Contemplant l’hivern amb haikús

Sol d'hivern
joncs tremolant
Bassa tèrbola.
So de l'hivern
Branques seques despullades
El vent hi juga.
El fort vent parla
La branca seca respon:
Aquí em tens.
Entre les fulles seques,
roda la closca buida del cargol
empesa pel vent.
Matí d'hivern
Flor que ja despunta
en prat silent.
Jo també vull
deixar que el temps em prengui
allò que em sobra.
Tu-tu-it, tu-it
Cançó des de la branca
T'escolto, somric.
S'aixeca el dia
Flocs de neu en dansa
terra de cotó.
Núvols que viatgen,
serralada immòbil.
El cel s'ho mira.
Línies marrons
que lliguen mosaics de verd.
Tot és natura.
Quan mor el dia,
els arbres del bosc vetllen
silents i eterns.
Hace frío
El sol ciega el paisaje
Viento en el vacío.
Brilla un sol radiant.
De sobte, l'ombra arriba
i ens amortalla.
La bella imatge,
com la gràcia donada,
no és mai cercada.
Terra gris pàl·lid
Brins de verd camuflat
la mort s'esquerda.
Boira encesa
Escletxes de fum
Pedres ocultes.
Podries dar-me
un bocí de la calma
del teu hivern?
Arbre d'hivern
Et guaito des de l'ombra
Les arrels al sol.
Roure a l'hivern
Corall de terra ferma
Germans de forma.
Una campana,
única companyia,
sona a trenc d'alba.
La molsa ensenya
que pertot creix la vida
sense caldre arrel.
Im Laternenschein
Regenmuster auf Asphalt
Tropfen im Gesicht.
Més viu és el verd
com més blanca la neu
que l'allitava.
(A la llum de la llanterna
Patró de pluja a l'asfalt
Gotes a la cara).

Deixa un comentari