Una nova escolta

(Marta Schröder) Aquest cap de setmana va ser la primera vegada que vaig anar a una audició musical guiada pel Pare Jordi Agustí a la Casa d’Espiritualitat del Miracle. I de ben segur no serà l’última.

El Pare Jordi ens va agafar de l’orella per endinsar-nos en l’obra mozartiana de la Missa de la Coronació, K. 317. Ell diu que la fe ens ve per l’escolta. Així, amb fe, vam emprendre el camí junts, compàs a compàs, com qui camina per un camí nou amb un company que coneix el lloc a fons i et va descobrint allò que a simple vista quedaria amagat.

A la base, l’època històrica en la qual aquesta bella música es va compondre: com es feien les misses en aquella època; les exigències de l’arquebisbe de la catedral de Salzburg per al qual treballava el compositor aleshores; el moment vital per què passava… Tot eren perspectives paisatgístiques que anaven donant un sentit nou a l’obra.

Vaig descobrir que el camí que hem caminat es converteix en un camí nou quan incorporem a la nostra vivència el paisatge que el sostè: l’harmonia de la composició musical amb el context històric. Aquesta harmonia de les parts entre elles i amb el tot es va anar desvetllant en la tridimensionalitat descoberta que fan de la vivència, més que un record, una transformació. La tridimensionalitat donada per les tres cares: pel text, la partitura i la melodia. Text de la litúrgia entès amb profunditat, llenguatge musical escrit a base de molta feina i coneixements i la tercera cara, l’única escoltada fins aquell moment, la música.

El Pare Agustí va descobrir per a nosaltres els secrets que hi havia dintre de cada dimensió integrant-les en el conjunt. Veure cada cara per si mateixa i en el tot d’aquell mateix poliedre musical que és la Missa de la Coronació de Mozart va fer que la meva orella, la meva ment i el meu cor també es fessin u i pogués escoltar d’una manera nova. I a la cúspide,  on conflueixen tots els vèrtexs, la genialitat de Mozart, l’esclat d’allò nou obrint l’ànima.

Vaig escoltar amb oïda, ment, cor i ànima com un tot i així vaig descobrir una nova obra. Per això puc dir que mai no coneixeré res del tot, que ens queda molt per descobrir infinitament i que cada descobriment és un nou tast de la plenitud insondable de la vida. És això el que, meravellada, es va obrir en la nova escolta i ara em fa escriure plena d’alegria i gratitud.

Marta Schröder

Un pensament a “Una nova escolta”

  1. Un comentari preciós sobre un cap de setmana que jo també vaig compartir. Gràcies, Marta!

Deixa un comentari