L’homilia d’ahir al Miracle

(Ramon Ribera-Mariné) Acabem d’escoltar dues pàgines magnifiques del llibre que hauria de ser la referència de tot cristià: la Bíblia llegida i meditada amb el rerafons del fet més important de la vida de Jesús, la  seva mort en la creu, un fet en el qual no hi veiem la crueltat de l’espècie humana, capaç de matar un altre per raó de les seves idees o per no oblidar un mal infligit, sinó testimoni del seu amor envers Déu i envers cada un dels qui tenim la gràcia de viure en el nostre estimat planeta Terra.

Em refereixo en primer lloc al text de l’evangeli d’avui, continuació del de diumenge passat. Almenys hi ha dues raons per migpartir-lo: de llegir-lo tot, seria un text massa llarg, (i “lo bueno si breve, dos veces bueno”, deia un vell professor) i, més important encara, llegint-lo en dos dies  podem retenir més aspectes d’aquesta autopresentació de Jesús, i resum de l’evangeli de sant Lluc, que aquest any anem llegint en les celebracions dominicals; és una invitació, doncs, a llegir-lo, juntament amb el llibre dels Fets dels Apòstols, que és la segona part d’un llibre únic.

Entre molts -és l’avantatge d’un relat que té tantes interpretacions com lectors-, remarcaria  dos aspectes que són de la màxima actualitat.

El primer és que l’amor, la gràcia, el regal de Déu no són patrimoni exclusiu d’uns pocs,  sigui l’antic o el nou Israel, la  bona gent, els cristians de tota la vida… La nova de gràcia (Déu estima tothom!) val també per als que fugint de la misèria, de la guerra i de les màfies s’aventuren a creuar el nostre mar Mediterrani, el mar de la mort, o Río Bravo.

El segon ensenyament, també d’actualitat, és que afirmar que el deixeble no pot ser millor que el mestre, ja per a Jesús significà l’exili del seu poble (que el traguessin fora de la ciutat), i que el possessin ran de l’abisme amb la intenció de matar-lo.

Meditem-los amb la pregunta següent: què diu aquest text que pugui il·luminar la nostra vida?

El segon text que voldria remarcar és el de la segona lectura, l’himne de l’amor de sant Pau, al qual,  amb el nom de Cant per a la Unificació d’Europa, va posar música el compositor polonès Zbigniew Preisner per a la pel·lícula  Blau, que he estat de fer-vos sentir a l’església, i que trobareu al capdamunt d’aquest escrit.

Estimar? Una paraula molt fàcil de dir, però molt difícil de fer. “No s’enfada, no té en compte el mal que un ha rebut”…  És difícil. Fins diria que humanament és impossible. Potser ens en sortirem amb la força que Déu ens donarà.

Aquesta setmana, molts de vosaltres ho sabeu, ens ho heu fet arribar, hem sortit a les portades de la premsa, de la radio i de la televisió. Un  germà de la meva comunitat, de la nostra comunitat, mort fa deu anys, no va ser digne del nom de monjo, reincident, sembla. El seu pas pel Miracle no fou una manera d’encobrir els seus crims, ni cap mena d’homenatge.

Estimar? A vegades és molt difícil. Us ho asseguro.

He dit que volia ser curt. Callo. Que aquesta Eucaristia ens doni la gràcia, el regal d’estimar a tots.

Ramon Ribera-Mariné

2 pensaments a “L’homilia d’ahir al Miracle”

  1. Gran idea això de publicar les homilies de El Miracle.Moltes gràcies.Una abraçada ben fraterma.Elena

Respon a Elena Cancel·la les respostes