El roc de la marededéu, a estudi!

DSC_0197(Ramon Ribera-Mariné) El passat divendres, 26 d’octubre, van venir a retirar el roc de la marededéu per consolidar-lo i estudiar-lo. Calculen que estarà absent entre dos i tres anys i aleshores, si hi ha pressupost, es decidirà si es torna o no. L’estudi, promogut pel Museu diocesà i comarcal de Solsona, abasta mitja dotzena d’esteles antigues de la comarca, la més important i popular de les quals és la de Sant Gabriel, que, a més, era utilitzada habitualment per algunes activitats de la Casa d’Espiritualitat. D’aquesta notícia n’informa també Catalunya Religió. Continua la lectura de El roc de la marededéu, a estudi!

La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa

(Arnau Vives) “Escolta’m, escolta el meu silenci. El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa. Quan dic ‘aigües abundants’ estic parlant de la força del cos a les aigües del món. Copsa aquesta altra cosa de què en realitat parlo perquè jo mateixa no puc. Llegeix l’energia que hi ha en el meu silenci.” Clarice Lispector va deixar escrites aquestes línies magnífiques a la novel·la Aigües vives. Què estava expressant? “El que dic no és mai el que dic i sí una altra cosa.” Quan comuniquem una experiència no podem fer més que acostar-nos-hi, mai dir-la, el que hi ha darrere sempre va més enllà, però l’espai silenciós on no arriba la paraula també forma part de la paraula. Aquesta paradoxa del llenguatge, la distància que es crea entre com percebem la realitat i com és, ha trobat un desllorigador singular quan l’atén la literatura. Us ho explicaré. Continua la lectura de La paraula que ens construeix. Una experiència de lectura i escriptura meditativa

Amb el mantell d’Elies

110 a Miracle foto

(Concepció Rovira) És d’hora, m’he despertat i la son no ha volgut tornar, així que estic escrivint abans d’anar a Laudes. Des de la finestra de l’habitació del monestir del Miracle noto la nit fosca, sense lluna, imposant encara el seu mantell de negror. Molt aviat per Orient, el sol sortirà i permetrà contemplar un paisatge amorós i treballat.
El profeta Elies estimava Déu, però era humà i temia per la seva vida. Va perdre les forces, la temença era massa forta i va fugir per amagar-se a la cova de la muntanya de Horeb.
La veu del Senyor va interpel·lar-lo insistentment: “Que hi fas, aquí, Elies?”. (1 Reis19,9-18). Vencent els seus temors, pren la decisió de seguir a Déu. El profeta surt del seu amagatall, per anar a la recerca d’Eliseu, el seu deixeble i receptor del seu mantell a la fi de la seva missió profètica. Continua la lectura de Amb el mantell d’Elies