Una Casa i uns amics

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Enguany s’ha celebrat, del 7 al 9 de juny, el ja tradicional Aplec dels Amics de la Casa del Miracle. Aquest cop, tanmateix, la trobada s’ha fet en unes circumstàncies especials. Però no avancem esdeveniments i anem a pams…

L’aplec començava la tarda del divendres. I els participants hi vam anar fent cap esglaonadament (algú, fins i tot, no va poder ser-hi fins dissabte al matí). La casa ens esperava, com sempre, endreçada i acollidora. Ens hi vam anar instal·lant i vam baixar a gaudir del sopar que, amb la sol·licitud habitual, havia preparat la Mercè. Després hi havia una sessió de presentació.

En aquesta reunió vam ser convidats a definir breument què significava per a nosaltres la Casa d’Espiritualitat. Els mots sortiren de seguida: aixopluc, lloc de pau, silenci, ocasió de sintonitzar amb un mateix, amb la natura, amb el transcendent… Hi havia consens a l’hora de definir aquest espai com a un referent molt rellevant en la vida de cadascú de nosaltres.

Però, ara, a la Casa, hi haurà canvis: en Ramon Ribera-Mariné, que, com sabeu, ha estat -mal que no ho vulgui reconèixer- el gran dinamitzador de tot això, ens fa saber que, per motius de salut, torna a Montserrat. En Toni Pou, monjo que molt sovint ha col·laborat en activitats a El Miracle, comunica que està decidit a assumir-hi més responsabilitats però que necessita tot l’ajut que li puguem aportar. De fet, ja hi ha unes quantes persones voluntàries que porten uns mesos implicant-se en el funcionament de la Casa. Ara, però, l’esforç que hauran de fer serà més gran i, per tant, caldrà ampliar el nombre d’amics col·laboradors. Amb aquestes reflexions acabem la sessió.

Un matí de debats

Comencem la jornada amb “Tres Retaules”. Els habituals ja sabeu que es tracta d’un temps per a interioritzar, que es pot viure mitjançant la pregària amb els monjos, o bé pujant a Sant Gabriel o gaudint d’algun altre espai de l’indret.

Després d’esmorzar, ens trobem per debatre la situació de la Casa Gran: se’ns presenta un resum de tot el que ja ha fet el grup dels amics voluntaris, es fan noves propostes i se n’analitzen els pros i els contres. Sorgeixen nous temes -alguns força complexos- i es posen sobre la taula opinions diverses (és evident que hi ha qüestions que, ara com ara, no tenen una resposta clara). La reunió és llarga i densa, per bé que enriquidora. Sortosament, en acabar, tenim una altra estona de “Tres Retaules”.

Tot canviant de ritme

Després de dinar (en silenci, com a l’hora d’esmorzar) i de reposar uns minuts, comencem la tarda amb una sessió de cine fòrum.  Veiem un documental (Això és ritme!) que descriu com va canviant la vida d’uns joves, de condició social desfavorida, a mesura que s’impliquen en un projecte artístic de gran abast. El film fa de bon veure i de bon comentar.

Després del cinema, entrem en contacte amb la natura i participem en una activitat d’aquelles que, aquí a El Miracle, anomenen “Cuidar l’entorn”. Proveïts d’estris diversos, traiem males herbes i ajudem a mantenir net el paratge; bé, si més no, aquesta és la intenció perquè cal reconèixer que alguns som més aviat maldestres en aquests afers…

Tot seguit, hi ha una nova sessió de “Tres Retaules”. I, després de sopar, tenim ocasió de mantenir l’actitud d’interiorització assistint a una audició musical que es fa a Sant Gabriel.

Silenci i paraules

Al matí gaudim d’una “Caminada Contemplativa”. En silenci, anant d’un a un, fem un recorregut per la zona. La natura, en plena primavera generosa, ens regala paisatges, sons, flaires, sensacions… És difícil no experimentar agraïment davant de tots aquests obsequis.

Després d’esmorzar, l’amic Josep M. Fisa, prevere, fa una xerrada sobre “La casa que és l’altre: pistes de treball”. “Comunitat”, “aixopluc”, “diversitat”, “acollida”, “discreció”, “cordialitat”, “alegria”, “aliment”, “vincle”, “apertura” i molts altres conceptes relacionats s’entrellacen en aquest parlament –ui!, em sembla que aquesta no és la paraula més adequada- d’en Josep M. que, lluny de fer una master class encarcarada, ens parla de realitat quotidiana i ens fa tocar de peus a terra.

Els “Tres Retaules” que vénen a continuació, els aprofitem, molts, per participar en la celebració eucarística del santuari. Algunes persones han de marxar tot seguit. La majoria, però, ens quedem i compartim el dinar.

Un final que és un principi

Abans de donar l’Aplec per acabat, en fem la posada en comú. Constatem que som davant d’uns canvis molt importants. Algunes coses, les veiem clarament: hem identificat allò que en diuen “els punts forts” i “els punts febles”. Però també hi ha interrogants, qüestions que sorgiran mentre anem fent camí. I les solucions no sempre seran fàcils. Caldrà ajut, molt d’ajut, de part de tots i de totes. Som, certament, davant d’una nova etapa: l’afrontem amb la convicció que, plegats, ens en sortirem.

Maria Teresa Fau

Deixa un comentari