Des de Malabo

La Francina Gabarró ha participat sovint en les activitats de la Casa del Miracle. I sempre ha expressat les seves ganes de fer un servei a l’Àfrica. Doncs bé, ara ja hi és. Us transcrivim l’escrit que ha fet per a la revista L’Agulla.

Els diumenges a les deu la parròquia de Santa Claudina al barri de Lamper, a Malabo, queda plena d’infants. És una normalitat a totes les esglésies del país presenciar l’assistència de quitxalla. Unes eucaristies d’una durada de més d’una hora, les homilies són llargues de trenta o quaranta minuts. Una situació poc habitual per nosaltres els blancs, perquè les esglésies de les nostres parròquies no les omplim i quan estan plenes de canalla és quan fan la primera comunió.A Guinea Equatorial és freqüent assistir a la celebració de la primera comunió de nois i noies havent estat fent dos anys de catequesi a unes edats diferents de les nostres i em sembla encertat perquè són més conscients del que fan. Sempre veus la vestimenta de les noies i els nois molt engalanats, un recordatori de fa anys, vestits de mariners o vestides com unes princeses de contes de fades.

Aquesta presència dominical és un fet religiós i social, els pares volen que facin la primera comunió per tenir una formació religiosa, però potser no continuen anant a missa els diumenges i és un fet social perquè escenifiquen el seu testimoni d’amor als fills i filles i visualitzar que poden costejar aquesta despesa amb una celebració familiar. Els nois i noies assisteixen a missa el diumenge omplint de gom a gom els bancs i a vegades encara en falten. Les “martes”, les assistentes de la parròquia, poden buscar-te lloc per si arribes tard o vigilar que els infants es portin bé i escoltin al capellà de torn, encara que a vegades la seva homilia és poc adequada a la seva edat i no es concreta gens el missatge que es vol transmetre per limitacions del capellà, és una pena perquè caldria aprofitar millor aquesta gernació de canalla.

Quan en l’evangeli de Marc deia Jesús: Deixeu que els infants vinguin a mi, em pregunto quants nens i nenes assisteixen a l’església amb tota la seva serenitat i escoltant sense fer massa guirigall. De fet anar a missa el diumenge és fer quelcom diferent dels altres dies, a vegades deixar la mare sola a casa perquè avancin feina de la casa o simplement moltes dones estan treballant, el pare no sé sap on és, encara que a vegades pots veure famílies senceres a missa o pares amb els infants molt satisfets pel gest d’afecte que reben.

A l’escola religiosa també m’adono d’una minoria que tenen la consciència d’anar a una escola diferent d’altres; es resa abans de començar la classe després d’haver cantat l’himne nacional al pati de l’escola, i a vegades a la sortida. Enmig del trimestre s’assisteix a missa per alguna celebració concreta o en l’inici o cloenda del trimestre o del curs. Precisament aquest Dimecres de Cendra fem una eucaristia plegats.

Cal anar recordant el context religiós de l’escola, perquè el seu comportament després de fer la primera comunió és molt dubtós i no dona sentit al que ha celebrat fa unes setmanes. S’aprofundeix en aquest sentit i quan celebrem Santa Claudina recordant el seu missatge evangelitzador d’amor i acolliment dels infants.

No és una situació massa diferent de la nostra, em recorda els anys anteriors quan celebràvem amb tanta opulència la primera comunió i ara ja anem cap a una austeritat. Cal anar alimentant les ànimes més adultes i recordar als pares la necessitat del seu exemple de fe i compromís a l’església, encara que a les misses hi assisteixen molts adults, però a la parròquia hi manca molt compromís dels creients.

A l’evangeli de Marc, Jesús diu: Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Entenc que fa referència a la seva innocència i capacitat per estimar encara que pel seu context social a vegades tenen una vida complicada, gens encoratjadora i la seva innocència innata va minvant.

Francina Gabarró

Deixa un comentari