Tardor, el miracle

Concep 1

No és aleatori el color del títol. Marronosos,  carabasses, lilosos, omplen els camps durant la primera part de la estació tardoral. El Miracle i la seva Natura no podien ser cap excepció.

Tornar a fer el cercle de Natura & Espiritualitat és un privilegi que no he volgut prendre’m. Aquest fet  m’ha permès gaudir d’aquest paisatge que sempre em sorprèn,  tot i ser vells amics.

La contemplació de la Natura és el gran descobriment que m’ha donat el Miracle. Aquests silencis plens de riquesa… Res no trenca l’harmonia del entorn, sols les teves passes per l’herba que és torna a posar dreta encara que l’hagis trepitjar amb cura. A vegades m’imagino que puc sentir el seu crit amagat pel meu descuit, el meu pes, la meva manca de tendresa. En Toni Pou ho va explicar molt be amb la seva exposició sobre les imatges de la tardor.

La Natura del Miracle es un món treballat per moltíssimes mans des de temps immemorial. Son camps plens d´amor, de suor, de lluita i, ben segur, de penúries i també d’alegries en les collites abundoses.

Per això es tan fàcil fondre’s en la contemplació serena i sentida en aquest indret. Quan enfilo la carretera i arribo a les Comes, ja sé que aviat  la pau del Solsonès, i sobretot del Miracle, estarà amb mi. T’omple per dins com una teranyina transparent i dones espai a Déu. La resta -maldecaps, pensaments, desitjos- es dissolen com aigua de pluja tardoral.

Ser místics al Miracle és molt fàcil, un veritable regal de la Gràcia de Déu. Aconseguir aquesta quietud interna i mantenir-la és el gran repte quan fem el camí invers i tornem a casa .

En una època on el silenci es escàs, on la tecnologia  sembla la religió suprema, on la rancúnia per l’estranger arriba a l’extrem d’aillar-los sense futur en terres de ningú…

Cal donar gràcies per aquest regal tardoral, per aquest oasi de contemplació, exercir el despreniment absolut de totes les pors i egoismes.

Com una fulla que ja esta perdent la clorofil·la, deixar-se caure de la branca i ballar el vals de les fulles mortes, amb la quietud que sols Déu pot omplir, no ens calen orelles per sentir la seva veu en el nostre interior, sols SILENCI.

Concepció Rovira

Concep 2

Deixa un comentari