150 salms, l’un rere l’altre

Disposats a llegir

Ho vam fer al Miracle, a finals de setembre: vam llegir tots els salms, l’un rere l’altre. Sense gaire explicacions. De fet havíem parlat dels salms en aquella Casa un munt de vegades: els salms a la Litúrgia de les Hores, els salms com a poesia (amb en David Jou i la Maria Sevilla), o els salms com a pretext, perquè sí. L’any passat, fins i tot a l’ACO vam fer els exercicis d’estiu sobre els salms, amb l’Olga Nicolau. En Ramon (Ribera) confessa viure rumiant salms, més en hebreu que en català. En les seves nits d’insomni o en les llargues caminades en el camí de Sant Jaume, llegeix, rellegeix i recita salms. Els seus amics intuïm que avui potser l’acompanyen a l’hospital, en els moments de consciència i en l’endormiscament propi d’una estada massa llarga a la UCI. El cert, tanmateix, és que en Ramon ha aconseguit transmetre als Amics del Miracle la seva passió.

Total, que l’Assumpció va pensar que seria una bona cosa aprofitar l’Aplec per llegir tots els salms d’una correguda. També com a homenatge a en Ramon. Finalment, vist que l’Aplec havia de tenir un relleu especial i que els salms no són un adjectiu, sinó que són un sucós substantiu, vam acordar dedicar-hi tot un cap de setmana. Estem molt acostumats a l’anàlisi i a la fragmentació. Llegir tot el poemari sencer, sense gaire comentaris, receptius a un contingut farcit d’expressions d’una gran força poètica, també de reiteracions i d’imatges que passen de la tendresa a la crueltat més gran és una bona sacsejada.

M. Claustre Solé ens va fer una bona introducció als salms

La lectura dels salms es va programar tenint en compte diversos criteris. En primer lloc, la distribució que ja fa anys en feu en Ramon. En Ramon i l’Olga veuen els salms, no pas com un recull més o menys ordenat de poemes dispersos, sinó com una unitat, on la significació de cada element ve donada també pel lloc on és, per tant, encara que es oients no coneguem explícitament l’estructura del poemari, segur que escoltar-los en aquest ordre i sense escapçar-ne cap de les unitats ajuda a la comprensió del conjunt.

En segon lloc, ho vam pensar tenint present que és difícil mantenir l’atenció de tots plegats durant tota la lectura, per tant tots ens fèiem càrrec que es produïen desconnexions en cada oient… i no passava res. De fet, quan vam fer la valoració de l’experiència, algú deia que l’oïda es torna a connectar gairebé inconscientment quan les paraules s’apropen a una realitat significativa per a cadascú. Ens vam donar permís per entrar i sortir, per no ser presents tota l’estona en la lectura. Però curiosament, a mesura que passaven les hores, l’atenció cap als salms més aviat creixia que no pas minvava. O sigui que de fet tots hi vam ser pràcticament tota l’estona.

Llegint els salms, davant la Capella de la Desaparició

En tercer lloc, vam optar per escoltar els salms, més que no pas per llegir-los. No estem gaire avesats a escoltar, requereix un plus d’atenció, per tant té el seu mèrit. Vam intentar, però, mantenir l’interès de diverses maneres: aprofitant els espais diversos que el Miracle ens regala, tan a l’aire lliure com vam poder, intentant així minvar possibilitats de contagi enmig de la pandèmia. A la nit (quin fred!) davant la capella de la Desaparició, a primera hora del matí, mentre es feia de dia, en un parell de parades en la caminada contemplativa. A la Bassa d’Òria, al claustre del monestir, davant del retaule del Santuari… i mentre esmorzàvem, dinàvem i sopàvem. La lectura dels salms també era variada: un lector, o dos o tres, o tots junts, o en cors que s’alternaven, segons el caràcter de cada salm. Reconec que la versió natural dels salms, la cantada, és la que vam deixar més de banda: no cantem, o cantem malament. Una pena, com deia la Montserrat Calduch, organista del Miracle i capaç de fer cantar les pedres, i que va tenir la deferència d’acompanyar-nos a l’orgue intercalant petites peces de l’escola montserratina mentre llegíem davant del retaule.

Vam deixar també que ressonessin dins nostre algunes versions musicades dels salms, de grans autors de totes les èpoques i en vam escoltar algun en hebreu i tot. Dissabte al vespre vam gaudir d’una audició dels Chichester Salms, de Leonard Bernstein.

Salms per esmorzar, dinar i sopar

Vam procurar donar una certa solemnitat a la lectura i fer més agradables els espais. La Teresa Barzano, que en sap molt, se’n va encarregar i va aconseguir sorprendre’ns. Llegíem en un faristol, al qual, a cada salm llegit, afegíem una baula. Una bona manera de visibilitzar la feina feta i de remarcar la unitat de tot plegat. En Luis Rubio, que és un artista, anava amunt i avall amb el faristol, que centrava les mirades.

Tot plegat no hagués estat possible sense la bona disposició i la participació d’un munt de lectors. I, contra tot pronòstic, els salms van cabre bé en l’espai que se’ls havia reservat i vam poder llegir-los tots, amb prou descans entre els diversos blocs de lectura.

A més a més de llegir els salms, vam comptar amb una molt bona introducció per part de la M. Claustre Solé, que ens va acompanyar dissabte al matí. I vam presentar un llibre traduït per en Ramon i publicat pel CPL, Preguem els salms, del pastor Daniel Bourguet, que van presentar l’Olga Nicolau i l’Albert Soler.

Albert Soler i Olga Nicolau

Un cap de setmana fantàstic.  L’organització de la lectura dels salms és complexa. Ja està feta. Es pot reutilitzar. Al vostre servei. I el fet de llegir tots junts, creatiu per si mateix, pot aplicar-se a qualsevol text de qualitat, de la Bíblia o de la Virgínia Woolf… Us regalem la idea.

La feina feta. El darrers tres salms. Faristol ple.

Mercè Solé

2 pensaments a “150 salms, l’un rere l’altre”

    1. Perdona, que hem trigat a respondre. Anar-hi en transport públic és complicat. Cal anar fins a Solsona (en bus, i només n’hi ha un al dia) i després en taxi. O bé en tren fins a Manresa, i després, també, en taxi. Quan s’hi fa alguna activitat col·lectiva, des dels amics procurem que funcioni l’ajuda mútua: busquem places lliures en els cotxes que pugen des de Barcelona o des de localitats de fàcil accés.

Leave a Reply