassa capes i contribueix a un millor autoconeixement. Tant de bo que també ens faci millors persones, encara que això depèn de cadascú, perquè com en Gàndalf li diu a Frodo just abans d’emprendre el viatge: «L’únic que podem decidir és què en volem fer del temps en què ens ha tocat viure».

Raül Maigí, Les rades grises. Una mirada a la literatura fantàstica