| Sol d'hivern joncs tremolant Bassa tèrbola. | So de l'hivern Branques seques despullades El vent hi juga. |
| El fort vent parla La branca seca respon: Aquí em tens. | Entre les fulles seques, roda la closca buida del cargol empesa pel vent. |
| Matí d'hivern Flor que ja despunta en prat silent. | Jo també vull deixar que el temps em prengui allò que em sobra. |
| Tu-tu-it, tu-it Cançó des de la branca T'escolto, somric. | S'aixeca el dia Flocs de neu en dansa terra de cotó. |
| Núvols que viatgen, serralada immòbil. El cel s'ho mira. | Línies marrons que lliguen mosaics de verd. Tot és natura. |
| Quan mor el dia, els arbres del bosc vetllen silents i eterns. | Hace frío El sol ciega el paisaje Viento en el vacío. |
| Brilla un sol radiant. De sobte, l'ombra arriba i ens amortalla. | La bella imatge, com la gràcia donada, no és mai cercada. |
| Terra gris pàl·lid Brins de verd camuflat la mort s'esquerda. | Boira encesa Escletxes de fum Pedres ocultes. |
| Podries dar-me un bocí de la calma del teu hivern? | Arbre d'hivern Et guaito des de l'ombra Les arrels al sol. |
| Roure a l'hivern Corall de terra ferma Germans de forma. | Una campana, única companyia, sona a trenc d'alba. |
| La molsa ensenya que pertot creix la vida sense caldre arrel. | Im Laternenschein Regenmuster auf Asphalt Tropfen im Gesicht. |
| Més viu és el verd com més blanca la neu que l'allitava. | (A la llum de la llanterna Patró de pluja a l'asfalt Gotes a la cara). |