Acollir els forasters com al crist

La filla pròdiga, de Charles Mackesy

Que vol dir tractar-lo amb el mateix amor que tens al mateix Jesús, perquè els monjos estimen el Crist per sobre de tot. Tots els qui acollim els hostes hauríem de tenir un estil propi amb els valors de la tradició i l’espiritualitat benedictina i de la tradició del cristianisme, i encarnar-los d’una forma concreta.

Volem acollir tothom qui trobi profitós venir. Acollir les persones tal com són, però també dir clar als altres què hi poden trobar, i què no, per no crear falses expectatives. En un hotel esperes que s’adaptin a tu, i un determinat benestar. I aquí, en una Casa d’Espiritualitat, es al revés: t’has d’adaptar tu al clima que hi ha.

Així, l’actitud de qui acull ha de tenir en compte dues perspectives: que l’hoste és fill de Déu, però que alhora té una realitat concreta. És a dir, acollim una persona en tot el seu misteri de fill o filla de Déu, però pot ser que la seva realitat concreta i la del propi funcionament de la Casa d’Espiritualitat, porti a haver de posar alguns límits o condicionants en el dia a dia. Una dimensió no exclou l’altra, ans al contrari, cal contemplar-les alhora en l’acollida.

(De la formació que Antoni Pou, monjo de Montserrat, oferí, el setembre passat, als hostatgers i voluntaris de la Casa d’Espiritualitat del Miracle)

Benaurances del coronavirus

  • Felices les persones que tenen com a professió la neteja, perquè fan viables els espais per a la vida i ens recorden que la higiene és la primera i més bàsica de les prevencions.
  • Felices les persones que tenen cura, a casa o en un centre, de la fragilitat que ens és més estimada, en tota circumstància i arriscant la seva salut.
  • Felices les persones que estan passant en solitud tot aquest confinament. Tant de bo se sentin estimades per tots.
  • Felices les persones professionals de la salut, perquè posen amb molt d’esforç els seus coneixements i les seves habilitats al servei de la salut de tots, i ens ensenyen el valor de la generositat.
  • Felices les persones la feina de les quals no es veu perquè no sabem de logístiques, però que amb imaginació i rigor aconsegueixen eixamplar els espais de la cura i la solidaritat.
  • Felices les persones que fan recerca, perquè el seu estudi ens retorna l’esperança.
  • Felices les persones que treballen al camp, perquè de la seva atenció a la natura surt l’aliment imprescindible.
  • Feliços els homes i dones que són mestres i professors i que fan sentir el seu caliu als més petits i als joves, més enllà dels coneixements.
  • Feliços els treballadors i treballadores que, des de casa i sovint amb mitjans escassos, procuren que continuem disposant dels serveis necessaris i que l’economia no s’enfonsi.
  • Felices les persones que han perdut la feina o que no poden arribar a fi de mes, perquè ens recorden que per fer possible la justícia de Déu hem de canviar moltes coses de la nostra forma de viure.
  • Felices les persones que s’ocupen aquests dies de vetllar perquè els infants se sentin estimats, que l’alegria que creen els il·lumini la vida.
  • Feliços els homes i dones que fan feines poc valorades i mal pagades: repartint paquets, reposant prestatgeries, despatxant, conduint, perquè ens han retornat el sentit de l’agraïment.
  • Feliços els homes i dones que des de les administracions públiques, des de les Esglésies, des dels mitjans de comunicació mostren el seu interès per allò que ens passa i, en circumstàncies adverses, ens expressen la seva proximitat.
  • Felices les persones que voluntàriament s’impliquen en aquesta crisi per estar al costat dels qui més pateixen, perquè ens fan viure la plenitud de l’amor.
  • Felices les persones que es dediquen a la política i que amb humilitat prenen decisions difícils amb honestedat i posant el bé comú per damunt del propi prestigi i interès, perquè en la senzillesa hi ha la veritat.
  • Feliços els presos, els malalts, els qui no tenen papers, els maltractats, els refugiats, els que viuen al carrer, perquè Jesús és sempre al seu costat.